h2 class="sidebar-title">Vínculos La comedianta tortosina: octubre 2008

La comedianta tortosina

25.10.08

L'AJUNTAMENT TORTOSÍ HAURIA DE SABER QUE UNA TERRA SENSE PAGESOS NO TÉ FUTUR.


Que no mos conten sòries
Segona quinzena d’octubre

Recordo de menuda anar a comprar amb ma mare al mercat municipal de Tortosa. Les pageses amb les seues llargues faldes fins als turmells, lo seu mocador al cap, lo seu xal, i invariablement, totes envoltades de l’omnipotent color negre. Assentadetes a la seua cadireta de bova i en filera, anaven oferint los seus productes als potencials compradors que s’ho miraven amb cara de fàstics, per a poguer iniciar el teatre del regateig. Jocs de balances amb pesos, complementats amb grupets de monedes, començaven la negociació. Tot això ja es va perdre fa molt de temps, i tan sols quedava la fira dels dissabtes, que primer davant del Mercat del Peix, i després desterrats al carrer Artur Anguera, al costat del “Parque”, era l’únic moment a on los pagesos podien oferir les seues fruites i verdures directament al consumidor, sense intermediaris.


Però ara, l’ajuntament tortosí, s’ha deixat perdre esta fira. Al·leguen que els pagesos s’han jubilat, però es callen que als jovens pagesos, que volien posar-s’hi, se’ls hi va denegar el permís. Al·leguen que era una competència deslleial als venedors del mercat municipal, oblidant que la competència que més mal li fa al mercat són les grans superfícies comercials i que, sense els pagesos, ells no tindrien la matèria prima per treballar.


Que la pagesia catalana està en crisi, no se li escapa a ningú. Los nostres pagesos han de lluitar contra l’augment dels costos de producció i l’abaratiment dels productes en origen, la qual cosa no es tradueix en lo preu final que paguem los consumidors. Una especulació alimentària, que per molt que s’ha denunciat, continua portant-se a terme amb total impunitat. Les administracions públiques miren cap a un altre costat, mentre quatre especuladors se fan rics a costelles dels treballadors de la terra. I el pagès, sempre a perdre.


Crec que és una llàstima que s’hague deixat perdre una altra de les nostres tradicions. Espero que es rectifique des de l’ajuntament, i si més no, des de la regidoria de cultura, que hauria de vetllar per les nostres tradicions, se pugue reparar este perjudici a un dels sectors econòmics més desfavorits del nostre país.
Una terra sense pagesos, no té futur.

Núria Menasanch i Martí

23.10.08

PERPINYÀ LO DIA 8 DE NOVEMBRE AMB EL RC


CLOENDA DEL CORRELLENGUA 2008 A PERPINYÀ
“ESBORREM EL TRACTAT DELS PIRINEUS!”

VINE A LA MANIFESTACIÓ DEL 8 DE NOVEMBRE
AMB EL PARTIT REPUBLICÀ CATALÀ (RC)


Amic/ga,

El Consell Executiu Nacional del Partit Republicà Català va decidir en la seva reunió del 18 d’octubre adherir-se als actes del final del Correllengua que, com cada any, tindrà lloc a Perpinyà; enguany, el pròxim dissabte dia 8 de novembre, coincidint amb la Diada de la Catalunya Nord.
Com suposo que ja sabeu, el 7 de novembre del 1659 es va firmar el Tractat dels Pirineus entre les monarquies francesa i espanyola pel qual s’imposava a Catalunya una greu divisió i fractura territorial traduïda en la cessió dels comtats catalans del Rosselló (Conflent, Capcir i Vallespir) i la meitat de la Cerdanya a França com a resposta per l’aixecament català de 1640; un pacte que violava les lleis i constitucions catalanes que havia jurat respectar el monarca espanyol Felip IV. La Catalunya Nord, malgrat els intents d’assimilació francesa, ha mantingut sempre un sentiment de catalanitat que li ha permès de sobreviure. Avui, encara queda prou gent per promoure la llengua i la cultura catalanes, per demostrar que el futur d’aquesta part del país es troba en la unitat amb la resta de territoris catalans.
És per això que us animem a acompanyar-nos en aquesta diada reivindicativa i a la manifestació que començarà el mateix dissabte 8 de novembre a les 4 de la tarda a la plaça Catalunya de Perpinyà i en què el nostre partit participarà formant un bloc propi juntament amb els companys de Catalunya Acció i d’Unitat Nacional Catalana.
També us informem que aquell dissabte sortirà un autocar de Barcelona, organitzat per UNCat, en què hi ha places disponibles al preu de 20 euros. Cal que hi reserveu lloc abans d’aquest divendres 24 d’octubre a través d’aquest correu: organitzacionacional1@partitrepublicacatala.cat . Uns dies abans us informarem del lloc i l’hora exactes de la sortida.

15.10.08

DE FORA VINGUEREN I DE CASA ENS TRAGUEREN


Que no mos conten sòries
Segona quinzena d’agost


A vegades penso que el món s’ha girat del revés. La problemàtica de la immigració n’és un bon exemple.

Quan jo era menuda, cap allà als anys setanta, consideràvem que els únics racistes que hi havia al món eren los nord-americans: Aquells que es vestien de vesta com a les processons de Setmana Santa, però que pertanyien a una sola confraria que anava de blanc, aquells que als pobres negrets los feien saltar la foguera de Sant Joan eternament. Miràvem, a l’únic canal de la tele que hi havia, a Kunta-Kinte com intentava escapar de la plantació on treballava d’esclau, i tots mos agermanàvem amb lo pobre negret, raptat a la força del seu poblat de l’Àfrica. Recaptàvem per al DOMUN amb unes vidrioles que representaven los caps d’un xinet i d’un negret.

Recordo, que un dia a Tortosa va aparèixer un negre. De fet, un tros de negre: Alt com un Sant Pau i negre com l’estalzim. Tots los xiquets i xiquetes de Ferreries (que a aquella època corríem pels carrers) vam afanyar-mos a vore el negre, que era igualet que els de les pel·lícules. Després mo’n vam assabentar que era metge i que havia vingut a passar uns dies a casa d’uns amics de Tortosa que tenien lligams amb l’Àfrica.
Ara, tot ha canviat radicalment. La nostra societat s’ha abocat a viure en un hipocresia constant en la qual has de parar molt de compte del que dius perquè a la més mínima t’acusen de racista. Dir, per exemple, que una persona és de color negre, ja pot donar peu als nous inquisidors per a tractar-te de racista. S’ha de dir que és de color. Als menjadors dels col·legis s’ha de menjar de tot, però s’hi hi han morets se’ls hi ha de canviar el menú per a no donar-los-hi porc, perquè tot i que hem de ser laics a les escoles, mos podrien acusar de racisme. I pareu compte si vos queixeu de la sanitat. Si resulta que el govern inverteix tan pocs diners en la nostra salut que els nostres metges han de treballar com a esclaus per quatre duros, fent més hores que un rellotge després d’haver estudiat un munt d’anys. Si resulta que els nostres metges se veuen abocats a anar-se’n a l’estranger per a viure millor i et queixes de que les seues places són cobertes per metges de fora que ni tan sols passen totes les proves d’homologació. Ja has abocat! Sempre hi haurà algun d’estos inquisidors salvadors de la moral que et vindrà a dir que igual que en l’època medieval sabien trobar la bruixeria que s’amagava baix la pell d’algunes dones, ara han sabut trobar-te lo racisme subcutani que, segons ells, impregna a la nostra societat.

Per Núria Menasanch i Martí

11.10.08

CANTE NOU, AIGUA FRESCA

Que no mos conten sòries. Publicat a la revista l'Estel.
1ª Quinzena d’octubre de 2008


És un rumor, no, un clam. Ho sens dir al veí, a l’amic, al conegut. Per les Terres de l’Ebre és, després de parlar del temps, un dels recursos més utilitzats per a entaular conversació.
— Ja ho has anat a vore?
—Encara no...
—Pos ja fas tard.
—Tan avançada està la cosa?
—Lo sifó, ja es pot vore, que serà molt més gran que el de l’Ampolla. Est aigua pot arribar fins a Andalusia, si s’ho proposen.
—Però, no s’acaba a la Sènia?
—Això diuen, però la canonada ja estarà feta i acabada a portes de Castelló. I com que els hi sobrarà un munt d’aigua...
—Però l’aigua no és per als pagesos de la vora del canal?
—Esta és l’excusa. Però els pagesos ja tenen los seus propis pous i no hi pensen renunciar per una aigua que els hi costaria tres vegades més cara de la que tenen ara. Tot ha sigut un enganya bobos. S’han posat a apuntar concessions com a xurros, concessions que per altra banda saben perfectament que no es demanaran, i així tindran l’excusa per a dir que els hi sobra aigua. Igualet, igualet, que van fer ara amb lo transvasament cap a Barcelona des de la canonada que arriba a Tarragona. En lo con què, que ara, ja tenen lo permís de l’estat de traure aigua per casos de emergència. De fet, est estiu, los valencians ja es preparaven l’excusa de l’emergència per sequera.
—Com ho saps?
—Home, com ho sé... Que no saps que aquí tenim la sort, encara que a vegades penso que la desgràcia, de poguer vore lo canal 9 valencià? Què potser no has escoltat los telenotícies d’est estiu? La sort ha sigut que per allà a baix s’estan inundant, com los hi va passar als de per allà a dalt...
—Ja podem dir que tenim algun àngel que mos ajuda per allà a dalt al cel. Però, i la gent? No es manifesten? No diuen res? Què passa?
—Juguen a cansar al personal. Però no se’n sortiran. Tornarem a manifestar-mos. Hem de tindre molt clar que hi depèn lo futur dels nostres fills. Renovarem les energies. Farem fort l’esperit. Tornarem a lluitar! CANTE NOU, AIGUA FRESCA!

Núria Menasanch i Martí