LO NOM SÍ QUE IMPORTA

Que no mos conten sòries
Per Núria Menasanch i Martí
Març de 2011


Les persones tenim la mala costum d’anomenar tot lo que mos envolta, fins i tot mos posem nom a natros mateixos. Lo nostre nom passa a formar part de la nostra personalitat i és la nostra targeta de visita davant dels demés mortals. Tot i que no mos solem canviar el nom, sí que la nostra pròpia història mos porta, a vegades, a modificar-lo: Diminutius, noms col•loquials, mots, i als pobles, lo nom de la casa, acaba sent més important que el que figura al carnet d’identitat.
Pos, en los noms dels carrers, podríem dir que passa una cosa semblant. Avui voldria fer la meua pròpia llista de noms de carrers que m’agradaria que canviessen de nom: I començaré pel carrer del meu estimat Rector de Vallfogona, al qual li van fer la mala passada de posar-li el carrer justament a la Pujada de las “Hermanitas”. Segur que la majoria de vostès no sabia on estava el carrer de Francesc Vicent Garcia, però estic segura que quasi tots saben on està la Pujada de las “Hermanitas”. Allavons, què costa canviar el nom del carrer, posar-li com tothom li diu, i buscar-li un carrer la mar de digne al nostre Mossèn Vicent Garcia? Dic digne, perquè això me porta al fet indigne que representa que personatges catalanistes de primer ordre com són, l’arquitecte Joan Abril i Guanyabens i el cronista de Tortosa, Francesc Mestre i Noè, entre altres, tinguen lo carrer quasi fora de Tortosa i justament a un barri que encara ostenta el nom de “Treze de Enero”, en referència a l’entrada de les tropes franquistes a la ciutat de Tortosa. Podem dir que els intents de canviar el nom al barri han estat si més no desafortunats. “23 d’abril”, o barri de Sant Jordi, podria representar l’esperit catalanista dels qui donen nom als seus carrers. De les places, n’hi ha tres a les quals, ficats a canviar, los hi canviaria el rètol, per impopulars. No hi ha ningú que digue plaça d’Espanya a la Plaça de l’Ajuntament, com no hi ha gaire gent que digue plaça de Barcelona a la del Mercat del Peix. L’altra, la Plaça dels Farols, la pobreta, cada vegada la coneix menys gent; però és que ningú sap on està la Plaça de Montserrat! Esta desaparició de la nostra història a través dels noms també se dona de manera frustrant al final del carrer de Sant Blai, dalt de tot, on molts de tortosins i tortosines abans podíem quedar al Coll de Sant Joan i ara veem com la joventut no sap ni on és, i queda davant del torronero o al començament del carrer de Cervantes. Que els hi costaria ficar a la plaçeta que s’ha creat, Coll de Sant Joan, en commemoració a l’antiga porta i muralla de Tortosa? I és que els noms se perden i ja no tornen, i més si mai han estat escrits. Un exemple el tinc en mi mateixa, sense saber on estava el carrer dels Nassos quan mons pares me’n van parlar i em van contar que li deien així per la forma d’uns nassos que fa la casa que allí està situada. Vostès saben de quin carrer parlo?