tag:blogger.com,1999:blog-287246442024-03-13T11:56:23.440+01:00La comedianta tortosinaNúria Menasanch i Martíhttp://www.blogger.com/profile/18377180251469622787noreply@blogger.comBlogger603125tag:blogger.com,1999:blog-28724644.post-67154897793370401082016-06-01T16:16:00.001+02:002016-06-01T16:16:08.340+02:00<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://4.bp.blogspot.com/--JR6fEhsUTc/V07tb2rZ2XI/AAAAAAAACAM/FurbupjOi44cTdXXe0LRC_XHXFpX_72DwCKgB/s1600/invitacio%2Bnuria%2Bmenasanch.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" border="0" closure_lm_180717="null" height="149" src="https://4.bp.blogspot.com/--JR6fEhsUTc/V07tb2rZ2XI/AAAAAAAACAM/FurbupjOi44cTdXXe0LRC_XHXFpX_72DwCKgB/s320/invitacio%2Bnuria%2Bmenasanch.JPG" title="" width="320" zva="true" /></a></div>
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">
</div>
Núria Menasanch i Martíhttp://www.blogger.com/profile/18377180251469622787noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-28724644.post-14833607209926149372016-04-04T09:53:00.000+02:002016-04-04T09:53:07.832+02:00http://www.youtube.com/watch?v=01PgXhiLo-A
Núria Menasanch i Martíhttp://www.blogger.com/profile/18377180251469622787noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-28724644.post-74250167628990390052016-01-15T15:45:00.001+01:002016-01-15T15:45:35.725+01:00Acaba con los correbous ahora!<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="270" src="https://www.youtube.com/embed/Rxt6osho5Ms" width="480"></iframe>Núria Menasanch i Martíhttp://www.blogger.com/profile/18377180251469622787noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-28724644.post-21661923908500055222016-01-11T10:27:00.001+01:002016-01-11T10:27:23.266+01:00Agraïment i perdóMoltes gràcies per fer-ho possible!Núria Menasanch i Martíhttp://www.blogger.com/profile/18377180251469622787noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-28724644.post-37405572212333186242016-01-07T17:24:00.001+01:002016-01-07T17:26:22.696+01:00TOT S’HA ACABAT COM LO BALL DEL TORRENTEl 27-S els independentistes vam parlar, i, tot i les amenaces de que mos caurien a sobre les 7 plagues d’Egipte, majoritàriament vam decidir caminar cap a un nou país. Catalunya per fi veia la llum després de més de tres segles d’opressió i humiliacions constants. Molts patriotes s’havien quedat pel camí. Molts avantpassats que van morir defensant un ideal, una llengua i una cultura. Per fi la sang vesada durant tant de temps havia amerat de vida la llavor de la qual ja es començava a despuntar una espiga que creixia formosa i ferma.
Però, ai! Aquells llops que s’havien disfressat amb pell de corder. Aquells que havien posat al davant gent preparada i dialogant per a fer-mos creure que no eren tan sols uns anarquistes residuals antisistema, sinó que creien veritablement amb la construcció d’un nou Estat Català, on hi cabessen tots, aquells, finalment s’han tret la careta. Ells no volen la independència de Catalunya, no l’han volgut mai. L’únic que volen és dinamitar el sistema. Tampoc creuen en la democràcia, perquè aquesta forma part del sistema i d’una forma de govern en la qual no hi creuen. Si poguessen utilitzarien la violència com ja ho van fer al 36, quan, amb una Generalitat afeblida pel cop d’Estat del General Franco, van torturar, violar i assassinar a milers i milers de persones indefenses a la rereguarda mentre els veritables republicans havien anat al front per a defensar el país. Ells que tan demanen que l’església demane perdó, ells que promulguen la memòria històrica... que mai han demanat perdó pel que van fer? I ara, encara tenen la barra de sortir rient-se’n a la nostra cara mentre diuen que pactaran amb podemos un referèndum pactat... la cosa més pareguda a la DUI que promulgaven en plenes eleccions!!!
No creuen en la democràcia, com s’ha demostrat en lo tema del Monument a la Batalla de l’Ebre. La majoria del tortosins i tortosines, després de trets els signes franquistes, lo veuen com un monument a la Pau recordatori de lo que no ha de tornar a passar i de les nombroses víctimes que tan a un bàndol com a l’altre van caure en la pitjor batalla de la darrera Guerra Civil. Però ells, los panxampleros cupaires tortosins, sabedors del sentiment del poble, no volen un referèndum a la primavera, on es pregunte sobre el destí final del monument. No el volen perquè saben que el perdran. Per això, demanen que s’enderroque el monument, que és un reclam turístic per a la ciutat, i mos insulten dient que Tortosa encara té una societat franquista. Però què s’han cregut?
I per l’altre costat, tenim un Sr. Mas, que sempre ha posat els seus interessos personals i de partit per davant dels del país. Un President en funcions que s’omple la boca parlant de Catalunya però que no escolta lo mandat d’un poble, que va votar: INDEPENDÈNCIA, no: Artur Mas. Un mínim anàlisi polític, repassant els darrers esdeveniments, constata que a principi del 2015, quan va dir que ell no seria cap obstacle per a la independència, i que tan podia anar el primer com l’últim, mos va enganyar descaradament. També mos fa vore, que com tenia la facultat ell, i tan sols ell, de convocar eleccions, va collar fort al Sr. Junqueras per a que donés la supremacia de Junts pel sí a Convergència, amb una fornida representació a la llista de Junts pel sí, perquè sinó, amenaçava en no convocar eleccions. Pos senyors de convergència, han de saber, que molta gent que va votar Junts pel sí, va anar amb la papereta a una mà, però tapant-se el nas amb l’altra, per haver de votar a un Artur Mas, que no feia tant, havia traït per un plat de llenties a Catalunya, aquella nit feréstega a Madrid, quan li van servir lo cap del Sr. Maragall en plàtera de plata, i també quan va rebaixar el referèndum del 9-N a una consulta popular, de manera unilateral.
A Tortosa, tres quarts del mateix, l’escut de la ciutat, sense la corona i les paumes vergonyants imposades després de la Guerra dels Segadors, negant la voluntat d’un poble que va resistir heroicament l’embat dels castellans. Una corona i unes paumes que ja van ser derogades en acord de l’ajuntament tortosí als anys 30 i que no hi ha hagut cap ple que anés en contra de esta decisió, continua igual que sempre, per gràcia del Sr. Alcalde Ferran Bel. Que, tot i admetre que l’escut tortosí, amb les paumes i la corona, no està legalitzat, considera que a la gent no li fa mal a la vista la corona i les paumes injustes que neguen la historia tortosina i canvien la realitat. La simbologia de la ciutat minimitzada fins a l’extrem!
La qüestió és que un mandat del poble, clar i català, per culpa dels nostres representants polítics, no s’ha complert. Tenim dret ha estar indignats. Però ara no hem d’afluixar. Ara més que mai, lo 6 de març hem d’anar a votar independència majoritàriament. Perquè la veu del poble català no s’apagarà, com no s’ha apagat al llarg de tres segles. Visca Catalunya!
Per Núria Menasanch i Martí
Núria Menasanch i Martíhttp://www.blogger.com/profile/18377180251469622787noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-28724644.post-6228724015030147522016-01-07T17:23:00.001+01:002016-01-07T17:24:44.157+01:00RECORDS PERSONALS DEL FRANQUISME. CONSEQÜÈNCIES D’UNA GUERRA.Després dels fets de París, bufen temps de guerra a Europa i al món. Tots los mitjans ne van plens i mos posen la temor al cos dia sí i dia també intentant manipular lo nostre pensament per a crear una opinió favorable a un possible inici d’una tercera guerra mundial. A mi, que m’agrada més la Història de la Civilització que la Història de les Guerres, que m’agrada desconnectar dels bombardejos informatius, no m’agrada, en canvi, que em manipulen. Així, em faig preguntes com: Qui ha venut les armes a estos criminals? Qui surt guanyant econòmicament amb una guerra? Per què sempre esclaten les guerres en temps de crisis econòmiques i recessions? Per què no destinen tots los diners de la guerra a pal·liar los efectes de la crisi amb la gent més necessitada? Estic disposada a enviar als meus fills, pletòrics de vida, per a que la seua sang amere unes terres estranyes? Tant que costa criar un fill! Llanço estes preguntes a l’aire i cada u que es conteste a ell mateix. Però què en sé de la guerra?:
A mon iaio patern, tot i ser pacifista i republicà, el van agafar i el van obligar a apuntar-se a l’exèrcit. La rebel·lió, que va liderar contra el rei Alfonso XIII i l’exèrcit, li va valdre una condemna de mort, primer, i després una cadena perpètua. Fins que, al 31, quan va vindre la república, va ser alliberat. Sé que les iaies, que van viure la guerra civil del 36, sempre que no ho veien clar, com en la mort de Franco, corrien a comprar llegums, farina, sucre i altres productes bàsics per a omplir el rebost pel que pogués passar. Jo, era molt menuda, però recordo com un home calb i panxut, sortia, cada dos per tres, al balcó d’una plaça plena de gent i, aixecant el braç amb el signe franquista, tothom cridava: Viva Franco! Arriba Espanya!
Ara, ha fet 40 anys. Aquell dia, quan tenia 7 anys, ma mare em preparava per anar al col·legi de Ferreries, com tots los matins. Vaig notar que alguna cosa passava ja que estava més callada de lo habitual i potser vaig notar fins i tot una mica de tremolor a les seues mans. Ma germana i jo just estàvem al lavabo quan va passar una cosa estranya, va sonar el telèfon... Allavons no era habitual això, i menys a primera hora del matí. Conferència! Encara més estrany... La veu de ma mare va sonar alt, pos ja se sabia que quan era conferència havies de cridar més perquè sinó no se sentia de tan lluny. Mon pare, per aquell temps, era viatjant i anava per tota Espanya passant llargues temporades fora de casa. I així va ser com vaig saber que s’havia mort aquell home baixet i panxudet, que sortia al balcó cada dos per tres. Ho vaig saber mentre estava al bidet del quarto de bany! L’aigua gelada me va saber a glòria quan vaig sentir com ma mare s’assegurava de que el col·legi estava tancat i que mos donaven festa. A més mon pare tornava cap a casa de pressa i corrents i li deia a ma mare que estès tranquil·la i no sortís de casa pel que pogués passar. I lo que va passar va ser que vam tindre tres dies de festa i que exceptuant los moments en que sortia l’home aquell dins d’un taüt mentre una multitud de gent desfilava davant d’ell contínuament, a la tele, no paraven de fer “dibujitos” i pel·lícules. Vam xalar de-bo-de-bo.
Per Núria Menasanch i Martí
Núria Menasanch i Martíhttp://www.blogger.com/profile/18377180251469622787noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-28724644.post-87723965824034893582016-01-07T17:22:00.002+01:002016-01-07T17:22:44.269+01:00ANYS DE LLUM A LA CIUTAT DE TORTOSALos aficionats a la cultura estem d’enhorabona. L’Escola d’Art i Disseny de Tortosa juntament amb la Diputació i amb el suport de la regidoria de cultura de l’Ajuntament de Tortosa organitza des del 22/10 d’enguany fins al 10/01 de 2016 un dels esdeveniments més importants i engrescadors per a tots aquells enamorats de les glòries tortosines i de l’art, la ciència, la arquitectura, la història i la cultura en general, que van tindre lloc durant les acaballes del segle XIX i principis del segle XX. Època de Renaixement de la ciutat de Tortosa.
Els Arquitectes: Abril, Beltrí, Monguió, Cabot, Gusta... i Musicòlegs com Pedrell i Moreira en són representants. En el Art podrem xalar amb obres del paisatgista Marqués, el classicista realista Casanova, l’incomprès Gimeno i l’escultor renaixentista Agustí Querol. Molts més artistes haguessen pogut omplir la sala d’exposicions de l’Escola d’Art situada a la placeta de Sant Joan. Cervetos, Francesc i Mariano Lleixà, Cardona, Martí, Benet, Santigosa i Vestraten, entre altres. Tots, artistes de renom, tots a cavall entre els segles XIX i XX, que van saber portar a Tortosa sempre al seu cor i a les seues obres d’art. En el camp de la ciència tenim al trio d’amics Landerer, Paulí i Ferran. El Palau Climent i l’Observatori de l’Ebre los hi en fan d’escenari. Ne van fer molta de feina tots tres! Però no ho feien per guanyar mèrits, no, ho feien perquè xalaven de valent inventant i vivint la ciència. Al 1885, Tortosa resseguia els cables telefònics que s’havien passat per entre les balconades per a comunicar-se entre tots tres, i resava per a que la vacuna anti-colèrica inventada pel doctor Ferràn, i portada “dins d’un canyut” des de França, pogués fer que marxessen les brigades de fumigaires, i les foguerades de sofre pels carrers. Les dones tortosines també van fer ciència durant estos moments de transició. Dones que van haver de lluitar contra una societat masclista que les relegava a la cura dels fills i les tancava dins a casa. Però tot i així, n’hi van haver. Enriqueta Ferrús i Ribes, va ser una dona culta, i valenta, que va portar una impremta-llibreria a Tortosa i va escriure un curiós “Receptari de la Tinta Jibia” on després d’investigar a través de la consulta de llibres, químics de renom estrangers i molta pràctica, va escriure les millors fórmules magistrals de diferents tintes. Com ella mateix escriu amb català de Tortosa: “L’estudi i la pràctica ens han demostrat que’s mes fàcil aconseguir la fabricació de qualsevulga espedifich pera la salut, que la elaboració de la tinta”. (La Jibia era la tinta de color sèpia utilitzada pels escriptors de la Renaixença). El Museu de Tortosa(escorxador), el Col·legi d’Arquitectes i l’Arxiu Comarcal de les Terres de l’Ebre són altres espais de visita. Xafeu, a poc a poc, mentre camineu mirant amunt i avall durant les passejades comentades per experts. Descobriu les fites senyalitzades pels itineraris: Fita del Coll de Sant Joan, Passatge Franquet, Font gòtica, Eixample, Mercat,... i voreu com, en ple segle XXI, la ciutat torna a viure lo seu Renaixement. Visca Tortosa, ciutat de la Llum!
Núria Menasanch i Martíhttp://www.blogger.com/profile/18377180251469622787noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-28724644.post-34964682321361577072015-09-29T09:39:00.004+02:002015-09-29T09:39:35.931+02:00VICTÒRIA! ARA NO HO FÉSSEM MALBÉ.La gent independentista hem guanyat. Ells, s’havien cregut que els catalans érem un poble temoric, per això les amenaces, durant tota la campanya electoral, de que vindrà el boti, les quals no mos les ham cregut de cap manera. Hem aconseguit una victòria clara amb quasi un 78% de participació ciutadana. Rècord històric. De majoria silenciosa, senyors meus, res de res. Catalunya, hem dit, ha de ser lliure, sense matisos, sense terceres vies, amb la promesa de que abans de 18 mesos podrem aconseguir la desitjada llibertat. Les Terres de l’Ebre hem estirat del carro d’este moviment que mos agermana a tots. Davant les diferències polítiques, hi hem contraposat lo desig d’un poble, que abans que res, vol ser lliure.
Esta situació a Catalunya no és nova. Solidaritat Catalana, un partit catalanista que es va crear al 1906 i que englobava a una gran diversitat de partits, ja va aconseguir la victòria al 1907. Francesc Mestre i Noè, President de Solidaritat Catalana a Tortosa, deia:
“ <i>Una coalició quan hi ha afinitat de sentiments, es sempre justa i molt més si la mou un ideal...”. “...confosos com sempre en la més santa germanor, seguiu amb la mateixa braó lluitant per les reivindicacions de nostra estimada Catalunya, a la que tan pràctica i victoriosament haveu estimat i defensat. Companys: Visca Catalunya! Via fora! Avant! Avant! ”
</i>
A Madrid, com ara, tremolaven de valent. Però de seguida van posar a funcionar totes les clavegueres de l’Estat espanyol, que són més de les que mos pensem, aconseguint tibar internament el partit, aplicant aquella dita que més endavant, tant los hi agradava recitar als franquistes que deia: “España antes roja que rota”. Finalment la Setmana Tràgica de 1909 va acabar de dividir als catalans. L’Estat espanyol havia aconseguit lo seu objectiu.
Deixe’m que cada u pense com pense. Ara, és l’hora de declarar la independència de Catalunya. Més tard ja decidirem les polítiques que volem per a natros. Potser unes vegades guanyaran uns i altres guanyaran uns altres, però serem natros qui decidirem les polítiques del nostre país, i serem natros qui decidirem cap a on van los nostres impostos. La cultura, la llengua, les infraestructures... etc, no es veuran contínuament amenaçades per un estat espanyol que tan sols mos ha ofert garrotades, que ha posat contínuament pals a les rodes a la nostra economia i que no ha dixat que la sanitat, l’ensenyament, i la gent més necessitada pogués tirar endavant sense traves. Ja no tenim temor perquè sabem que sense ells estarem molt millor, perquè tenim esperança i lluitarem per a un millor futur per als nostres fills i néts. Que no passe com en Solidaritat Catalana, ara no ho féssem malbé. Tots units, hem demostrat que ho aconseguim. Visca Catalunya lliure!
Núria Menasanch i Martí
Que no mos conten sòries
Tortosa, 28 de setembre de 2015
Núria Menasanch i Martíhttp://www.blogger.com/profile/18377180251469622787noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-28724644.post-32718560012509658402015-09-01T18:16:00.005+02:002015-09-01T18:16:42.563+02:00ESCUT DE LA CIUTAT DE TORTOSA: MÀRTIRS DE 1640 I GUERRA DELS SEGADORS.Per Núria Menasanch i MartíEl 22 de juliol de 1640, s'afusellaven els patriotes tortosins que secundaren el crit de rebel·lió que es llançava des de Barcelona pel juny del mateix any i que foren traïts per les autoritats eclesiàstiques i les classes dirigents. Este conflicte, més tard, serà batejat per la història com a Guerra dels Segadors.(1)
Abans de la Gerra dels Segadors, l’escut de la ciutat de Tortosa, com surt reflectit a la Font Gòtica[2] estava format únicament per una Torre amb una porta, dues finestres i quatre merlets, en plata. Al S. XVII, després de la Guerra dels Segadors, Felip IV va afegir a l’escut de Tortosa la doble titulació de “Fidelísima et exemplaris cívitas Dertusae” i a més va coronar la torre i li va afegir unes palmes. Així començaven els intents de la monarquia borbònica d’ocultar la història real de la ciutat durant la Guerra dels Segadors[3] .
Mestre, deia que havia demostrat que Tortosa també havia tingut “defensors de la pàtria”. Creia més correcte utilitzar a l’escut l’antic lema que ja sortia al llibre de les costums generals de Tortosa i que deia:
“SIGILLUM UNIVERSITATIS DERTUSAE”
També explica que aquest títol d’universitat, tan sols s’atorgava a les poblacions més importants, com era en aquell temps la ciutat de Tortosa, ja que era la segona població en importància de Catalunya.[4] A la capçalera de la Veu de Tortosa, surt l’escut de Tortosa amb les quatre barres catalanes al darrera, per a reivindicar la Tortosa catalana. Lo 16 de setembre de l’any 1900, publica a “La Veu de Tortosa” una poesia als màrtirs tortosins de 1640 i dues esqueles dedicades, la primera “Als Heroics Fills de Tortosa de 1640, i la segona, “Als Màrtirs Defensors de Nostres Llibertats” de 1714.
Si bé roden los segles la història no us oblida,
Los vostres fets heroics seran sempre immortals,
Donàreu per la pàtria lo cor, l’alè, la vida,
Vosaltres sou los únics que heu tancat la ferida
Que obriren a Tortosa perduts fills deslleials.
Darrera la cobdícia, buscant honres estranyes
Deixaren les de casa superbs aduladors,
Homes sens fe ni pàtria, sens cor, passió, ni entranyes,
Besaven mans odioses cegats en ses hassanyes
Pel brill de l’or que encisa herència de traïdors!
Vosaltres despreciàreu l’honor estrany, riquesa;
La fe de vostres avis al Juny no va esclatar,
I al crit de Déu i pàtria! La flama fou encesa,
Més ai! Aquesta flama fou aviat sotmesa,
Per l’ardit mercenari del repugnant tirà!
La sang que vessàreu en nostre cor no corre,
Encara sentim migrança, encara no us oblidem,
Mentre la pàtria ens cridi i l’orbe no s’ensorri,
Vostre record heroic no penseu que s’esborri,
Al crit de Via fora! Germans vos venjarem.
Davant d'este convenciment, Mestre i Noè, involucra a nombroses personalitats en la defensa del veritable escut de Tortosa. Una d'elles és l’apotecari Antoni Añón i Cortiella(Xerta 1825-1919), xertolí, i d’ascendència aragonesa, amb el que Mestre i Noè també mantindrà una profunda amistat i una llarga tasca de col·laboració catalanista. Añón també remena arxius i còdex de l’arxiu capitular de la Seu de Tortosa i és un enamorat de la llengua catalana i del dialecte tortosí. Anton Añón, que també forma part de la “Unió Catalanista”, li proporcionarà valuosa informació sobre els fets ocorreguts a l’Ebre durant la Gerra dels Segadors i de Successió, en els quals es demostrava que Tortosa havia estat fidel a Catalunya tenint també els seus màrtirs catalans. Aquesta col·laboració es fa patent en l’afer de l’escut de la ciutat de Tortosa, en el qual afer, Añon, aportarà dades molt rellevants sobre els màrtirs de 1640, ja que Xerta va ser una de les viles més afectades per les tropes castellanes. L’amistat amb Añon durarà fins a la seua mort als 94 anys, al juliol de 1919.
També s'hi veu involucrat l'advocat i historiador Mariano Galindo i Garcia(Calaceit, 1873-Tortosa, 1917). Tot i que és set anys més gran que Galindo, Mestre hi tindrà molta amistat, ja que Galindo té un gran interès per la història i la pintura, a més d’afició a l’estudi i a l’escriptura, la qual cosa el farà abandonar fins i tot la seua carrera d’advocat per a dedicar-s'hi íntegrament. El mateix Mestre diu: “Galindo era un íntim amic meu, quasi inseparable, i al meu costat va sentir les primeres aficions històriques que després cultivà amb admiració de tots”.[5] Quan al 1899 Mestre i Noè inicia la seua tasca a l’arxiu de la ciutat de Tortosa, Galindo té accés, gràcies al seu amic, a fons i continguts històrics que accentuen la seua vocació historicista. Tan és així que, durant els anys 1910 i 1911, s’hi incorporava a la tasca d’ordenació i classificació de l’Arxiu per accelerar el treball. Galindo, que tenia arrels carlistes, ajuda a Mestre en lo tema de l’escut de la ciutat de Tortosa, estudiant los fets que es van produir a Tortosa durant la Guerra dels Segadors. La seua obra cabdal, “La Revolució de Tortosa de l’any 1640” demostrava que a Tortosa també hi van haver màrtirs a favor de Catalunya, i animat per Mestre, l’obra és la primera que escriu en català. I és que, com sempre fa amb tothom, Mestre l’encoratja a deixar d’escriure les seues obres en castellà per a fer-ho en català, ell mateix mos diu: “Quan ja tenia algunes quartilles escrites vaig inclinar-lo a escriure-les en català i a què deixés l’esperit dels historiadors castellans respecte a d’aquella època. No em va costar molt d’esforç convèncer-lo, puix tenia prou percepció i ben assaonada cultura per apreciar la diferència de criteri que hi havia en jutjar aquells fets, avui més aclarits i trets a llum per homes de gran saber. Als pocs dies me va llegir a la Costa de Capellans les noves quartilles compostes en llengua catalana, confessant-me que l’ús de l’idioma propi dóna més força a l’escriptor, L’únic argument que ell posava en contra del meu desig era la barrejadissa aragonesa que s’observava en lo lèxic calaceità, però això fou fàcil d’arreglar i passà endavant en la seua empresa”[6]
A portes de la mort, encarregava a Mestre que conservés i edités la seua obra “La guerra de Catalunya a Tortosa i les seues fronteres”. A pesar de tot això, Mestre es dol de que no es volgués declarar favorable a la causa dels tortosins que es van sollevar defensant la causa de Catalunya. Creu que això va ser degut a les seues arrels aragoneses i a les seues tendències conservadores i carlistes. Gràcies a la seua insistència, però, no va arribar mai a atacar als revolucionaris. Segons mos conta Mestre: “Galindo era un bon xicot, de sòlida cultura, però no sentia la causa del regionalisme com la sentim natros. A més a més, era molt apocat i menguat d’esperit i això contribuïa a no mirar la causa de Catalunya com deuen mirar-la tots los seus naturals. A pesar d’això convenia amb mi que el mantenir-se Tortosa, “la Tortosa oficial”, fidel a Felip IV, era degut a l’anhel de la noblesa en adquirir honors, i el clero, en obtenir prebendes, i quan no, la tranquil·litat, que és lo que sempre ha pretès en totes les ocasions difícils, llevat honroses excepcions, com se veu en les actes capitulars de l’Arxiu de la Catedral”.[7]
Al poc de morir, Mestre li rep homenatge en un article bibliogràfic publicat a la Zuda.
A l’agost de 1902, aconsegueix que l’ajuntament liberal tortosí publique un escut de la ciutat sense les palmes i la corona, ni els títols de “Fidelíssima et exemplaris” la qual cosa va aixecar com ell mateix diu: “una gran polseguera”. Los sectors més espanyolistes de Tortosa es van posar en peu de guerra i el van acusar de “Lesa Pàtria”(traïdor a la Pàtria), tot demanant l’actuació de la justícia. Les nombroses crítiques que reben “La Veu de Tortosa i “Diario de Tortosa” a través dels periòdics “La Verdad” i “El Ebro” i la gran polèmica generada, fa que el regionalisme de Francesc Mestre i Noè quede aïllat de la vida política i s’haigue de recloure encara que sigue momentàniament en les activitats culturals i associatives.
Durant tota la seua vida Mestre i Noè intentarà reivindicar la Tortosa patriòtica dels primers dies de la revolució, enfront de la Tortosa sota l’òrbita hispànica de la guerra. Explica en carta de 10 d’agost de 1925 a Ferran de Sagarra i de Siscar[8] , historiador com ell, els problemes que havia tingut al fer-ho i la polseguera que havia aixecat el seu esforç no reeixit de treure de l’escut de Tortosa la simbologia de la contrarevolució. El 30 de juliol de 1930 Francesc Mestre agraeix a Sagarra el seu article sobre la revolució de Tortosa de 1640, pel qual demostrava que Tortosa també havia tingut “defensors de la pàtria” [9].
La qüestió no va quedar tancada i reapareixia amb la segona República. Segons “la Veu de Catalunya de l’1 de març de 1934, l’Ajuntament de Tortosa havia aprovat finalment els canvis en l’escut tortosí contra el vot dels tradicionalistes. Mestre finalment va aconseguir al 1934, que l’Ajuntament tortosí renunciés als títols de “fidelíssima y exemplar”, renúncia que anava lligada a la modificació de l’escut. “Vida tortosina” del 21 de juliol de 1934 dóna notícia de la col·locació d’una placa al carrer dedicada als “màrtirs de 1640”[10] i comunica l’aprovació d’un pressupost amb la intenció de publicar un estudi sobre aquests herois patriòtics. El pressupost compta amb el suport de la Generalitat i segons “La Veu” l’ajuntament tortosí també obria un concurs per a la seua impressió. L’estudi no arribà a ser publicat tot i la seua existència. Possiblement els fets d’octubre i la guerra civil ho van impedir.[11]
(1)CID I MULET, J. “Fulls d’Història. Els Màrtirs de 1640” Meridià. Núm 25 Pàg.1 Barcelona 22/07/1938.
(2)La Font Gòtica antigament estava situada a la plaça de la Font (actualment d’Agustí Querol), i ara està situada al carrer de la Ciutat i adossada a les parets de l’antic Palau Oliver de Boteller. L’escut surt sostingut per dos àngels.
(3)Així, en posteriors guerres carlistes (com la dels 7 anys al S. XIX), tothom que es considerava lleial al rei borbó era agraciat amb l’escut de fidelitat. Un altre exemple que tenim d’aquest intents de desvirtuar la història és el que s’explica quan el bisbe Veshi arriba a Madrid amb la bona nova dels primers privilegis atorgats pel rei: el títol de “Fidelísima y Exemplar” per a la ciutat de Tortosa i altres privilegis als tortosins. Esta narració és qualificada de “maniquea i interessada” per H. Muñoz i S. Rovira (1997:116): “animándose tanto los buenos (els partidaris de Felip IV) se conocía en los malos menos ímpetus”
(4)Artícle de la Veu de Tortosa Nº 1.
(5)EPISTOLARI DE FERRAN DE SAGARRA I DE SISCAR. Carta de Francesc Mestre i Noè. Tortosa, 10/VIII/1925.
(6)MESTRE I NOÈ, F. “Don Mariano Galindo i García” LA ZUDA. 25/03/1917
(7)EPISTOLARI DE FERRAN DE SAGARRA I DE SISCAR. Carta de Francesc Mestre i Noè. Tortosa, 10/VIII/1925.
(8)Biblioteca de Catalunya, Fons Ferran de Sagarra i de Siscar, lligat 3, plec 4. i lligat 7, plec 1.
(9)Eva Serra i Puig “Ferran de Sagarra i de Siscar. Semblança Biogràfica”. IEC. 21-10-2004.
(10)El carrer dels “màrtirs de 1640” encara existeix. Està situat perpendicular a la Plaça d’Alfons XII, al sud. Durant la dictadura de Franco va sobreviure com a Màrtirs de la Ciutat ja que els franquistes no coneixien la història local i es pensaven que els màrtirs ho eren dels moriscos durant la reconquesta.
(11)CID I MULET, J. “Fulls d’Història. Els Màrtirs de 1640” Meridià. Núm 25 Pàg.1 Barcelona 22/07/1938.
Núria Menasanch i Martíhttp://www.blogger.com/profile/18377180251469622787noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-28724644.post-31462307493509260662015-07-16T15:46:00.000+02:002015-07-16T15:46:10.644+02:00BLANC O NEGRE: RES DE GRISOSArticle publicat a l'Estel. Juliol 2015.
Per Núria Menasanch i Martí
Després de les municipals podríem dir que lo fato se mos acumula a l’aigüera.
Los unionistes se recol·loquen i molts es trauen les caretes. Los independentistes, convençuts, fan les seues llistes amb un full de ruta clar i nítid, que aspira clarament a la llibertat del nostre país.
<b>En el bloc unionista:</b> Lo socialista Pedro Sánchez amb la bandera espanyola al darrere i proclamant la unitat d’Espanya, al mateix temps que nega el dret a l’autodeterminació. Ciutadans oferint-se a fer de <b>xarnera</b> entre el PP i PSOE-PSC per fer un front unionista el 27-S. Lo PP perdent los papers i ensenyant la poteta del llop començant a insinuar que després de ofegar-mos econòmicament, si veuen que això del 27-S va de de-bo-de-bo i tenen les de perdre, poden arribar a plantejar un cop d’estat declarant les eleccions il·legals. “Podemos” o “Guanyem” o “Movem” i totes les seues marques blanques i conglomerats, proclamant-se monàrquics i unionistes, al mateix temps que tot i declarar-se revolucionaris, com a bons descendents polítics de l’antic lerrouxisme, neguen el dret a decidir dels catalans amb allò de: Consulta sí, però legal i acordada. ICV-IU que traga saliva al vore lo que els hi passat als de UDC quan han fet un simulacre de referèndum, encara que fos amb una pregunta tan rebuscada.
<b>En el bloc independentista:</b> CDC, ERC, i CUP. Finalment, s’han quedat molts pel camí, però no la gent, sinó els partits. Potser sí que ara hi ha menys partits independentistes que abans, però els que hi han, estan compromesos clarament amb el procés. Tan sols demano que altres formacions independentistes més petites com Solidaritat, Procés constituent ...etc. que per esta vegada, fassen un favor al país i no resten vots a les formacions que han demostrat que mos poden portar a la independència si aconsegueixen aglutinar tot el vot independentista. Tots els que són independentistes i votants, o inclús militants, d’altres formacions, que no caiguen a engany. Tot lo que no sigue votar a estes formacions no és votar revolució, no és votar canvi, no és votar federalisme, no és votar sobiranisme a mitges, és anar a favor de “más de lo mismo”, com ja s’ha vist amb els pactes postelectorals que s’han fet a les espanyes.
Los catalans exigim una posició clara respecte al referèndum del 27-S. Perquè volem saber a qui i a què votem. I això és bo tant per als que creuen amb la independència, com per als qui creuen amb l’unionisme. Perquè volem que no mos enganyen. S’han acabat les veritats mitges. Tan sols depèn de natros que el nostre vot es transforme en allò que volem ser els pròxims anys. Ningú pot dir que no ho sabia quan va anar a votar. Ara és blanc o negre. Independència o unionisme. Revolució, o quedar-mos tal i com estem, o pitjor. Los grisos ja no poden enganyar a ningú.
<b>Xarnera</b>: Frontissa. Vocabulari català de Tortosa, per Francesc Mestre i NoèNúria Menasanch i Martíhttp://www.blogger.com/profile/18377180251469622787noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-28724644.post-59422967799894674122015-06-10T10:19:00.003+02:002015-06-10T10:25:44.007+02:00FULLS D’HISTÒRIA. ELS MÀRTIRS DE 1640.CID I MULET, J. Meridià. Núm. 25. Pàg.1. Barcelona, 22/07/1938..
S’escau avui, 22 de juliol, la data de l’afusellament dels patriotes tortosins que secundaren el crit de rebel·lió que es llançava a Barcelona pel juny del 1640 i que, més tard, la història havia d’immortalitzar com a guerra dels Segadors. No és la primera vegada que es parla d’aquests fets. Ferran de Sagarra, recercador de la veritat històrica en tants i tants aspectes, escrivia un dia un llibre pel qual venia a reivindicar la gesta viril dels nostres co-ciutadans, i que, dissortadament, la manca d’esperit patri impedí que aquell llibre arribés a publicar-se. El nostre enyorat patrici Francesc Mestre i Noè –quina sort haurà estat la seva en aquesta hora dolça i tràgica de la destrucció de Tortosa!- tastava la fel d’un procés com a conseqüència de la seva campanya periodística en defensa dels caiguts per la llibertat. Un Ajuntament republicà, més tard, en un gest reparador, renunciava públicament a l’usdefruit d’uns títols mal guanyats i que eren un afront a la dignitat de la Tortosa catalana i liberal. No és, per tant, per ganes d’insistir sobre el tema tan debatut que ens acollim a les pàgines de MERIDIÀ. És, si més no, per remembrar aquells hòmens del poble, rebles a la traïció, posseïts d’un esperit inflexible a cap claudicació patriòtica, immolats sàdicament per la reacció, que la nostra mà descorre la cortina de la història, i mou el nostre cor, disposant-lo a l’homenatge.
Fa pocs dies anava jo a Tortosa. Enamorat d’ella, dels seus costums i tradicions de la seva gent senzilla, de les seves hortes exuberants, de l’Ebre famós i llegendari, dels seus carrers evocadors –reminiscències d’un poderiu musulmà que va fer-la gran i rica! – i n’eixia amb un urc al cor que m’encongi dolorosament. D’aquella Tortosa que jo tant havia estimat i per la llibertat de la qual – i per què no, també, per la seva mateixa dignitat?- morien, el juliol d’aquell 1640 esdevingut històric, els nostres herois, no en resta sinó un munt de runes. Caminava pel cementiri immens de les seves places, mentre a dalt, la nit s’estenia per l’espetec dels obusos destructors. Tot d’una, el meu esguard avesat ja a la fosca impenetrable, va veure resplendir dins la nit, l’esmalt d’una placa. Vaig llegir la inscripció: “Carrer dels Màrtirs del 1640”. Vaig emocionar-me. Gosaria dir que els ulls varen humitejar-se. Aquelles lletres que havien resistit l’envestida brutal de la metralla feixista, duien, al meu record, un alè de fortitud i d’esperança. Tant s’hi valia que la nit fos negra i que la ciutat, arrasada, dormís el son de la mort! Quedava en peu una placa amb unes lletres rutilants. I el meu pensament, perdut en l’embalum dels records, associava allò que les lletres volien dir i deien, a allò altre que s’endevinava a través del silenci de la nit...
Vaig deixar la ciutat. L’alba va trobar-la tan quieta i tan morta com la nit. Vaig deixar-la, però, amb un bri d’esperança al pit. Aquella inscripció va tenir la virtut d’encendre dintre meu, la flama del patriotisme. Aquella mateixa flama que va dur a la mort els Màrtirs caiguts un juliol inoblidable.
És, doncs, un homenatge fet de records i de silenci, el que jo vaig tributar als nostres màrtirs. I avui com ahir, en que la pàtria corre el mateix perill d’ésser sotmesa a l’esclavatge. Moments que fan indispensable, ineludible, l’aportació de totes les voluntats lliures, és bo de recordar els nostres avantpassats. Recordar-los per seguir llur exemple. Seguir-los, imitar-los, superar-los si cal per continuar escrivint la nostra història feta d’heroismes sense parió.
Màrtirs del 1640! A Tortosa, unes lletres escrites amb la vostra sang, ens diuen avui quin és el camí, el nostre camí. Drecera d’amples horitzons, oberts a l’infinit. I si per seguir-la costa sacrificis, i la nostra vida ha de quedar-s’hi a miques, fóra aquest el millor homenatge que Catalunya, poble d’anònims herois i de voluntats indomables, podria retre-us avui, diada commemorativa de la vostra mort!... Màrtirs del 1640, a Tortosa encara hi teniu el vostre carrer!... Per què no haureu de tenir-lo també, a Barcelona, de la qual seguíreu l’exemple aquell juliol tèrbol i magnífic?
J. CID I MULET
Núria Menasanch i Martíhttp://www.blogger.com/profile/18377180251469622787noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-28724644.post-88223114052293630542015-06-10T09:29:00.003+02:002015-06-10T10:27:42.656+02:00L’ESCUT DE LA “VEU DE TORTOSA” . Per Francesc Mestre i Noè. "La Veu de Tortosa"12/1899.Com veuran nostres llegidors, al mig de la capçalera d’aquest periòdic hi ha l’escut de Catalunya i en son centre el de Tortosa. El primer, com sap tothom, representa lo blasó de la pàtria catalana i sas barres simbolitzen les senyals que va deixar la mà de Wifredo al posar sos quatre dits ensangrentats sobre l’escut, després d’haver caigut ferit en lo camp de Batalla lluitant contra els àrabs per a consolidar la independència de Catalunya. Lo segon com hem dit, és lo de nostra ciutat tal com era bans de concedir-li Felip IV lo privilegi de les paumes i corona com a tribut d’admiració i agraïment als Procuradors i Veguers que varen trair al poble, vertaderament amant de les llibertats de Catalunya. No sabem si entre els nostres ciutadans d’avui ni haurà algun que plore les despulles de tals atributs i del cartell ignominiós de: Fidelíssima et exemplaris cívitas Dertusae. Nosaltres, inspirats en la vertadera història, creiem que és una necessitat l’abolició d’emblemes poc favorables a Tortosa i molt més al llegir lo que respecte al nostre escut diuen les Costums generals de Tortosa ocupant-se del segell que es devia posar a tots els instruments públics: “E devense segeylar ab lo segeyl en lo qual há una figura de torre, é es avironada deytals letres çó es á saber: SIGILLUM UNIVERSITATIS DERTUSAE; é en la forma del segeyl una torre ab IIII merlets é una porta é dues finestres.” Entre el títol de Fidelíssima et exemplaris cívitas Dertusae concedit per la venda que de Tortosa feren al Rei los Procuradors d’aquesta ciutat, desobeint les ordres i precs de la Diputació i de la Santa Inquisició catalana, i els honors propis que tenia nostra població, los que estimem en alguna cosa la dignitat de Catalunya devem espolsar de sobre una concessió que tantes vegades ens l’han tirat a la cara i quedar-nos en l’esplendent emblema que serveix d’atalaia al citat llibre de les Costums escrites. Sigillum universitatis Dertusae i la torre amb quatre merlets, una porta i dues finestres, serà sempre per a tot bon català l’escut representatiu de nostra volguda Tortosa, puig aquest segell ens recordarà sempre, que: les poblacions o municipis més importants que fruïen d’organització pròpia s’anomenaven Universitats, que estaven formades per Consellers, cònsols, Paers i Jurats, quals càrrecs podien ésser exercits, per tots los veïns.
FRANCESC MESTRE I NOÈ Tortosa, 1 de desembre de 1899 La Veu de Tortosa nº1
L’ESCUT DE LA VEU DE TORTOSA II
En nostre primer número explicàvem la causa que ens va moure a treure les paumes de l’escut de Tortosa i perquè al mig del de Catalunya hi figurava el de nostra ciutat. La despulla de tals atributs va ésser molt ben rebuda per tothom i en particular per tota la gent entusiasta de nostres glòries en l’edat mitjana. Nostre molt volgut company Tortosa Ilustrada sent quelcom d’anyorança pels atributs arrencats d’arrel a l’escut de Tortosa que ostentem en la capçalera d’aquest periòdic i en ploralla, tan ben escrita com mal fundada, se condol de la desaparició de l’emblema ridícul de les paumes. Nostre estimat company diu que no vol entaular polèmica amb nosaltres envers l’assumpte que defensa i que prescindeix, també, de disquisicions històriques. Lo nostre gust seria poguer complaure’l; però com la mateixa Tortosa ilustrada ens tira a la cara que és necessari “mantener incólumes las tradiciones que nos legaron nuestros padres”, fent amb ella causa comú, procurarem desenterrar totes aqueixes tradicions per a demostrar-li que en la qüestió de les paumes no hi juga el capritxo nostre, sinó la pròpia consciència. Abans del Corpus de sang l’escut de nostra ciutat era exactament com lo descriuen les venerables Costums escrites de Tortosa: Una figura de Torre é és avironada deytals letres ço es á saber SIGILLUM UNIVERSITATIS DERTUSAE: en la forma del segeyl una torre ab IIII merlets á una porta é dues finestres. Res ens parla de Corona, n’obstant el títol de Marqués que ostentava Tortosa des del Conqueridor Berenguer IV, lo que’ns demostra que en l’edat mitjana la gent no es preocupava d’altres simbolismes que els adequats per la defensa de ses furs i llibertats, i en confirmació d’això veiem en lo citat llibre de les Costums una torre sola, sense altres atributs en sa portada, que’ls dibuixats en les vinyetes que la cerclen, representant la ciència, lo treball, la indústria i l’agricultura. Al posar doncs, en nostra capçalera l’escut antic de Tortosa, no hem fet més que seguir en tot, les pròpies aspiracions i sentiments de Tortosa Ilustrada, puig com ella som partidaris de mantener incólumes las tradiciones que nos legaron nuestros padres i molt més de conservar totes aquelles que la mateixa història universal qualifica de celebèrrimas y nobilíssimas. Respecte a les concessions de Felip IV li direm que no tan sols són per a nosaltres concessions ignominioses, sinó que ho són per a els propis castellans. Si Tortosa hagués secundat la causa de l’odiós Compte Duch d’Olivares, aleshores, podríem estar tranquils davant del món històric; però com lo poble tortosí pensava diferentment, resulta que la fidelitat guardada al Rei era tan sols la venda que de nostra ciutat havien fet els Procuradors de Tortosa, i en confirmació d’això, afegirem que un fill del mateix Procurador primer volent enlairar lo patriotisme del seu pare, diu: Hi hagué moments de vertader perill, puig lo POPULATXO estava encès d’ira i a punt de fer-se l’amo de la ciutat, però amb l’ajuda dels reforços enviats pel Marquès de Velez i l’oportunitat de treure en processó, baix tàlem, lo Santíssim Sagrament los SEDICIOSOS abandonaren la lluita. Aquella mateixa nit varen fer grans presonades i al trenc de l’auba morien forcats els principals personatges del catalanisme. Aquella dominació repugnant no tan sols la sentim els enamorats de les grandeses de nostra pàtria, sinó que, amb nosaltres, expressa igual sentiment D. Antonio Cànoves del Castillo en sa “Historia de la Decadencia de España, desde el advenimiento de Felipe III al trono hasta la muerte de Carlos II” i el mateix D. Modesto Lafuente en sa “Historia general de Espanya” al tractar d’aquest assumpte diu respecte dels catalans: “...su carácter duro y poco sufridor de injurias, y su celo y amor proverbial a sus libertades y sus fueros; de otra el orgullo del Conde-Duque, su propensión a tratar a otros con insolencia y sin ningún miramiento, y a vengarse de los que no le atacaban no se les humillaban, acostumbrado como estaba a DOMINAR EL MISMO SOBERANO y a ser halagado por él...” Si els mateixos castellans que no foren perseguits per ell parlen d’aquest mode ¿què farà Catalunya al recordar les malifetes, furs, incendis i violacions de la soldadesca afecta al rei...? Per lo que toca a nosaltres, maleirem cent mil voltes aquell bandolerisme sense altra raó que la Llei del més fort. N’oblidarem mai aquella data sagnant i molt menys aquell decret de l’infant Duch d’Olivares del 3 d’octubre de 1639 en el qual manava lo següent: “Que en ordre als forratges, si no hi havia carruatges per a portar-los, tenien obligació els catalans i devien portar a les espatlles quan blat, palla, i civada fos necessari; que les tropes devien allotjar-se amb tota comoditat, donant-los los llits dels senyors més principals, i si per cas los naturals no sabien a ont jaure, que dormissen en terra...” Què els hi sembla...! Després d’aquesta troballa històrica no volem molestar més l’atenció de “Tortosa Ilustrada” i prescindim, també, de ficar-nos dintre de les regles de la heràldica, a on trobaríem arguments concrets per a demostrar que els atributs de l’escut de Tortosa son fills dels capritxo d’un mal dibuixant, tan ple de fantasia, com poc coneixedor de les posicions heràldiques per les quals se determina lo lloc que les figures i els atributs deuen ocupar dintre del camp d’un escut.
FRANCESC MESTRE I NOÈ Tortosa, 23 de desembre de 1899. Núria Menasanch i Martíhttp://www.blogger.com/profile/18377180251469622787noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-28724644.post-78146924185816971962015-06-04T11:02:00.002+02:002015-06-04T11:02:54.140+02:00TORTOSA CATALANA. TERRES DE L’EBRE INDEPENDENTISTES
No podem fer res més que felicitar-mos. Los resultats a Tortosa demostren, com proclamaven les estelades penjades dels balcons de la ciutat, que la capital de les Terres de l’Ebre està a l’altura del moviment històric més important que s’està gestant a Catalunya, des de fa més de 300 anys. Tortosa, rovell de l’ou dels Països Catalans, ha entrat definitivament a formar part de la història, sent peça cabdal, que tirarà del carro en tot el procés independentista, que s’augura pròxim i triomfador. Ara, que no s’equivoquen. ERC i CiU han de pactar per crear un moviment independentista fort per a Tortosa. La majoria absoluta del Sr. Bel ha provocat algunes ferides que, ara, obligat a pactar, s’hauran de cicatritzar. ERC pot aportar millores a Tortosa, com per exemple el canvi de la simbologia unionista al nostre escut, sense les paumes i la corona, que són una taca al mig del mar d’estelades tortosines. Felicitar al Sr. Monclús per haver doblat els vots i ser la segona força més votada. Que ningú s’equivoque. Altres formacions com Movem, no són independentistes. Ho sé perquè los hi vaig preguntar directament en una paradeta, que en castellà, atenia a la gent al davant de les piscines municipals de Ferreries. Ells diuen que creuen en lo dret a decidir, però sempre que esta consulta sigue legal i acordada amb l’Estat espanyol, o sigue, mai. Això és ser rupturista? Revolucionari? No ho crec. També voldria felicitar a la CUP per la seua entrada a l’Ajuntament tortosí. Ara ho veran des d’una altra perspectiva, això de governar, i de ben segur que adquiriran l’experiència que encara los hi falta.
Hem demostrat que les Terres de l’Ebre, som catalanistes i independentistes, i com a entitat separada de Tarragona, proclamem que natros som una altra cosa. Que no tenim res a vore amb l’unionisme que a Tarragona encara fa forat, i que el nostre cor, i voluntat, estan en crear un nou país. Deixeu-me menció especial al poble del Perelló, ja que forma part dels meus orígens. ERC ha guanyat la majoria absoluta i governarà amb tranquil·litat durant quatre anys. Moltes felicitats al perellonencs i perellonenques que ho han fet possible. Les felicitacions haurien de ser nombroses arreu de les Terres de l’Ebre: Amposta, Alcanar, l’Ampolla, L’Ametlla, Gandesa, Rasquera, Flix, Mora La Nova, ... Tots han estat a l’altura. Deslliurem-mos de la llosa de Tarragona, i proclamem que les Terres de l’Ebre som vegueria. Endavant i força!
Que no mos conten sòries. Juny 2015Núria Menasanch i Martíhttp://www.blogger.com/profile/18377180251469622787noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-28724644.post-11039251602640273722015-05-14T11:54:00.003+02:002015-05-16T12:42:17.753+02:00FRANCESC MESTRE I NOÈ DESCOBRIDOR DEL LLIBRE DEL PASTORET<div style="text-align: justify;">
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-vfFZeo2ctLc/VVWxte4lf_I/AAAAAAAAB9s/BxOgsTNZ_wE/s1600/1895.Retrat%2Bde%2BFrancesc%2BMestre%2Bi%2BNo%C3%A8.Cerveto.png" imageanchor="1" style="clear: left; cssfloat: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" closure_lm_989492="null" height="200" lua="true" src="http://2.bp.blogspot.com/-vfFZeo2ctLc/VVWxte4lf_I/AAAAAAAAB9s/BxOgsTNZ_wE/s200/1895.Retrat%2Bde%2BFrancesc%2BMestre%2Bi%2BNo%C3%A8.Cerveto.png" width="160" /></a>Ja al 1880 Teodoro Gonzalez fa vindre un funcionari del cos d’Arxivers per a que revolgue l’Arxiu municipal de Tortosa, amb la finalitat de traure a la llum los documents necessaris per a reivindicar lo dret de propietat de la Llotja a favor de la ciutat. Mestre i Noè, als seus 14 anys, hi va com a ajudant i és just a partir d’este moment que comença a aprendre la tasca d’arxiver. Al 1890, als 24 anys, inicia, per encàrrec de l’Ajuntament, la recuperació i catalogació de l’Arxiu Municipal. Allí hi troba els “Establiments de la present ciutat de Tortosa” fets pels senyors Batlle i Prohòmens en 14/10/1702, on hi figuren les ordinacions pecuàries i agrícoles. A Mestre i Noè li roba el cor la legislació pecuària de Tortosa, considerant-la una de les més meravelloses del món.(1) Com a membre fundador de la Cambra Agrícola de Tortosa des del 18 d’abril de 1892, se n’encarrega de defensar els plets i multes que reben els pastors per part dels propietaris dels terrenys per on passen les vies pecuàries. Mestre i Noè intenta aplicar l’article 26 de la Llei municipal i l’article 13 del R.D. de 13 d’agost de 1892, en el que es declaren los lligallos, abeuradors i atansos bens del domini públic i de tot punt imprescriptibles, sense que en cap dels casos puguen legitimar-se les terres conreades dintre del perímetre dels mateixos. També ho considera cosa bona per als agricultors, que ha falta de les ramaderies, han d’anar a comprar adobs estrangers quan abans s’estalviaven esta despesa.(2) Francesc Mestre i Noè denuncia l’afany acaparador i l’abús dels propietaris, dels que diu que no tenen escrúpols ni remordiments ja que, convençuts de la pèrdua del Llibre del Pastoret del terme de Tortosa, que indicava el recorregut dels camins, sa amplària, los atansos, abeuradors i demés condicions necessàries per a coneixement dels pastors; s’han anat apoderant a poc a poc de totes aquelles terres comunals, convertint-les en propietat. Durant la segona meitat de l’any 1899, Francesc Mestre i Noè és nomenat Arxiver Honorari de la ciutat. Això farà que intensifique encara més la seua tasca d’ordenament i classificació de documents i llibres de l’Arxiu de Tortosa i que enforteixe les relacions amb altres arxivistes i historiadors, entre els quals el cronista i arxiver de Tortosa, En Ramon O’Callaghan, amb el qual hi col·laborarà des de 1895 en organitzar i numerar els còdexs de l’Arxiu Capitular de la Catedral de Tortosa i l’arxiver municipal de Manresa, Leonci Soler i March membre com ell de la Unió Catalanista i més tard de la Lliga Regionalista amb el qual hi té molts de punts en comú.(3) A la tardor de l'any 1899 i amb motiu de la recuperació de la Fira de Bestiar a Tortosa, Francesc Mestre i Noè, investiga els usos dels antics lligallos del terme de Tortosa, per a que hi puguen arribar tranquil·lament i en condicions els pastors que porten els ramats i no estiguin exposats a les denúncies dels propietaris de les terres per on passen els lligallos. A l’arxiu de Castellfort, terme de Morella, es guardava “El Llibre dels Lligallos”, del S. XVI, in folio de1419 pàgines, on estava inclòs el “Llibre del Pastoret” del terme de Tortosa. Però este llibre havia desaparegut. En la seua recerca, Francesc Mestre i Noè remena papers i llibres plens de pols i es posa en contacte amb tots els arxius de que en té abast gràcies al seu nou càrrec d’arxiver municipal. Així es com inquireix al Sr. Manuel Julve, secretari del Municipi de Cantavella, encarregat de custodiar l’ arxiu d’aquesta població del Terol. I llavors fa un gran descobriment: allí hi ha una còpia exacta del voluminós “Llibre dels Lligallos” i escrit en català de Tortosa, amb anotacions en llatí i conservant la seua rica toponímia Renaixentista, hi resta, inserit ,“El Llibre del Pastoret” que tan ell havia estat buscant. No perd el temps, i en sis de desembre de 1899(4) , en un article a la seua Veu de Tortosa, demana a l’Ajuntament tortosí que no deixe estroncar esta font del Dret municipal i que ja que en aquells moments s’iniciava la restauració de fires anuals destinades a la compra i venta de bestiar a Tortosa, s’acorde fer una còpia de la regió que va de Morella fins a Tortosa, tenint Lo Port com a centre geogràfic, i ficant-hi especial atenció en lo referent a l’extensió i amplària dels lligallos. Ell mateix mos explica el perquè: <i i="">>“...lo meu prec l’apuntava com a urgent i necessari, per la raó que l’espoliació de les terres alligallades se detentaven per la creença dels propietaris usurpadors de que s’havia perdut lo “Llibre del Pastoret<b>”.(5)</b> Com l’Ajuntament va fer cas omís al seu prec, ell mateix en farà una còpia al 1904,(6) per a poder estudiar tant los camins, com lo llenguatge que allí s’empra, ric en topònims que s’utilitzaven ja al segle XVI. Tan és així, que en carta a Mossèn Alcover de 11 de desembre de 1906, aprofitant lo marc del I Congrés Internacional de Llengua Catalana, del qual ell n’és delegat a Tortosa, indica que li envia una còpia al lingüista, especialitzat en llegües dels Pirineus, Jean-Joseph Saroïhandy, gran amic seu.(7) Just al 1909, i a instàncies de l’Associació General de Ramaders del Regne, de la qual en forma part, com a Lligaller major, la brigada forestal comença la tasca de la confecció dels plànols i demarcació dels lligallos que s’especifiquen amb tot detall al “Llibre del Pastoret”. El 1910 es nomenat Secretari General de la Cambra de Comerç de Tortosa i l’any següent, el dia 2 de desembre de 1911 es nomenat Cronista de Tortosa i el mateix any també se’l nomena “Visitador de ramaderia i canyades de la partida de Tortosa”. Però quan al 1915 los esmentats plànols encara no estan enllestits, Mestre i Noè dona a conèixer l’amplària i els antecedents per a facilitar la seua restauració, basant-se amb les notes que va prendre al 1904 en lo seu viatge a Cantavella. “<i>De les notes que conservo resulta que el lligallo, per on devien passar los ramats forasters, tenia seixanta vares d’amplària en tota la seua extensió i a més a més uns llocs entre les terres intermèdies anomenats atansos per a emmurriament o descans dels bestiar. Lo lligallo major davallava des de Coll-Redó, junt a la Basseta dels Jueus, i passant pel barranc dels Còdols s’estenia fins a la Creu del Peiró, seguint després, fent corba, per lo que avui és carretera de l’Estat fins a l’hort d’Abària i des d’allí s’afuava dret a la vora del riu, creuant l’horta d’Olesa que limita amb lo Canyar del Riber.”(</i>8) Lo “Llibre dels Lligallos”, que es conservava a Cantavella, va desaparèixer durant la Guerra Civil (1936-1939). Gràcies al descobriment de Francesc Mestre i Noè, hem pogut conservar part d’este valuós i interessant document que es pot consultar a l’Arxiu Històric de Tortosa. </i></div>
</div>
</div>
<b>(1)</b>MESTRE I NOÈ, F. (Pseudònim ERT) Giripigues tortosines. El Restaurador.N 2007 Pàg. 1. Tortosa, 08/05/1915 <b>(2)</b>MESTRE I NOÈ, F. (Pseudònim ERT) Giripigues tortosines. El Restaurador.N 2007 Pàg. 1. Tortosa, 08/05/1915 <b>(3)</b>Correspondència entre Leonci Soler i March i Francesc Mestre i Noè.Correspondència entre Leonci Soler i March i Francesc Mestre i Noè. EPISTOLARI DE LEONCI SOLER I MARCH. ALSM/46.24 Mes-1. “Els Inicis del catalanisme polític i Leonci Soler i March (1858-1932)”. Per Pilar-Carner i Ascaso. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. 1999. <b>(4)</b> MESTRE I NOÈ,F. (pseudònim: S. Retabàs). “La Fira de Bestiar i els lligallos del terme de Tortosa” La Veu de Tortosa. N.2.Pàg.3 Tortosa, 06/12/1899. (<b>5)</b> MESTRE I NOÈ, F. “Reivindicació dels lligallos de Tortosa” Correo de Tortosa.Tortosa, 11/08/1924. <b>(6)</b>MESTRE I NOÈ, F. <i>“No havent-se fet res en l’indicat sentit, l’any 1904 vaig anar a n’aquella enriscada població, i una vegada fullejat lo llibre, vaig traure les notes necessàries i donar a conèixer en 1915 l’amplària i els antecedents per a la seua restauració.” “Correo de Tortosa” Núm. 731.p.1 Tortosa, 08/11/1924. “Gracias a la franca cortesía del Secretario de aquel Municipio, don Manuel Julve. Val pudimos admirar algunos de los sellos y documentos que se conservan en el archivo de la villa, sorprendiéndonos, entre ellos, el importante in folio de 1419 páginas intitulado Llibre dels lligallos, en el que se detallan con pasmosa minuciosidad, todos los ligajos del antiguo término de Tortosa con su anchura y condiciones, y otra infinidad de pormenores muy interesantes para el restablecimiento de sus servicios pecuarios, por desgracia tan abandonados en esta extensa comarca. Este precioso libro, conocido aquí por el del Pastoret debía excitar la curiosidad de nuestro Ayuntamiento, y no solamente desde el punto de vista de su estudio, sino en el de preocuparse una copia auténtica del mismo, pues no solo en él se conservan las fuentes de nuestro derecho, en este punto concreto, sino otra de orden económico como es la defensa del patrimonio forestal de la ciudad.”</i>MESTRE I NOÈ, F. “Maestrazgo. Notas de una excursión”. Pàg. 52.Tortosa, 1904. <b>(7)</b>MESTRE I NOÈ, F. “L’amic Mr. Saroïhandy me demana una còpia del nostre “llibre del Pastoret de Tortosa” que jo vaig descobrir a Cantavella.” Epistolari d’Antoni M. Alcover (1880-1931), a cura de Maria Pilar Perea, Palma: Editorial Moll, 2008. (050_213b). (<b>8)</b>MESTRE I NOÈ, F. (Pseudònim ERT) Giripigues tortosines. El Restaurador.N 2007 Pàg. 1. Tortosa, 08/05/1915.
<b><b>FULL DE MÈRITS, TÍTOLS, I ORGANISMES DELS QUE FORMAVA PART</b>.</b>
o 1887. Estrena al Teatre del Círcol d’Artesans de Tortosa les seues obres “lo Cautiu” i “Matilde”.
o 1890. Inicia la recuperació i catalogació de l’Arxiu Històric Municipal de Tortosa.
o 1890. Organitza l’Exposició d’antiguitats de Tortosa.
o 1890. Es nomenat corresponsal de “El Ateneo de Màlaga”.
o 1892. Membre de la Real Academia de Buenas Letras de Màlaga.
o 1892.Membre de la Reial Acadèmia de Ciències Prussiana.
o 1892.Membre de la Societat Arqueològica del Midi francès.
o 1892.Membre de la Societat d’Història Internacional de París.
o 18/04/1892. Membre fundador de la Cambra Agrícola de Tortosa
o 12/04/1893. Delegat a la ciutat de Tortosa i Comarca de la Unió Catalanista.
o 1894. Membre de la Creu Roja Internacional.
o 23/02/1895. Estudia i dona a conèixer el Mil·liari romà dedicat a l’Octava Tribunícia Potestat de l’Emperador August, trobat al camí dels Jueus prop de l’Ermitori de l’Aldea, informant a la “Reial Acadèmia de la Historia”.
o 1895-1906. Col·labora amb el Dr. O’Callaghan en organitzar i numerar els còdex de l’Arxiu Capitular de la Catedral de Tortosa.
o 1896.Membre de l’Associació Artística Arqueològica Barcelonina.
o 1896. Delegat del Centre Excursionista de Catalunya a Tortosa.
o 1897. Estudia la troballa d’un ídol ibèric i ho dona a conèixer a la “Real Academia de la Historia”.
o 1897. Membre de la “Societé Archeologique du Midi de la France, Toulouse.”
o 1899. Arxiver Honorari de Tortosa.
o 1899. Descobreix, estudia, i en fa còpia per a l’arxiu municipal de Tortosa del “Llibre del Pastoret” de Morella a Tortosa. S. XVI. Trobat a Cantavella (Terol). L’original va desaparèixer durant la Guerra Civil.
o 1899. Membre corresponsal de la Reial Acadèmia de Ciències aplicades d’Erfut, Alemanya.
o 1899. Funda el setmanari “La Veu de Tortosa”
o 1899. Descobreix, recupera i estudia el quadre de “La Verge i els Procuradors de Tortosa: SUB UMBRA ALARUM TUARUM PROTEGE NOS!”, encarregant-se de que des del taller dels Cerveto el fassen restaurar.
o 1900. Delegat de l’Academia de Bellas Artes de San Fernando, per el trasllat i restauració de la Creu de Terme de la Galera i delegat per a la restauració de la Creu de la Petja, per l’Ajuntament de Tortosa.
o 1900. Premi del Jocs Florals celebrats a Tortosa pel seu treball “Descripción histórica i artística del Palacio Episcopal de Tortosa”, consistent en un Crist de plata sobre una creu d’eben.
o 1901. Delegat del Diccionari Català-Valencià-Balear per la Regió de Tortosa (Diccionari Alcover-Moll).
o 1901. Vocal-Secretari de la Junta del Museu Arqueològic i Arxius de la Ciutat de Tortosa.
o 1902. Delegat de l’Exposició de Pintura i Escultura antiga de Barcelona.
o 1903. Funda el setmanari “La Veu de la Comarca”
o Maig de 1903. Membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i corresponsal a Tortosa.
o 1904. Secretari dels Jocs Florals a Tortosa (1904)
o 1904. Membre de la Societat Arqueològica Tarraconense.
o 1904. Vocal-Secretari de la Junta de Foment i Defensa de Tortosa.
o 1905. Secretari del Jocs Florals a Tortosa.
o 1906. Delegat encarregat d’aconseguir, de l’Estat Espanyol, local per al Museu-Arxiu de Tortosa, antic convent dels Pres Dominics.
o 1906. Delegat a Tortosa del I Congrés de la Llengua Catalana.
o 1908. Vocal del Jurat dels Jocs Florals a Tortosa.
o Delegat de Tortosa o Col·laborador del Congrés d’Història de la Corona d’Aragó.
o 1910. Estudia el mosaic d’època romana, anomenat popularment com el “mosaic de Barrugat” i el dona a conèixer a la “Real Academia de la Historia”.
o 1910. Conseller provincial de Foment i Defensa de Tortosa.
o 1910. Secretari General de la Càmara de Comerç de Tortosa.
o 02/12/1911. Cronista oficial de Tortosa.
o 1911. Nomenat “Visitador de ramaderia i canyades de la partida de Tortosa”.
o 1913. Organitza a Tortosa els Jocs Florals Constantinians.
o 1913. Vocal d’Art Cristià de Catalunya.
o 1913. Vocal-Delegat de la Comisió Provincial per erigir a Santander un monument a D. Marcelino Menendez Pelayo.
o 1913. Col·laborador de l’Institut d’Estudis Catalans.
o 24/01/1913. Col·laborador del Diccionari General de la Llengua catalana per Tortosa (Palau de la Generalitat de Catalunya i Barcelona).
o 1915. Vocal de la Junta Regional d’Estudis Penitenciaris.
o 1916. Membre de l’Acadèmia de la Llengua Catalana
o 1917. President de la Delegació de Tortosa de l’associació “Nostra Parla”.
o 1919. Vocal del Certamen Literari “Nostra Senyora de la Cinta”.
o 1919. Secretari dels Jocs Florals a Tortosa.
o 1923. Membre d’honor de la “Societé Académique d’Histoire Internacional de Paris”.
o 1924. Membre Corresponent de la “Real Academia de Bellas Artes de San Carlos de Valencia”.
o President de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de la Cinta.
o 1924-1936. President de l’associació de premsa tortosina des de la seua creació.
o 1927. Membre corresponent de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.
o 1928. Membre del Jurat del Certamen Literari a Tortosa.
o 1929. Presideix el Comitè executiu a Tortosa de l’Exposició Internacional de Barcelona.
o 1930. Delegat a Tortosa per l’organització del centenari del naixement de Frederic Mistral.
o 1931. Vicepresident de la Federació de Premsa Catalano-Balear.
o 1931. Mantenedor dels Jocs Florals de Barcelona en el que dona el discurs de gràcies.
o 1930-1933. President del grup PALESTRA.
o 1932. Membre de l’organisme gestor del Museu-Arxiu de Tortosa.
o 1932. Mandatari a Tortosa del comité Gestor del –centenari de Goethe a Catalunya (Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona).
o 1932. Acadèmic corresponent de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona.
o 1932. Elabora el reglament del Patronat del Museu-Arxiu de Tortosa.
o 1935. Presideix el Patronat encarregat de l’orientació i regisme de l’escola d’Ensenyaments Mercantils de Tortosa (Escola elemental de Comerç).
o 1936. Majordom de la Arxiconfraria de la Verge de la Cinta.
Núria Menasanch i Martíhttp://www.blogger.com/profile/18377180251469622787noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-28724644.post-25890117868786143122015-05-13T12:15:00.001+02:002015-05-13T12:15:33.349+02:00http://docs.genoom.com/20150510151642_0208_18165706_18165706_daf91f12-078c-4485-9920-d2a20fff98b8_.pdfNúria Menasanch i Martíhttp://www.blogger.com/profile/18377180251469622787noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-28724644.post-47315159061590397142015-04-08T20:47:00.003+02:002015-04-08T20:47:34.478+02:00TIENTAS. TOTHOM HO VOL, TOTHOM HO SAP,... I QUASI NINGÚ HO PRACTICA.El Parlament de Catalunya ha rebutjat legalitzar les temptes, “tientas”, que es fan a Alfara de Carles.
Los unionistes del PSC, PP, i Ciutadans, com no podia ser d’altra manera, han votat a favor de les corrides encobertes per a turistes, i la resta de partits en contra. De tot este embolic, se n’ha fet bastant cartell, a tota la premsa espanyola. I mira per a on, Alfara de Carles, s’ha posat sense esperar-se-ho al rovell de l’ou de l’actualitat. Los que coneixen poc esta comarca es pensen que la gent d’aquí va a estols a vore estos espectacles i que, poc i menys, això de lo de la prohibició de les corrides a Catalunya és com si sentiguéssem ploure.
Però fem una ullada... “Tientas” o temptes. Mirem a un costat, res, atalaiem a l’altre, buit. Ningú, o ben pocs saben de què va, ni coneixen a ningú, o a ben pocs, que ho haiguen practicat. I és normal, perquè per molt que vulguin dir que els bous tradicionals de les Terres de l’Ebre estan en perill, això de les tientes, ni és tradicional, ni és practica per la gent d’aquí. I mos continuem preguntant, però exactament què són? Investiguem...
La “Tienta”, com lo seu nom indica, hauria de ser una prova que fan les ramaderies de bous braus, als vedells de curta edat, per a comprovar sa bravura i si és apte o no per a la lidia. Les “Tientes” que es fan a Alfara de Carles, són corrides encobertes, que s’ofereixen a turistes russos, que, fent-se una idea equivocada de lo que són les nostres terres, venen en un autobús, a vore flamenco, minjar paella, beure sangria, i després, més contents que tristos, practicar, o fer vore que practiquen, una corrida de toros.
Desmuntat l’argument de la tradició, la següent excusa és: “Al bou no li fan res.”. Bé, si mirem lo context. Russos borratxos en ganes de vore sofrir un animal per pura diversió. Puc ben assegurar, que pessigolles, al pobre vedell, segur que no li fan.
Després intenten que mos poséssem a eixugar les llàgrimes dels desgraciats ramaders que se’ls ha tallat “una forma de vida”. Volen que tots mos manifetéssem pels carrers dels nostres pobles a favor de las tientas i que els qualifiquéssem d’amics com si els coneguéssem pels quatre costats. Els socialistes, que a Tortosa, van votar en contra del dret a decidir, donen suport a estes manifestacions, i ara sí que diuen que s’ha d’escoltar la veu del poble. A bones hores! Fem foc a totes les peces del castell! Tire-mos al carrer a defensar... el què? Las Tientas? No, esta no és la “meua forma de vida” gràcies. I vostès farien bé de buscar-ne una altra.
L’argument final, a la desesperada: “Barcelona no mos entén”. I posen blaus, de cap a peus, als catalans, com si aquí fossem de Mart. “A les Terres de l’Ebre mos tenen abandonats!” Però mirem lo què ha passat a Barcelona. La plaça de bous de Les Arenes, ara és un centre comercial. Pos sinyors, allí se’n feen de corrides... i ara ja no se’n fan. La gent evoluciona i si al tombar el cantó veem que el Parlament no ha prohibit los bous tradicionals sinó que ha prohibit les tientes, girarem coa i continuarem endavant guanyant-mos la vida honradament.
Per Núria Menasanch i Martí.
Núria Menasanch i Martíhttp://www.blogger.com/profile/18377180251469622787noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-28724644.post-4575998191092319892015-03-11T14:49:00.002+01:002015-03-11T14:49:47.927+01:00CRIDA A L’AJUNTAMENT TORTOSÍ PER A UN SOLDAT DESNONATQue no mos conten sòries.
Març de 2015
Les famílies nombroses tortosines tenien, com en la majoria de municipis, un descompte del 90% en l’IBI per a l’habitatge habitual. Fa uns dos anys, l’ajuntament quasi bé va eliminar este descompte. Per llei, DOGC 139/2010, les famílies nombroses tenen, arreu, un descompte en el transport urbà, però en les línies que depenen de l’ajuntament tortosí, este descompte no s’està aplicant, en contra de l’art. 169 de l’E.A.C. que diu que la Generalitat té la competència exclusiva sobre els transports terrestres de viatgers dins del seu territori, amb independència de la titularitat de la infraestructura, i que esta competència inclou la potestat tarifària. Després d’un calvari de picades i desinformacions tant a l’empresa HIFE com a l’Ajuntament, la resposta final ha sigut que en el pròxim conveni l’ajuntament aplicarà l’esmentat descompte, però que no sap quan firmarà el conveni. Mentrestant, los autobusos que depenen de l’ajuntament prefereixen anar de buit, que aplicar un descompte que s’està aplicant a tota Catalunya. Un transport públic amb un servei més que deficient sobretot referent als horaris i als preus, lo que fa que a Tortosa, en hores punta, hi haguen unes coes, de cotxes privats, com d’aquí a demà, a les quals els tortosins malauradament ja estem començant a acostumar-mos, a més de vore-ho, ja, com una cosa inevitable. Anant amunt i avall amb lo cotxe sento per la ràdio al conseller Santi Vila, dient que gravaran encara més el transport privat, per a que utilitzéssem més el transport públic, i allavons la indefensió que experimento, ja és total. Dedueixo que la baixada de la natalitat i la constant pèrdua de tortosins que s’està produint en los darrers temps, a l’ajuntament no el preocupa, ja que no veu necessari donar suport a les famílies. Al menys (em consolo) tenim família. Confiem en que la família es preocuparà per natros mentre continuéssem vius i tenim l’esperança que també quan restéssem morts...
Els últim anys fa fredor passejar-se per Tots Sants per lo cementeri de Tortosa, empaperat per tot arreu. Quan vam tindre notícia del nou impost dels nínxols, la família va ser la que es va preocupar de que als nostres iaios no els desnonessin. Pobrets, ells que es pensaven que se n’havien anat a descansar en Pau per a sempre, i ara resulta que no. Que encara que tingues en propietat el nínxol, si no es paga l’impost cada any, et fumen fora, sense compassió. Tenim cosins, tortosins absents, que tot i tindre els pares enterrats aquí, no tenen per costum vindre per Tot Sants, i no se n’havien assabentat. Aquí la família extensa va jugar el seu paper, i van poguer traure el paperet de la vergonya del nínxol, ràpidament. Est últim any, però, te queia l’ànima en terra, al vore tot de paperets, encara, donant l’últim avís. Un nínxol me va cridar l’atenció. Era el d’un soldat del S.XIX, que havia mort en acte de servei, i que l’anaven a desnonar. Vaig aturar-me una estoneta al davant seu, i amb pena vaig pensar, que potser si el soldat hagués tingut família... potser no tindria ajudes, potser l’assagetarien a impostos... però al menys, tindria algú que es preocuparia de que no destorbessen lo seu descans etern.
Per Núria Menasanch i Martí
Núria Menasanch i Martíhttp://www.blogger.com/profile/18377180251469622787noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-28724644.post-8183435289393610032015-01-16T09:54:00.002+01:002015-01-16T09:58:40.486+01:00REFLEXIONS DESPRÉS DE SENTIR EN MASEl Sr. Mas diu la veritat. No hi ha hagut una reunió secreta directa Mas-Rajoy. D’altra banda això no ho he dit en cap moment. El problema és que encara no se’ns ha explicat de què es va parlar a la reunió secreta d’abans del 9-N, encara que ho podem intuir.
D’altra banda, per molt que li han preguntat, el Sr. Mas es resisteix sempre a parlar d’independència i mareja la perdiu del què es farà després del 27 de setembre, deixant la porta oberta a que després de les eleccions l’estat espanyol pugue desmuntar el procés fent una contraproposta conjunta (PSOE+PP) que passaria per una reforma de la constitució i una recaptació dels impostos per Catalunya de la mateixa manera que ho fan al País Basc.
Els que ja estem desendollats de l’Estat espanyol, no mos queda més remei que votar als partits que mos deixen clar que van a favor de la independència de Catalunya. I podem començar ja en les properes municipals. Endavant les atxes!
Per Núria Menasanch i Martí
Núria Menasanch i Martíhttp://www.blogger.com/profile/18377180251469622787noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-28724644.post-80637149574930583032015-01-15T10:58:00.000+01:002015-01-15T11:01:38.571+01:00JO TINC UN PLANo ho oblidaré mai.
No oblidaré mai el moment que vaig aconseguir proclamar-me President de la Generalitat de Catalunya. Va ser el dia més feliç de la meua vida.
Abans vaig haver de fer la travessia del desert a l’oposició. I mira que ho vaig intentar tot per a aconseguir la meua fita. No em va servir de res aquella nit a Madrid, amb Zapatero, després de que em prometés que li tallaria el cap a en Maragall, i que col•locaria una persona de perfil baix, prometent-me que de ben segur no podria guanyar les eleccions. Montilla va sorprendre a tothom, i jo hem vaig haver d’esperar una mica més. Vam pagar car lo nostre pacte amb el PP.
Des d’allavons vaig tindre clar que si hi havia un altre pacte, de cap manera no podia ser explicitat. S’hauria de portar en secret.
Com secreta va ser la reunió que vam fer amb l’estat espanyol abans del 9-N. I m’ha anat bé. Tot i que unilateralment vaig prendre la decisió de rebaixar la consulta, no vaig sortir com a culpable, sinó tot lo contrari. L’estat m’ha fet lo favor de presentar-me com a màrtir. Ja ningú se’n recorda de les meues promeses d’unitat del 2013. <i>Les decisions se prendran entre tots els partits sobiranistes!</i> Vaig repetir allavons. Ningú se’n dona compte que uns pocs dies abans baix canviar la consulta per una altra manifestació amb molt menys valor. I això després d’aprofitar, durant tot este temps, el suport d’ERC, fent política de dretes, i venent-me la sanitat pública mentre la desmantello sense escrúpols. Lo que no m’esperava és que després de prendre la decisió unilateral en contra de tots los altres, ERC i la ANC se la fessen igualment seua i acabés sent un èxit. I mira que en vaig posar de traves! A Tortosa les pedanies no tenien punts de votació, los iaios van haver de pujar fins a la muntanyeta de mossèn Manyà per a poder votar, i va haver gent que va arribar a voltar per tot Tortosa fins endevinar el seu punt de votació.
Tot i així se’n van sortir, i més de 2 milions 300.000 persones van anar a votar amb la promesa que després, i <b>abans de tres mesos, convocaria eleccions</b>.
Les enquestes diuen que guanyarà ERC. I si guanya tinc clar que proclamarà la independència de Catalunya en son demà. Lo meu pla era una llista conjunta perquè així, quan guanyés esta llista, podria continuar boicotejant lo procés.
Però Junqueres ja m’ha vist lo llautó, i ja no puc tornar a ensenyar-li la pastanaga. La conferència amb la reiterada promesa d’unes estructures d’estat, a les quals no hi he destinat ni esforços, ni diners, tan sols ha servit per a enlluernar a Forcadell, que s’ho ha cregut. Gràcies a ella he aconseguit que les eleccions se celebren al setembre, però em vaig reservar la data per a mi, i per suposat vaig decidir fer-ho l’últim cap de setmana de setembre.
Ara els hi toca als del PP i a Mariano Rajoy moure fitxa i avançar les Generals per a que tot se’n vaigue en orris. I mentrestant jo tinc lo que vull, continuar a la cadira. Qui dia passa any empeny.
Espero, però, que no passe com al 31 i que a les municipals CiU no es fume una castanya d’aquelles que fan època!
Que no mos conten sòries.
Per Núria Menasanch i Martí
Núria Menasanch i Martíhttp://www.blogger.com/profile/18377180251469622787noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-28724644.post-70336692933509684802015-01-15T09:48:00.001+01:002015-01-15T09:48:31.216+01:00I per què?Un dia trist.
Mas ha traït al poble català i una vegada més no ha complit la paraula donada.
No entenc que la Sra. Carme Forcadell estigue tan contenta.
Salut,
Núria Menasanch i Martí
Núria Menasanch i Martíhttp://www.blogger.com/profile/18377180251469622787noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-28724644.post-55336583362789051872014-10-28T11:07:00.003+01:002014-10-28T11:07:46.231+01:00ANEM A VOTAR SÍ-SÍ EL 9-N.Els esdeveniments se superposen un darrera l’altre, a una velocitat supersònica. Això dificulta en gran mesura la meua columna, que tan sols surt una vegada al mes i que s’ha d’escriure unes setmanes abans de la seua publicació. Aquells caga-dubtes del govern de la Generalitat, los del peix al cove, que primer diuen blanc i després diuen negre... Que el President de la Generalitat convoca a tots els partits pel dret a decidir al palau de la Generalitat i es fa una foto conjunta, prometent-mos que no decidirà res per ell mateix sinó és amb l’acord de tots els altres partits, a saber: ERC, CUP, ICV? Vinga! Les morals toquen sostre i mos emocionem al vore com tots los alcaldes criden independència al pati gòtic de la Generalitat. Mira! Aquell és l’alcalde de Tortosa que porta dignament la resolució de l’ajuntament a favor de la consulta! Quina vergonya els socialistes tortosins, no han estat a l’altura votant-hi en contra! Estem eufòrics i orgullosos del nostre país i del nostre Alcalde i president de la Generalitat. Al cap de quatre dies, Boom! La bomba. El president de la Generalitat, mos enganya a tots i tira pel dret desmuntant la consulta de manera unilateral, la qual decisió mos havia repetit per activa i per passiva que no faria sense el concurs de tots els altres partits. Mentider! Traïdor! Són les paraules que mos surten dels llavis i mo’n recordem dels seus familiars més directes i d’altres traïcions no oblidades, com les d’aquella nit a Madrid, en que després de vendre l’estatut de Catalunya, li van oferir el cap del Sr. Maragall en plàtera de plata. Mas fent de Salomé, després de remenar el cul en la dansa dels vels, amb lo cap de Sant Joan Baptista. I l’Alcalde de Tortosa? Lo mateix. Crida independència i després diu que ara no toca complir el Ple de l’Ajuntament de març de 1934 que deia: “L’Ajuntament de Tortosa, en nom i representació de la Ciutat, renuncia per a sempre més al títol de “Fidelíssimas” i “Exemplar” i l’emblema de les dues palmes que durant la monarquia ornaven el seu escut, títol i emblema que foren concedits per Felip IV per a premiar la traïció que feren a Catalunya i al poble tortosí les autoritats i la noblesa de Tortosa l’any 1640, llavors de la Guerra dels Segadors”.La moral per enterra una altra vegada... Què podem fer davant d’esta muntanya russa? Esperar que ara el govern de la Generalitat no es torne enrere i de veritat el 9 de novembre puguéssem votar. I ho féssem massivament, per a cridar als nostres polítics i a la resta del món, que volem ser un país lliure. Després, esperar que el Sr. Mas no s’aferre a la cadira i convoque en menys de tres mesos unes plebiscitàries, per a declarar acte seguit una Declaració Unilateral d’Independència. Guanyarem!
Núria Menasanch i Martí
Que no mos conten sòries.
Núria Menasanch i Martíhttp://www.blogger.com/profile/18377180251469622787noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-28724644.post-70726017997286538652014-10-13T23:38:00.002+02:002014-10-13T23:38:06.301+02:00TRAÏDORS!!!!!!!Núria Menasanch i Martíhttp://www.blogger.com/profile/18377180251469622787noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-28724644.post-29428823782640816682014-09-30T16:16:00.001+02:002014-09-30T16:16:19.387+02:00TORTOSA RENUNCIA A UN ESTIGMA El Ple de l’Ajuntament de Tortosa ha pres l’acord següent:
“L’Ajuntament de Tortosa, en nom i representació de la Ciutat, renuncia per a sempre més al títol de “Fidelíssimas” i “Exemplar” i l’emblema de les dues palmes que durant la monarquia ornaven el seu escut, títol i emblema que foren concedits per Felip IV per a premiar la traïció que feren a Catalunya i al poble tortosí les autoritats i la noblesa de Tortosa l’any 1640, llavors de la Guerra dels Segadors”.
Defensà aquesta proposició el senyor Pons, de Lliga Catalana, i fou presa en consideració per la majoria.
Votaren en contra quatre regidors tradicionalistes. Un tradicionalista votà a favor.
També es prengué l’acord, per unanimitat, expressant la voluntat de Tortosa, d’ésser catalana i protestant per la campanya antipatriòtica que algú fa per l’Ebre. Aquest acord serà comunicat a la Generalitat.
LA VEU DE CATALUNYA. Barcelona, 01/03/1934.Núria Menasanch i Martíhttp://www.blogger.com/profile/18377180251469622787noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-28724644.post-32397097209762830892014-09-24T11:48:00.001+02:002014-09-24T11:48:22.296+02:00AMB EL MEU NOM, NO: AVORTAMENTJa hi estem acostumats a que els partits polítics no compleixen les seues promeses electorals, no és una cosa nova, però per n’això no ham de dixar d’exclamar-mos per la retirada de la Llei de l’avortament durant tant de temps reclamada per una bona part de la societat.
Mos diuen que ho fan per natros, per les dones, per la nostra llibertat. Mos diuen que qui no pensa així és un masclista i va en contra de les dones. I això mos ho diuen, normalment, hòmens amb vestit i corbata, que després no se’ls hi cau cap anell en dir que una dona no pot ser l’entrenadora de l’equip de tenis. Tertúlies on no hi ha representació de tots els pensaments i on mos repeteixen que ser feminista és sinònim d’estar a favor de l’avortament lliure. Per experiència pròpia he hagut d’aguantar pressions i mirades de desaprovació per no consentir segons quines proves durant el meu darrer embaràs als meus 42 anys. Les xiquetes menors d’edats no és que necessiten el permís dels seus pares per a avortar, tots sabem que en un cas així, estes xiquetes se veuen forçades pels seus pares a perdre la criatura, tot al contrari de lo que mos volen fer creure. Segons els drets humans, los discapacitats tenen dret a viure. Quantes famílies tenen xiquets amb alguna disminució i diuen que no el canviarien per res. A estes famílies los hi estem dient que haurien d’haver eliminat al seu fill? Potser la mare s’ha hagut de sentir paraules com, inconscient, irresponsable, etc? Això és ser feminista? Tota la vida hai lluitat per la igualtat de les dones. Tota la vida m’hai sentit feminista, i no permetré que vinguen ara los mateixos que no saben defensar les dones davant dels maltractadors, los mateixos que diuen que les dones que es veuen abocades a traficar amb lo seu cos són treballadores socials i donen un servei a la societat, no permetre que vinguen ara, estos, a dir-me que no haig de sentir lo que ha sentit tota dona quan ha notat que una altra vida naix en lo seu interior. Avui hi ha moltes maneres per a no permetre quedar-se embarassada. Inclús si tot ha fallat, també hi han maneres, si es fa ràpid. Lo que no pot passar és que les dones estéssem al servei dels hòmens que, per no voler posar-se lo que s’han de posar, mos obliguen a patir un sofriment que no li desitjo a ningú i que molts d’ells no acaben d’entendre, i molt menys los polítics que tan sols veuen que matant vides innocents s’estuvien molts i molts diners.
Núria Menasanch i Martí
Núria Menasanch i Martíhttp://www.blogger.com/profile/18377180251469622787noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-28724644.post-44153246612426154082014-09-17T11:07:00.002+02:002014-09-17T11:07:48.612+02:00MINUTS DE GLÒRIAVam patir, vam patir molt.
Jo no sé què va passar després del discurs del Sr. Junqueras durant aquells 5 minuts que no estaven previstos al programa del Parlament, inèdits fins allavons. Però sí que vaig vore un Junqueras molt més distès, un discurs de CiU més bel•ligerant amb los socialistes unionistes, i un Iceta que saltava indignat de la cadira al vore que tot lo seu pla se li anava en orris.
Los independentistes estem de enhorabona, finalment hi haurà consulta el 9-N. Esperem que tots puguéssem estar a la altura d’estos fets històrics, tan per a natros mateixos com per a les generacions venidores.
Núria Menasanch i Martíhttp://www.blogger.com/profile/18377180251469622787noreply@blogger.com0