Lo Trionf del NO versus la llosa de les generacions que van mamar la dictadura

Estic fregant ja els 40 anys i encara, quan parlo del referendum, les generacions més grans me tracten com si fos una adolescent.
Després de mirar-me a l´espill i comprobar que ja no tinc acné, torno al debat sord amb les generacions enclaustrades dins uns records passats que ja no els dixen decidir per n´ells mateixos i que els fan anar, seguint al partit que han triat des de fa dècades, com a cordres a l´escorxador.

Me pregunto.

Hipotecarem a les generacions venidores?

Quan al 30 de setembre la majoria de partits polítics catalans van aprobar l´estatut, no es mereixient que el retallessen en un 67%.

Ara, convergents i socialistes, després de matar-se dialectalment al parlament, pacten anar del brasset contra Catalunya i el seu futur.
Però què passaria si guanyés lo NO? Pos que el text de l´estatut , tindria de tornar a refer-se de nou pels catalans sense cap retallada a Madrid. I ja està! Tampoc és cap drama.

És tan bo l´estatut respecte al del 79?
NO
Als catalans sempre se mos ha exigit "apexugar" amb tot i ara és l´hora de dir prou. Ja està bé d´estirar del carro!.

Volem tindre les mateixes oportunitats que la resta d´Espanya en una societat que respecte totes les nacions que integren la península ibèrica.
Natros, los denominats "jovents", tenim l´obligació de fer entendre als nostres pares, iaies, oncles i demes generacions que van crèixer sense democràcia que no poden amb lo seu vot al SI hipotecar totes les generacions que vindran.

Perque ells s´en aniran i natros mos quedarem aquí amb un estaut que no mos dixarà crèixer.