L’ESCUT DE LA “VEU DE TORTOSA” . Per Francesc Mestre i Noè. "La Veu de Tortosa"12/1899.

Com veuran nostres llegidors, al mig de la capçalera d’aquest periòdic hi ha l’escut de Catalunya i en son centre el de Tortosa. El primer, com sap tothom, representa lo blasó de la pàtria catalana i sas barres simbolitzen les senyals que va deixar la mà de Wifredo al posar sos quatre dits ensangrentats sobre l’escut, després d’haver caigut ferit en lo camp de Batalla lluitant contra els àrabs per a consolidar la independència de Catalunya. Lo segon com hem dit, és lo de nostra ciutat tal com era bans de concedir-li Felip IV lo privilegi de les paumes i corona com a tribut d’admiració i agraïment als Procuradors i Veguers que varen trair al poble, vertaderament amant de les llibertats de Catalunya. No sabem si entre els nostres ciutadans d’avui ni haurà algun que plore les despulles de tals atributs i del cartell ignominiós de: Fidelíssima et exemplaris cívitas Dertusae. Nosaltres, inspirats en la vertadera història, creiem que és una necessitat l’abolició d’emblemes poc favorables a Tortosa i molt més al llegir lo que respecte al nostre escut diuen les Costums generals de Tortosa ocupant-se del segell que es devia posar a tots els instruments públics: “E devense segeylar ab lo segeyl en lo qual há una figura de torre, é es avironada deytals letres çó es á saber: SIGILLUM UNIVERSITATIS DERTUSAE; é en la forma del segeyl una torre ab IIII merlets é una porta é dues finestres.” Entre el títol de Fidelíssima et exemplaris cívitas Dertusae concedit per la venda que de Tortosa feren al Rei los Procuradors d’aquesta ciutat, desobeint les ordres i precs de la Diputació i de la Santa Inquisició catalana, i els honors propis que tenia nostra població, los que estimem en alguna cosa la dignitat de Catalunya devem espolsar de sobre una concessió que tantes vegades ens l’han tirat a la cara i quedar-nos en l’esplendent emblema que serveix d’atalaia al citat llibre de les Costums escrites. Sigillum universitatis Dertusae i la torre amb quatre merlets, una porta i dues finestres, serà sempre per a tot bon català l’escut representatiu de nostra volguda Tortosa, puig aquest segell ens recordarà sempre, que: les poblacions o municipis més importants que fruïen d’organització pròpia s’anomenaven Universitats, que estaven formades per Consellers, cònsols, Paers i Jurats, quals càrrecs podien ésser exercits, per tots los veïns. FRANCESC MESTRE I NOÈ Tortosa, 1 de desembre de 1899 La Veu de Tortosa nº1 L’ESCUT DE LA VEU DE TORTOSA II En nostre primer número explicàvem la causa que ens va moure a treure les paumes de l’escut de Tortosa i perquè al mig del de Catalunya hi figurava el de nostra ciutat. La despulla de tals atributs va ésser molt ben rebuda per tothom i en particular per tota la gent entusiasta de nostres glòries en l’edat mitjana. Nostre molt volgut company Tortosa Ilustrada sent quelcom d’anyorança pels atributs arrencats d’arrel a l’escut de Tortosa que ostentem en la capçalera d’aquest periòdic i en ploralla, tan ben escrita com mal fundada, se condol de la desaparició de l’emblema ridícul de les paumes. Nostre estimat company diu que no vol entaular polèmica amb nosaltres envers l’assumpte que defensa i que prescindeix, també, de disquisicions històriques. Lo nostre gust seria poguer complaure’l; però com la mateixa Tortosa ilustrada ens tira a la cara que és necessari “mantener incólumes las tradiciones que nos legaron nuestros padres”, fent amb ella causa comú, procurarem desenterrar totes aqueixes tradicions per a demostrar-li que en la qüestió de les paumes no hi juga el capritxo nostre, sinó la pròpia consciència. Abans del Corpus de sang l’escut de nostra ciutat era exactament com lo descriuen les venerables Costums escrites de Tortosa: Una figura de Torre é és avironada deytals letres ço es á saber SIGILLUM UNIVERSITATIS DERTUSAE: en la forma del segeyl una torre ab IIII merlets á una porta é dues finestres. Res ens parla de Corona, n’obstant el títol de Marqués que ostentava Tortosa des del Conqueridor Berenguer IV, lo que’ns demostra que en l’edat mitjana la gent no es preocupava d’altres simbolismes que els adequats per la defensa de ses furs i llibertats, i en confirmació d’això veiem en lo citat llibre de les Costums una torre sola, sense altres atributs en sa portada, que’ls dibuixats en les vinyetes que la cerclen, representant la ciència, lo treball, la indústria i l’agricultura. Al posar doncs, en nostra capçalera l’escut antic de Tortosa, no hem fet més que seguir en tot, les pròpies aspiracions i sentiments de Tortosa Ilustrada, puig com ella som partidaris de mantener incólumes las tradiciones que nos legaron nuestros padres i molt més de conservar totes aquelles que la mateixa història universal qualifica de celebèrrimas y nobilíssimas. Respecte a les concessions de Felip IV li direm que no tan sols són per a nosaltres concessions ignominioses, sinó que ho són per a els propis castellans. Si Tortosa hagués secundat la causa de l’odiós Compte Duch d’Olivares, aleshores, podríem estar tranquils davant del món històric; però com lo poble tortosí pensava diferentment, resulta que la fidelitat guardada al Rei era tan sols la venda que de nostra ciutat havien fet els Procuradors de Tortosa, i en confirmació d’això, afegirem que un fill del mateix Procurador primer volent enlairar lo patriotisme del seu pare, diu: Hi hagué moments de vertader perill, puig lo POPULATXO estava encès d’ira i a punt de fer-se l’amo de la ciutat, però amb l’ajuda dels reforços enviats pel Marquès de Velez i l’oportunitat de treure en processó, baix tàlem, lo Santíssim Sagrament los SEDICIOSOS abandonaren la lluita. Aquella mateixa nit varen fer grans presonades i al trenc de l’auba morien forcats els principals personatges del catalanisme. Aquella dominació repugnant no tan sols la sentim els enamorats de les grandeses de nostra pàtria, sinó que, amb nosaltres, expressa igual sentiment D. Antonio Cànoves del Castillo en sa “Historia de la Decadencia de España, desde el advenimiento de Felipe III al trono hasta la muerte de Carlos II” i el mateix D. Modesto Lafuente en sa “Historia general de Espanya” al tractar d’aquest assumpte diu respecte dels catalans: “...su carácter duro y poco sufridor de injurias, y su celo y amor proverbial a sus libertades y sus fueros; de otra el orgullo del Conde-Duque, su propensión a tratar a otros con insolencia y sin ningún miramiento, y a vengarse de los que no le atacaban no se les humillaban, acostumbrado como estaba a DOMINAR EL MISMO SOBERANO y a ser halagado por él...” Si els mateixos castellans que no foren perseguits per ell parlen d’aquest mode ¿què farà Catalunya al recordar les malifetes, furs, incendis i violacions de la soldadesca afecta al rei...? Per lo que toca a nosaltres, maleirem cent mil voltes aquell bandolerisme sense altra raó que la Llei del més fort. N’oblidarem mai aquella data sagnant i molt menys aquell decret de l’infant Duch d’Olivares del 3 d’octubre de 1639 en el qual manava lo següent: “Que en ordre als forratges, si no hi havia carruatges per a portar-los, tenien obligació els catalans i devien portar a les espatlles quan blat, palla, i civada fos necessari; que les tropes devien allotjar-se amb tota comoditat, donant-los los llits dels senyors més principals, i si per cas los naturals no sabien a ont jaure, que dormissen en terra...” Què els hi sembla...! Després d’aquesta troballa històrica no volem molestar més l’atenció de “Tortosa Ilustrada” i prescindim, també, de ficar-nos dintre de les regles de la heràldica, a on trobaríem arguments concrets per a demostrar que els atributs de l’escut de Tortosa son fills dels capritxo d’un mal dibuixant, tan ple de fantasia, com poc coneixedor de les posicions heràldiques per les quals se determina lo lloc que les figures i els atributs deuen ocupar dintre del camp d’un escut. FRANCESC MESTRE I NOÈ Tortosa, 23 de desembre de 1899.