RC DIU NO A LES CENTRALS NUCLEARS

Arran de la fuita d’Ascó I: les nuclears, una greu amenaça per a l’economia catalana

Amb la fuita radioactiva de la central nuclear d’Ascó I, detectada aquests dies i produïda durant el passat mes de novembre, s’obre novament el debat de l’energia nuclear. Se’ns ha informat de la fuita amb gairebé cinc mesos de retard. Se’ns diu que les partícules radioactives alliberades no són perilloses (aleshores per què es molesten a recollir-les?). Se’ns diu que és una energia neta (aleshores per què Alemanya d’aquí a poc temps no voldrà emmagatzemar més els residus radioactius generats a les centrals nuclears instal•lades a Catalunya i a la resta de l’Estat?). Se’ns diu que és segura (aleshores per què les poblacions properes a les instal•lacions en reben subvencions i han de tenir plans d’emergència específics? Que potser algú es creu que les centrals ho fan per generositat o per bon veïnatge?) I suposant que fossin segures, fins a quin punt es pot garantir al cent per cent la seva exposició a un accident, a un terratrèmol o a un atemptat terrorista?

Tots aquests dubtes, juntament amb el fet que sigui la demarcació de Tarragona la que més càncers infantils, estadísticament per nombre d’habitants, detecta a l’any (ja fa molt que no crec en casualitats) i altres interrogants són els que indubtablement amenacen l’economia catalana. Fixeu-vos-hi a tall d’exemple: els països de l’est d’Europa productors de bolets, situats en un radi de 450 km. de Txernòbil no poden comercialitzar els seus productes dins la Unió Europea i ciutats monumentals com Minsk o les conques del mar Negre prop d’Odessa, potencialment molt turístiques, no en són precisament una destinació avui dia. Quan algú compra un producte té en compte diversos factors: qualitat, preu, presentació... però un dels principals, i de vegades totalment subjectiu, és la confiança que aquell producte ens genera. Poden els productors catalans d’oli d’oliva, vi i cava, fruita dolça, cítrics i tants d’altres o les empreses turístiques de zones com la Costa Daurada, la Costa Brava, la ciutat de Barcelona... permetre’s el luxe d’estar exposats al veïnatge de tres bombes atòmiques en forma de central nuclear, que si succeís quelcom arruïnarien per sempre més els seus comptes de resultats? I poden garantir aquests sectors econòmics que, amb la darrera fuita d’Ascó I, aquesta confiança en els productes catalans no hagi començat ja a veure’s malmesa? Farien bé els diferents sectors econòmics catalans de posicionar-se en contra de les centrals nuclears, tal com ja van fer fa poc temps economies potents com la italiana, per tal que els seus productes puguin continuar avalats per la qualitat, el prestigi i la confiança. Amb això només hi ha una recepta: la prevenció! I en aquest cas aquesta passa per dir no a les nuclears. No podem jugar a la ruleta russa, l’economia catalana s’hi juga massa i el resultat podria ser perdre-ho tot. (Josep Lluís Arbós).