SO DE COVA

So de Cova és una frase feta catalana que vol dir que per molt que un parle ningú li fa cas. Que el que es diu tan sols té eco a l’interior d’una cova buida on no escolta ningú.
Recordo fa quatre anys, la meua alegria al conèixer la noticia que els dos partits catalanistes (Erc i CiU) formarien part del govern municipal. Però durant estos quatre anys, les grans expectatives que hi teníem posades, d’una Tortosa eix central dels Països catalans, s’han vist frustrades per tots los cantons. Ells han fet So de Cova de tot lo moviment independentista històric que va començar a Catalunya amb les consultes populars pel dret a decidir. Una Tortosa immobilista, amiga del centralisme espanyol. “L’ara no toca” dels convergents i “la pluja fina” dels esquerrans han estat les causants de tota esta involució amb les demandes independentistes. Ara, un altre cop, comencen les promeses. Com a exemple puntual posaré el barri de Sant Llàtzer. Fa quatre anys, los veïns se manifestaven contra la cessió per quatre duros que va fer l’ajuntament socialista d’uns terrenys requalificats, que van passar de ser de serveis a zona edificable “per la gràcia de Déu”. Després d’unes quantes inundacions, l’ACA va parar les obres que ja havien fet forat per al fonaments del geriàtric privat projectat, talant una colla d’arbres de pressa i corrents, i a les fosques (amb nocturnitat i traïdoria). L’alcaldable i aspirant al tro, allavons, Sr. Ferran Bel, va vindre a prometre i a donar xupa-xups al barri. Finalment, los veïns de la vora del barranc van vore la llum després del túnel. Poc després, quan va guanyar l’alcaldia, lo Sr. Bel es va desdir de tot, i va anunciar que la cosa ja estava feta. Tot i així, va arreglar-ho una mica dient que canalitzarien lo barranc de la Llet per a que els iaios del geriàtric, que es feia al costat, no haguessen de sortir nadant quan baixés la barrancada. Han passat quatre anys, lo geriàtric ja està amb les quatre parets pujades, i un cartell anuncia que este mateix any començarà a funcionar, però d’arreglar el barranc, Sr. Bel, res de res. Lo que no es pot fer es tornar al barri com si res i prometre, per exemple, que a les antigues escoles de Sant Llàtzer (a la vora també del barranc de la Llet) es farà un centre cívic i oblidar-se de les promeses de fa quatre anys de canalitzar el barranc. Clar, que el clientelisme que conreen tots los partits polítics, però especialment CiU, li pot fer guanyar igualment les eleccions, però Sr. Bel, estos vots ja els té assegurats, los hi va el pa i no els deixaran perdre, i menys en època de crisi que la faena va tan buscada. Però per a guanyar no cal fer promeses sobre promeses que tothom sap que no es compliran. Per a deixar-li més clar, mentre no canalitze el barranc, tot lo que vostè prometre per a la Raval de la Llet serà com aquell So de Cova que ressona i ressona, però que ningú li fa cas.