h2 class="sidebar-title">Vínculos La comedianta tortosina: TOT S’HA ACABAT COM LO BALL DEL TORRENT

La comedianta tortosina

7.1.16

TOT S’HA ACABAT COM LO BALL DEL TORRENT

El 27-S els independentistes vam parlar, i, tot i les amenaces de que mos caurien a sobre les 7 plagues d’Egipte, majoritàriament vam decidir caminar cap a un nou país. Catalunya per fi veia la llum després de més de tres segles d’opressió i humiliacions constants. Molts patriotes s’havien quedat pel camí. Molts avantpassats que van morir defensant un ideal, una llengua i una cultura. Per fi la sang vesada durant tant de temps havia amerat de vida la llavor de la qual ja es començava a despuntar una espiga que creixia formosa i ferma. Però, ai! Aquells llops que s’havien disfressat amb pell de corder. Aquells que havien posat al davant gent preparada i dialogant per a fer-mos creure que no eren tan sols uns anarquistes residuals antisistema, sinó que creien veritablement amb la construcció d’un nou Estat Català, on hi cabessen tots, aquells, finalment s’han tret la careta. Ells no volen la independència de Catalunya, no l’han volgut mai. L’únic que volen és dinamitar el sistema. Tampoc creuen en la democràcia, perquè aquesta forma part del sistema i d’una forma de govern en la qual no hi creuen. Si poguessen utilitzarien la violència com ja ho van fer al 36, quan, amb una Generalitat afeblida pel cop d’Estat del General Franco, van torturar, violar i assassinar a milers i milers de persones indefenses a la rereguarda mentre els veritables republicans havien anat al front per a defensar el país. Ells que tan demanen que l’església demane perdó, ells que promulguen la memòria històrica... que mai han demanat perdó pel que van fer? I ara, encara tenen la barra de sortir rient-se’n a la nostra cara mentre diuen que pactaran amb podemos un referèndum pactat... la cosa més pareguda a la DUI que promulgaven en plenes eleccions!!! No creuen en la democràcia, com s’ha demostrat en lo tema del Monument a la Batalla de l’Ebre. La majoria del tortosins i tortosines, després de trets els signes franquistes, lo veuen com un monument a la Pau recordatori de lo que no ha de tornar a passar i de les nombroses víctimes que tan a un bàndol com a l’altre van caure en la pitjor batalla de la darrera Guerra Civil. Però ells, los panxampleros cupaires tortosins, sabedors del sentiment del poble, no volen un referèndum a la primavera, on es pregunte sobre el destí final del monument. No el volen perquè saben que el perdran. Per això, demanen que s’enderroque el monument, que és un reclam turístic per a la ciutat, i mos insulten dient que Tortosa encara té una societat franquista. Però què s’han cregut? I per l’altre costat, tenim un Sr. Mas, que sempre ha posat els seus interessos personals i de partit per davant dels del país. Un President en funcions que s’omple la boca parlant de Catalunya però que no escolta lo mandat d’un poble, que va votar: INDEPENDÈNCIA, no: Artur Mas. Un mínim anàlisi polític, repassant els darrers esdeveniments, constata que a principi del 2015, quan va dir que ell no seria cap obstacle per a la independència, i que tan podia anar el primer com l’últim, mos va enganyar descaradament. També mos fa vore, que com tenia la facultat ell, i tan sols ell, de convocar eleccions, va collar fort al Sr. Junqueras per a que donés la supremacia de Junts pel sí a Convergència, amb una fornida representació a la llista de Junts pel sí, perquè sinó, amenaçava en no convocar eleccions. Pos senyors de convergència, han de saber, que molta gent que va votar Junts pel sí, va anar amb la papereta a una mà, però tapant-se el nas amb l’altra, per haver de votar a un Artur Mas, que no feia tant, havia traït per un plat de llenties a Catalunya, aquella nit feréstega a Madrid, quan li van servir lo cap del Sr. Maragall en plàtera de plata, i també quan va rebaixar el referèndum del 9-N a una consulta popular, de manera unilateral. A Tortosa, tres quarts del mateix, l’escut de la ciutat, sense la corona i les paumes vergonyants imposades després de la Guerra dels Segadors, negant la voluntat d’un poble que va resistir heroicament l’embat dels castellans. Una corona i unes paumes que ja van ser derogades en acord de l’ajuntament tortosí als anys 30 i que no hi ha hagut cap ple que anés en contra de esta decisió, continua igual que sempre, per gràcia del Sr. Alcalde Ferran Bel. Que, tot i admetre que l’escut tortosí, amb les paumes i la corona, no està legalitzat, considera que a la gent no li fa mal a la vista la corona i les paumes injustes que neguen la historia tortosina i canvien la realitat. La simbologia de la ciutat minimitzada fins a l’extrem! La qüestió és que un mandat del poble, clar i català, per culpa dels nostres representants polítics, no s’ha complert. Tenim dret ha estar indignats. Però ara no hem d’afluixar. Ara més que mai, lo 6 de març hem d’anar a votar independència majoritàriament. Perquè la veu del poble català no s’apagarà, com no s’ha apagat al llarg de tres segles. Visca Catalunya! Per Núria Menasanch i Martí