AL MAIG, MOS PORTARAN A CAÇAR GAMBOSINS UNA ALTRA VOLTA.
Article publicat a la revista Estel . 1ª quincena de febrer. nº 403
Ja venen les eleccions municipals! Estos polítics...
Avui parlaré de política. Ep! No von anésseu! Prometo no avorrir-vos gaire.
Aquí a Tortosa, en xicotet, també tenim la nostra representació de lo que està passant en la política catalana, i com a les autonòmiques, hi ha partits que volen que els votéssem sense dir-mos clarament en qui pensen pactar.
L’alcaldable Ricard Fores no amaga que prefereix, com lo sinyor Carod, un govern d’esquerres. Au! Altra volta los catalanistes sense saber a qui votarem! De ben segur que molts mos quedarem a casa. ERC ha perdut definitivament la R i la C i tan sols l’importa la E de esquerra.
Lluís Companys va dir:
“les reivindicacions socials ja les defensen moltíssima gent arreu del món, les reivindicacions catalanes només les defensarem els catalans”
Però qui se’n recorda de lo que va dir el President de la Generalitat assassinat, amb el Sr. Montilla de President sense saber parlar el català?
I per què mos quedarem a casa? Pos perquè l’altre partit que es diu catalanista. CIU, amb el sinyor Ferran Bel al cap davant, tan sols ho és sobre el paper. La seua actitud davant el “Plan Hidrológico Nacional” del PP, va demostrar que igual que la cúpula de ERC eren capaços de vendre’s fins hi tot a sa mare per un plat de llenties i ara, si convé, pacten amb l’alcalde Sabater per fer camps de golf on hi havia història i camps de secà.
Los Sabaters del partit del PSC-PSOE ja s’estan fregant les mans perquè veuen que tornaran a governar tot i que potser perdran, altra volta, les eleccions. A on estan totes estes promeses dels Sabaters socialistes sobre la imminentíssima vegueria? A on s’ha ficat la vegueria de Tortosa que no la trobo? Potser és també una qüestió de pluja fina com les reivindicacions sobiranistes del sinyor Carod? Mentiders!!!
Allavons, mos van portar a caçar gambosins i ara, si vols creeu una altra volta (la qual cosa jo no penso fer de cap de les maneres) vos hi tornaran a portar.
posted by Núria Menasanch i Martí @ 10:18 a. m.
6 Comments:
At 12:22 p. m.,
guaitadelatorre said…
Comedianta, crec, sincerament, que ets una mica tremendista. De ben segur que el panorama polític a Tortosa es complexe, però el missatge que s'ha de donar no és el de l'antisistema , sinó la implicació personal per fer que les coses canvien. Fa uns mesos que he estat seguint el teu bloc i no puc comprendre els canivs sitemàtics d'opinió que fas. Fa uns mesos ERC era la garantia de tot i ara sembla el pou de tots els mals. És curiós que això et passe quan s'aproxima la època de fer llistes. No et sembla incoherent que tu, que vas voler anar a una llista d'ERC com a candidata, tot i que no et van triar en un exercici de democràtica participativa, ara demostris tanta aversió perl projecte d'ERC? Vols dir que tothom dins d'ERC és igual? Vols dir que tothom a la resta de partits és igual? Crec que aquest tipous de reduccionismes no es poden aplicar. Personalment, tinc molt clar que hi ha molts dèficits encara en la política actual i molts en els polítics ebrencs, indistintament del color polític, però aquest encara és el millor del mecanismes polítics. Les alternatives, en tota la seva amplitud de games no és millor, malhauradement encara. Per tant, al maig l'unica postura acceptable és la de continuar votant a qui cadascun considere, però fer-ho. I després controlar durant els quatre anyssegüents des de la força que en dóna ser ciutadania en consciència política i social.
At 12:37 p. m.,
Núria Menasanch i Martí said…
guaitadelatorre,
mira, per la forma en que parles, deus ser militant de ERC i en conseqüència, deus saber que lo tema de les llistes, encara no s'està tocant, ni tan sols parlant.
No, te ho dic, perquè m'ha paregut que donaves a entendre coses que no eren sinó productes de la teua imaginació.
Potser sí que la major part de la militància de ERC pensa com tu, i l'importa més el debat dreta-esquerra, i sentir-se "progre" que no pas lluitar per l'independentisme, però jo NO.
Si la major part del partit al que pertanyia (perquè m'acabo de donar de baixa) inclosa la seua militància pensa diferent que jo, què hi faig allí?
Espero que Carretero se'n done conte que dins de ERC no podrà fer res i que tindrà d'unir-se a un dels partits independentistes de bo de bo que encara queden al nostre pais ocupat.
Tu pensa com vulgues però dixam també ami pensar com me done la gana.
Visca Catalunya lliure!
At 2:32 p. m.,
guaitadelatorre said…
Per suposat que visca Catalunya lliure. Però, si em permets, juagar amb Salvador Espriu quan dia "diverses són les parles i diversos els homes i han convingut molts noms a un sol amor", també crec que que diversos són els mecanismes per arribar a la indepèndencia d'un poble i que el camí d'ERC n'és un dels més que hi ha. Puc entendre que a tu et semble un camí lent, feixuc i tots els etc... que vulguis, però no pots caure en el reduccionisme de faltar a tota la militància d'ERC que tantes mostres de sensatesa ha donat al llarg de la seva història. Per la teva tranquilitat et diré que no sóc militant d'ERC, però sí que sóc un romàntic i que aquesta vena romàntica en fa intentar ser equànim quan no s'utilitzen els mateixos rasers per a tothom. Si una cosa és criticable ho és en tots els casos i no només quan afecta a ERC.
Per altra banda, segons les teves paraules ERC no pot pactar amb ningú perquè cap té la puresa de sang suficient. Llavors quina mena de construcció de país vols, que no veus que mentre majoritàriament la gent no es decante per opcions diferents la única via de contenició que hi ha és la d'ERC perquè si no es deixa la via lliure als dos partits grans que ja sabem que és el que fan. ERC, a l'igual que ICV, són bones vies de contenció del PSC i de CIU, pero malhauradament no tenen prou força com per a poder-se sortir al cent per cent ja tenen la representació que tenen.
Per altra banda, avui segons llegeixo als diaris, els socialistes no estan gaires contents perquè Montilla ha tingut que cedir en dos temes importants que plantejava ERC: el tema referit a la vulneració de temes competencials en ensenyament i la xarxa d'equipament cívics. Que no et semblen també una bona via de fer pais?
At 4:05 p. m.,
Núria Menasanch i Martí said…
Jo no he faltat ni molt menys a tota la militància de ERC, i tampoc he critcat tan sols a este partit.
Un altra cosa és que tu consideres que tothom pensa com tu. I si penses realment tot això, perquè no dones la cara i no t'amagues darrera un anònim. T'adverteixo que tot això és molt poc romàntic.
ERC podria haver deixat de prostituir-se fent una bona faena des de la oposició, però ha preferit mantenir-se al poder i aparcar la qüestió identitària indefinidament.
Ja s'ho podia pensar que així pedria tot el vot independentista, perquè encara que no t'ho cregues, n'hi ha, i més del que et penses.
Mos han pogut enganyar a les autonòmiques, reconeixo que van pendre'm lo pel, però ara ja no mos tornarem a dixar enganyar.
Llei de la dependència, que invaeix les competències de l'estatut (dit per l'organ consultiu)ha estat acceptada per ERC.
Això és un partit independentista?
Va home, no em vulgues fer comgregar amb rodes de molí!
At 12:20 p. m.,
guaitadelatorre said…
Benvolguda comedianta, com pots observar de les meves paraules se'n deriva clarament que ni pretenc, ni vull, ni desitjo, ni considero oportú que tothom pense com jo. És més crec en la riquesa i la necessitat de la disparitat de criteris per tal de fer avançar les societats des de l'argument eficaç i no des de la demagogia. Crec que hi ha bona voluntat i bons desitjos en les teves oaraules, però poca reflexió i evidentment sense reflexió no hi ha humanitat.
Crec que estàs en un moment complicat per a tu per que havies dipositat les teves esperances en ERC i has comprovat que la teva manera de pensar no coincideix, pel que dius, en la de ells. Això passa habitualment i hem de saber-ho superar.
si no estessis tant mediatzada per la teva situació veuries que el que dius no acaba de ser totalment cert, precisament aquest útims dies s'està vivint una polèmica parlamaentària per les reflexions que en el darrers dies va fer-hi Carod sobre l'unica via que s'obria al davant del ulls de la nació catalana si es declarava la inconstitucionalitat de l'estatut.
Crec, sincerament, que hem d'aprendre a mesurar les coses en la seva justa mesura: si algunes de les coses que dius són certes, com s'explica quel'actual estatut tirés endavant? On és el pes independentista? No hem de confondre mai el que ens agradaria que fos, amb el que és.
Que el vot independista creix dia a dia és cert, que és majotari, no, malahauradament.
At 1:39 p. m.,
Núria Menasanch i Martí said…
guitadelatorre,
no m'has contestat. Perquè han acceptat la llei de la dependència si envaeix competències de la Generalitat? I que conste, que això no vol dir que natros no mos importe la llei de la dependència, però crec que ja som prou grandets per a decidir per natros mateixos. Ho ha fet bé això ERC? I lo de la fira de Frankfurt, també ho ha fet bé?
Crec que un partit que es diu independentista això no ho hagués tingut de fer.
Pensa, que ans de parlar, medito molt el que dic, i tinc les idees molt clares. Potser altres que ara diuen blanc i després diuen negre, no les hi tenen tant.
De totes maneres, respecto totes les opinions encara que siguen contraries a les meues.
Publicar un comentario
<< Home