Eleccions i igualtat d’oportunitats
Eleccions i igualtat d’oportunitats
Aquests dies, quan durant els “Telenotícies” de TV3 es dóna pas a la informació electoral, els presentadors ens obsequien amb tota una lletania amb la qual fan avinent al sofert espectador que no estan d’acord amb el fet que aquesta informació es doni per blocs en funció de la representació de cada partit i que la selecció no es faci per criteris informatius. Fins aquí totalment d’acord. De tota manera, quan els professionals de la informació treballen en un mitjà privat i no pas en un de públic la igualtat d’oportunitats entre les diferents formacions polítiques tampoc sol aparèixer per enlloc i el més habitual és que sempre es noti d’una manera descarada quines són les preferències o del responsable de la informació o dels propietaris del grup mediàtic pel qual treballa. Per tant, hauríem d’arribar a la conclusió que la igualtat d’oportunitats electorals és una quimera? Potser no, es tractaria que el Consell Audiovisual de Catalunya –CAC– fos un organisme realment independent i tingués prou poder polític per obligar a aplicar les directrius que exposa en el document que va fer públic el mes de març d’aquest any, i que tant les juntes electorals com els partits polítics amb representació parlamentària i municipal no tinguessin la possibilitat de blindar en benefici dels de sempre les informacions polítiques cada vegada que hi ha eleccions.El CAC, en primer lloc, recomana que “les informacions es basin en els principis d’equitat, fonamentada en una igualtat esglaonada; professionalitat, aplicant a la informació política els mateixos criteris que se segueixen la resta de l’any –interès informatiu, principi de pluralitat, respecte de la neutralitat, veracitat, rigor i equilibri–, i interès informatiu, que exigeix que la durada de la informació electoral sigui variable, igual com els temps i l’ordre”. Però, a més, i d’això sovint els professionals de la informació que tant es queixen pels blocs se n’obliden, el CAC també reclama “el principi d’igualtat d'oportunitats per donar veu a les candidatures sense representació parlamentària o municipal, seguint un dels principis de referència del Consell Superior de l’Audiovisual francès, que assenyala que els editors han de vetllar per tal d’assegurar un temps d’intervenció equitatiu a les personalitats que pertanyen a formacions polítiques no representades al Parlament”.Actualment, però, el sistema audiovisual d’informació política en èpoques d’eleccions, amb el vistiplau de les juntes electorals, està muntat perquè el pastís se’l continuïn repartint sempre els mateixos partits i perquè no hi hagi cap mena de renovació democràtica en les institucions catalanes. Després algun professional de la política es lamenta que cada cop hi hagi més abstenció…
Aquests dies, quan durant els “Telenotícies” de TV3 es dóna pas a la informació electoral, els presentadors ens obsequien amb tota una lletania amb la qual fan avinent al sofert espectador que no estan d’acord amb el fet que aquesta informació es doni per blocs en funció de la representació de cada partit i que la selecció no es faci per criteris informatius. Fins aquí totalment d’acord. De tota manera, quan els professionals de la informació treballen en un mitjà privat i no pas en un de públic la igualtat d’oportunitats entre les diferents formacions polítiques tampoc sol aparèixer per enlloc i el més habitual és que sempre es noti d’una manera descarada quines són les preferències o del responsable de la informació o dels propietaris del grup mediàtic pel qual treballa. Per tant, hauríem d’arribar a la conclusió que la igualtat d’oportunitats electorals és una quimera? Potser no, es tractaria que el Consell Audiovisual de Catalunya –CAC– fos un organisme realment independent i tingués prou poder polític per obligar a aplicar les directrius que exposa en el document que va fer públic el mes de març d’aquest any, i que tant les juntes electorals com els partits polítics amb representació parlamentària i municipal no tinguessin la possibilitat de blindar en benefici dels de sempre les informacions polítiques cada vegada que hi ha eleccions.El CAC, en primer lloc, recomana que “les informacions es basin en els principis d’equitat, fonamentada en una igualtat esglaonada; professionalitat, aplicant a la informació política els mateixos criteris que se segueixen la resta de l’any –interès informatiu, principi de pluralitat, respecte de la neutralitat, veracitat, rigor i equilibri–, i interès informatiu, que exigeix que la durada de la informació electoral sigui variable, igual com els temps i l’ordre”. Però, a més, i d’això sovint els professionals de la informació que tant es queixen pels blocs se n’obliden, el CAC també reclama “el principi d’igualtat d'oportunitats per donar veu a les candidatures sense representació parlamentària o municipal, seguint un dels principis de referència del Consell Superior de l’Audiovisual francès, que assenyala que els editors han de vetllar per tal d’assegurar un temps d’intervenció equitatiu a les personalitats que pertanyen a formacions polítiques no representades al Parlament”.Actualment, però, el sistema audiovisual d’informació política en èpoques d’eleccions, amb el vistiplau de les juntes electorals, està muntat perquè el pastís se’l continuïn repartint sempre els mateixos partits i perquè no hi hagi cap mena de renovació democràtica en les institucions catalanes. Després algun professional de la política es lamenta que cada cop hi hagi més abstenció…
Carles Bonaventura i Cabanes.Partit Republicà Català (RC).
0 Comments:
Publicar un comentario
<< Home