SI ESQUERRA FOS A L'OPOSICIÓ

Víctor Alexandre
Si Esquerra fos a l’oposició
Si Esquerra Republicana hagués optat per estar a l’oposició, en lloc de lliurar el govern del país a un partit que no té més objectiu que la gestió del poder i la preservació de la unitat d’Espanya, ara seria la força més beneficiada de la manifestació del passat 1 de desembre. No li falta raó al PSC quan acusa CiU del dèficit d’infraestructures –un dèficit com el que patim no es genera només en quatre anys-, però també en té CiU, de raó, quan acusa el PSC de votar al Congrés espanyol en contra dels interessos de Catalunya. De fet, va ser el PSC, amb José Montilla al capdavant, qui l’endemà mateix d’aprovar-se l’Estatut va presentar esmenes per convertir-lo en paper mullat. Esquerra, però, va preferir practicar el redemptorisme, convençuda que, gràcies al seu poder de convicció, el PSC acabaria abraçant la causa independentista, i resulta que ha estat ella qui ha acabat atrapada en l’abraçada de l’ós montillista. Ha estat un mal negoci, no hi ha dubte, perquè, sense tenir cap culpa de la política d’engrunes dels governs de Pujol i de l’hispanocentrisme del PSC, els esdeveniments han fet que sigui percebuda per la societat com una força més delerosa de poder que de dignitat.Jo no penso, com diuen alguns, que ERC s’hagi venut, però sí que ha equivocat l’estratègia, i els responsables del desastre haurien de fer un exercici d’humilitat i reconèixer-ne el fracàs tot iniciant una nova etapa. Però, és clar, com pot ERC iniciar una nova etapa dintre del govern si ha estat ella mateixa qui s’ha posat les manilles i n’ha donat la clau al PSC? No hi ha ningú, a la direcció d’Esquerra, capaç d’adonar-se de l’espectacular pluja de vots que rebria el març vinent si ara fos a l’oposició i no arrossegués l’estigma d’haver fet president el secretari general d’un partit profundament refractari als drets nacionals de Catalunya? Per sort, tard o d’hora, la vida acaba posant cadascú al seu lloc; i el lloc on es trobava el PSC, el dia en què Catalunya es manifestava pel dret de decidir, era el mateix que el del Partit Popular i que el de Ciutadans. Quina entesa més il•lustrativa.Víctor Alexandrewww.victoralexandre.cat