UN RIU DE GENT
Art. publicat a la revista Estel.
Que no mos conten sòries
1ª quincena de juny de 2008
Entre 20.000 i 30.000 persones vam participar el passat dia 18 de maig a Amposta en la gran manifestació contra el transvasament de l’Ebre a Barcelona.
1ª quincena de juny de 2008
Entre 20.000 i 30.000 persones vam participar el passat dia 18 de maig a Amposta en la gran manifestació contra el transvasament de l’Ebre a Barcelona.
Va ploure abans i després, però l’oratge que estic segura està de la nostra part, va fer que mos brillés un sol radiant durant tota la manifestació. Jo no sé si és gràcies a la Moreneta, a la Verge de la Cinta o a la de la Petja, però el temps està de la nostra banda. La pluja fa surà la gran mentida de la sequera i aconseguirà que els pobres barcelonins, haiguen de sortir en barca de casa seua mentre els multen per regar quatre plantetes de la terrassa.
Una gran jornada que, amb un caràcter marcadament festiu i familiar, va evidenciar el rebuig d’estes terres a un transvasament injust i traïdor. Tot i ser jornada de comunions, la gent va tornar a mobilitzar-se. Un hora de rellotge vaig haver d’esperar per començar a caminar des de que es va posar en marxa la capçalera de la manifestació. La qual la PDE va tindre l’encert d’anar encapçalada per dones i criatures, representants-víctimes d’esta injustícia.
Anaves caminant i et trobaves en aquell veí, conegut o amic que no hauries dit mai que pogués estar allí. Los xiquets trobaven als seus companys de col·legi, a algun professor...etc. Dos paraules: Lo riu és vida, no al transvasament. Sempre amb un somriure a la boca. Amb un somriure, però allí estàvem. Amb un somriure però amb el cor encongit sabent que tots els poders fàctics els tenim en contra. Amb un somriure però sent conscients de la dificultat. Amb un somriure de reconeixement vers l’altre. Un somriure que mos agermana a tots. Que és transversal. Que tan sols té un color, lo blau. Este somriure volia expressar moltes més coses de les que sortien dels llavis. Perquè, allí, a Amposta no tan sols mos manifestàvem per defensar el nostre riu, també ho fèiem per defensar la nostra terra i als nostres fills i filles que en definitiva són lo nostre futur.
Mos diuen que som pocs. 150.000 enfront de més de 5 milions. Este dia, va baixar gent de Barcelona, de Girona, de Lleida, de Saragossa, de Valencia... Potser sí que som pocs, però amb l’ajuda dels nostres germans dels Països Catalans, ja no en som tan pocs. I els d’aquí serem pocs però ben avinguts. Hem demostrat que si tots fem pinya, podem arribar a fer pinyons. Que la unió fa la força. I el poble ha demostrat una vegada més que té veu pròpia.
DEFENSEM LA TERRA.
MORI EL MAL GOVERN.
Per Núria Menasanch i Martí
Per Núria Menasanch i Martí
posted by Núria Menasanch i Martí @ 12:18 p. m.
6 Comments:
At 12:51 p. m.,
Unknown said…
Que vau ser l'únic partit que duia pancarta? Per molt que sigueu un partit petit crec que podríeu haver anat a manifestar-vos com un mes i no repartint propaganda o portant una pancarta pròpia. Això ho feien els partits del tripartit abans i mira...
No discuteixo la legitimitat sinó l'oportunitat.
At 2:33 p. m.,
Núria Menasanch i Martí said…
Manel,
entenc lo que dius. Però tu també has de compendre que per molt mal que els hi sàpigue als del tripartit no portar ara les seues pròpies pancartes (abans ho van fer) natros no mos podem fer responsables de la traïció i la mala gestió que en lo tema de l'aigua han demostrat després de les eleccions generals.
Si los del tripartit no porten ara les seues pancartes és perquè no les tenen totes de lo que els hi diria la gent.
A cada u lo seu.
At 2:36 p. m.,
Unknown said…
A veure. No és una qüestió de què va fer qui sinó que els partits polítics, malgrat que el RC no té una probabilitat gaire alta de tenir representació parlamentària, podrien algun cop abstenir-se d'utilitzar els actes de la PDE -en aquest cas- per fer-se publicitat. Perquè al darrera, vulguis o no, hi ha interessos electoralistes. Temps al temps, que en un futur no cerqueu les fotos amb el nus per fer campanya electoral.
At 2:50 p. m.,
Núria Menasanch i Martí said…
Manel,
voldria comentar-te varies cosetes:
No ho sé si RC té o no té gaires posibilitats de sortir en represntació a curt termini. Les perspectives són realment bones, ja que en menys d'un any hem augmentat en vots de manera espectacular, la qual cosa no poden dir molts altres partits en representació parlamentària.
Justament, la dificultat més forta en que mos trobem és amb l'intent d'amagar, per part d'uns mitjans de comunicació no sempre suficientment independents, la nostra existència. Això ho vaig poguer sofrir en pròpia pell quan me vaig presentar a les eleccions municipals. Lo Sr. LLuís Salbadó inclús va dir públicament que de natros no se'n havia de parlar i que de veritat no exixtiem. La veu de l'Ebre, uns dies abans de les eleccions inclús va mentir dient que a Tortosa no es presentava cap dona per a alcaldesa, los hi vaig enviar una carta de protesta, encara espero la rectificació.
Un altra cosa diferen, és considerar que per proclamar: Defensem la terra, mori el mal govern. Mos estessem fent propaganda. Potser ho dius perquè vam posar lo nostre nom al planfet? No ho sé. Lo que sí sé és que tenim les idees clares i volem que la getn sàpigue lo que defensem.
I pensa que això no ho fem ara per a traure més vots, perquè amb la propaganda mediàtica que s'ha fet a favor del transvasament a tota l'àrea metropolitana de Barcelona, ser i defensar lo no al transvasament, per a un partit com lo meu, li resta més vots que no en guanya.
Ara la coherència no mo la traurà ningú. Ni aquí ni a la Xina.
Espero que ho entengues.
No podem pagar justos per pecadors.
At 2:57 p. m.,
Unknown said…
Parlo de probabilitat i no de possibilitat. I crec que la probabilitat és baixa. Si no és que tens dades sobre intenció de vot que puguin confirmar-ho, tant tu com jo tenim sensacions però, no dades sobre les quals opinar. L'estadística sobre el creixement basada en un període de menys d'un any no és una dada significativa. Cal una rang temporal més gran per poder treure conclusions o analitzar tendències.
No t'estic acusant de res. No estic dient que RC té la culpa que el tripartit hagi volgut fer un transvasament. Dic que -almenys això sembla- aprofiteu qualsevol cosa per treure el logo i el nom del partit, igual que fan altres partits, és cert. Aprofiteu, com van fer els del tripartit, per fer-vos publicitat a costelles del nus.
És legítim però, a mi no em sembla bé, igual que no m'ho semblava quan ho feien el PSC, ERC o ICV.
At 7:16 p. m.,
Núria Menasanch i Martí said…
Manel,
quan parlo de creixement no parlo de sensacions personals, si no de vots reals de fa més de dos anys. Pensa que a les autonòmiques RC ja es va presentar.
Referent a lo de fer-mos publicitat. Pos sí, no t'ho nego. RC és un partit xicotet, pobre, que ha d'aprofitar totes les oportunitats per a fer sentir la seua veu. Però no per fer-la sentir i ja està. Si no per a dir el que creu, tan si és políticament correcte com si no.
No crec que ho haguessem fet a costelles de la PDE, i més quan a la PDE ja se la va consultar sobre el tema de la mani i n'estava completament al corrent.
Més bé crec que la PDE agraeix que un partit humil com natros l'haguessem recolzat incondicionalment i haguessem fet tota la pedagogia que teniem al nostre abast per a defensar l'Ebre a Barcelona.
No volem cap homenatge ni molt menys, però això és lo que ha passat i estic molt orgullosa de pertànyer a l'únic partit català antitransvasista que conec.
Publicar un comentario
<< Home