EST ESTIU PROHIBIT FICAR-SE MALALT!

ESTEL
Que no mos conten sòries
2ª quinzena de juny de 2008

Pel camí trencat va aparèixer un carro. Lo bon pagès anava sense presses, fumant-se la punta d’un caliquenyo amb lo matxo trotant al davant i el gosset corrent pel darrere lligadet al cordell. Tot era pau i tranquil·litat a aquelles hores, just després de dinar. Estaven al ple de l’estiu i en aquell soligué que queia la gent aprofitava per a fer la migdiada. De cop, un soroll va omplir l’aire. Lo pagès no va ser a temps de res i de seguida... Patapam! Carro, matxo, gosset i pagès, van anar pegant voltes per l’aire i van caure l’un aquí l’altre allà a qui més malament i més ferit. Un cotxe els havia envestit a la valenta i els havia deixat ben accidentats.

Del cotxe va sortir un home amb una escopeta i arrimant-se al matxo que estava tombat al terra sense moure’s va exclamar:

—¡Pobre caballo! — I li va disparar matant-lo a l’acte —No puedo ver sufrir a lo caballos. —va concloure.

Unes quantes passes més enllà hi havia el gosset, rebolcant-se per enterra i gemegant de dolor. L’home va exclamar:

—Pobre perrito! Yo no puedo ver sufrir a los perritos. —I també li va disparar a boca de canó.

Tot just girar-se i a dalt d’un arbre se troba al pobre pagès. Allò era un poema. Tot esgarrinxat, una cama penjant-li de mala manera, un ull que estava més fora que dins de la cara, la qual lluïa tota ensangonada per culpa d’una ferida molt dolenta al cap. L’home del cotxe se’l va quedar mirant en cara de pena. I allavons, lo pagès va cridar amb tota la veu que va poguer traure de dins:

—“Parese” mentida pero no me he hecho nada. No-me-he-hecho-nada!!!

Esta pensada tan graciosa, que deu lo mèrit al insubstituïble còmic, Eugenio, mos serveix d’introducció a una de les notícies més esgarrifants que mos ha donat este, lo nostre govern de la Generalitat, que no passa dia que no en diu una de grossa. I és que la consellera de salut la Sra. Geli, mos ha dit que est estiu necessiten metges i que ara se’n han donat compte, entrat lo mes de juny! La gran idea per a sortir del pas passa per dos grans pensades, dignes si més no de l’Eugenio si no fos perquè estan jugant amb la nostra vida. Les dos solucions són: Que els metges que encara no han acabat d’estudiar se posen a treballar i mos utilitzen de conillets d’índia ( per a la qual cosa los residents ja han dit que no se senten preparats) i l’altra pensada meravellosa és que vinguen metges estrangers sense que se’ls hi haigue homologat lo títol. La pregunta és: s’acceptarà tan sols als sud-americans o a qualsevol altre estranger (rus, marroquí...etc) que demostre tindre coneixement de català o castellà? Per això, una recomanació estimats lectors: Est estiu, prohibit posar-se malalt! I si els porten cap a l’hospital, sense poguer evitar-ho, fassen com lo pagès de l’acudit: ——“Parese” mentida, pero no me he hecho nada. No-me-he-hecho-nada!!!

Per Núria Menasanch i Martí