AMB EL MEU NOM, NO: AVORTAMENT

Ja hi estem acostumats a que els partits polítics no compleixen les seues promeses electorals, no és una cosa nova, però per n’això no ham de dixar d’exclamar-mos per la retirada de la Llei de l’avortament durant tant de temps reclamada per una bona part de la societat. Mos diuen que ho fan per natros, per les dones, per la nostra llibertat. Mos diuen que qui no pensa així és un masclista i va en contra de les dones. I això mos ho diuen, normalment, hòmens amb vestit i corbata, que després no se’ls hi cau cap anell en dir que una dona no pot ser l’entrenadora de l’equip de tenis. Tertúlies on no hi ha representació de tots els pensaments i on mos repeteixen que ser feminista és sinònim d’estar a favor de l’avortament lliure. Per experiència pròpia he hagut d’aguantar pressions i mirades de desaprovació per no consentir segons quines proves durant el meu darrer embaràs als meus 42 anys. Les xiquetes menors d’edats no és que necessiten el permís dels seus pares per a avortar, tots sabem que en un cas així, estes xiquetes se veuen forçades pels seus pares a perdre la criatura, tot al contrari de lo que mos volen fer creure. Segons els drets humans, los discapacitats tenen dret a viure. Quantes famílies tenen xiquets amb alguna disminució i diuen que no el canviarien per res. A estes famílies los hi estem dient que haurien d’haver eliminat al seu fill? Potser la mare s’ha hagut de sentir paraules com, inconscient, irresponsable, etc? Això és ser feminista? Tota la vida hai lluitat per la igualtat de les dones. Tota la vida m’hai sentit feminista, i no permetré que vinguen ara los mateixos que no saben defensar les dones davant dels maltractadors, los mateixos que diuen que les dones que es veuen abocades a traficar amb lo seu cos són treballadores socials i donen un servei a la societat, no permetre que vinguen ara, estos, a dir-me que no haig de sentir lo que ha sentit tota dona quan ha notat que una altra vida naix en lo seu interior. Avui hi ha moltes maneres per a no permetre quedar-se embarassada. Inclús si tot ha fallat, també hi han maneres, si es fa ràpid. Lo que no pot passar és que les dones estéssem al servei dels hòmens que, per no voler posar-se lo que s’han de posar, mos obliguen a patir un sofriment que no li desitjo a ningú i que molts d’ells no acaben d’entendre, i molt menys los polítics que tan sols veuen que matant vides innocents s’estuvien molts i molts diners. Núria Menasanch i Martí