TESTIMONIS D´UN ASSASSINAT
Davant les últimes notícies sobre el camp' de golg que volen fer a Vinallop, publico este article al bloc que ja va ser publicat ja fa temps a l´Estel per mi mateixa
—Pos, si penses anar a trobar-les ja pots anar en conte. Pensa que allò és propietat privada. Pertany a l´Andorrà.
Lo vent fueteja tan fort que no dixa que cap altre soroll que no sigue el seu, pugue arribar fins a les meues aurelles. Dixo el cotxe aparcat entre els matolls i pujo cap a dalt, olorant camps de frígola i observant com la garriga ofega els margallons.
Dalt del turó, al costat del barranc de Sant Antoni intento trobar restes del crim.
—Pensa que allí —m´havien dit alguns veïns de Vinallop amb la boca menuda —van entrar amb la màquina i fins que no els van parar...
—Però quantes?...
—Quantes ne queden?. No ho sé. Lo que sí que et puc dir és que abans n’hi havia més de dos-centes.
Des de dalt del turó, la panoràmica és impressionant. Lo riu Ebre, pareix que vulgue arribar fins a on soc jo, i just quan ve directe cap a mi, se desvia fent una corba i allunyant-se. Lo Pla de les Sitges, com no podia ser d´altra manera per als ilercavons, és un lloc encimbellat que domina els camps del voltant i el camí fluvial del Riu Ebre. Comunica la costa amb l´interior de la Iberia, la qual, pren lo nom justament del riu, batejat amb Ebre, des de temps immemorials.
Allí dalt, me costa molt trobar les restes d´aquelles sitges, los dipòsits que utilitzaven los ilercavons per emmagatzemar los cereals. Tenen d´estar per a quí. Penso amb gunia. Si n’hi havien més de dos-centes... Al final, descobrixo quatre forats tallats a la roca i coberts de terra i garriga. L´assassinat s´ha portat a terme i ningú ha estat acusat. Les sitges, magatzems comunitaris dels poblats ibèrics han estat enterrats baix de la terra, esperant que alguna veu, fasse l´autopsia de la seua mort i acuse amb lo dit als assassins. Aquells que, no els importa destrossar milers i milers anys d´història per oferir terreny a l´especulació dels camps de golf i de la construcció il·limitada. En llocs, on lo vent farà que la piloteta surte la majoria de vegades disparada cap al barranc. Al baixar del turó, un cartell resa al costat mateix de la carretera. Ni una gota d´aigua. Firmat per la plataforma antitransvasament. Aquell moviment social que ara per ara ha aconseguit salvar lo riu. Aquells que són, de ple dret, los descendents dels ilercavons.
1 Comments:
At 12:15 a. m., Gustau Moreno said…
Sí, recordo haver-lo llegit quan vas publicar-lo...
Publicar un comentario
<< Home