ENTRE PANELLET I PANELLET

Los meus panellets d'esquerra a dreta: Coco, pinyons, cirera, rovelló de xoxolate, avellana, ametla, taronja.
Bonissims!

Ingredients dels panellets per a la pasta: Ametla, sucre, pataca i ralladura de llima.

Primer que res, anar a trobar un dels pocs ametlers que no s’han socarrat este istiu, i assecar les ametles, trencar-les i escaldar-les.
Després fer la farina ben fina d’ametles.
La pataca, o en lo seu lloc lo moniato, té de bullir en la seua mateixa pell, sense perdre ni una miqueta xicoteta les seues característiques, o sigue, sense canviar de pell ( o de vestit), per a poder obtenir així, un puré sec.
Allavons, se dixa refredar.
Després d’este procés, ve l’hora dels pactes. Allí es mescla tot, però clar, tot en la mateixa proporció, no en diferents escons.
També, encara que en una proporció molt menor, se li tira la ratlladura de llima, encara que sigue minoritaria sempre li aportarà un gustet més bo a la pasta.
La mateixa quantitat de sucre que de farina d'ametla i de puré de pataca.

Esta mescla, se té de treballar una mica en la forquilla per a que tots los seus ingredients puguen formar una massa homogènia, pero...compte! Si la treballeu massa, pot arribar a fer-se malbé.

Una vegada se té la massa dels panellets, esta, se dixa reposar al menys unes hores. Per a que tots los ingredients que ans eren una unitat, s’acostumen a formar part d’un tot unitari i comprenguen per fi que ja no son lo que eren sinó que son un altra cosa que, no és sumativa sinó que canvia les seues propietats individuals per unes altres per a formar part d’un tot.

Una vegada dut a terme este procés, ja es pot començar a repartir la pasta per a fer diferents panellets. (d’avellana, en forma de rovelló, de coco, de taronja confitada, de cirera...etc.) tants com conselleries fassen falta.

Una vegada ben repartit, se posa al forn fort i se dixen no més de 10 minuts. Prèviament hem hagut d’untar bé la plàtera en mantega per a que els panellets no s’enganxen.

I ja ho tenim! Ara, tan sols esperar que es refreden per a tastar-los i vore si mos han sortit veritablement bons o la faena que hem fet no mos ha servit de res i allò no hi ha qui s’ho minje.

Bon profit!