LA BOLA DE CRISTALL

Article publicat al nº 398 de la revista ESTEL

A hores d’ara, tots sabreu ja, quin és el partit polític que ha guanyat.
La pregunta que jo em faig ara, ans del dia 1-N, és la següent: Quin partit polític guanyarà més vots? Miro la meua bola de cristall i esta, entre núvols de boira, me retorna una paraula reveladora...
LA ABSTENCIÓ....uuuuuh!
Quina temor! Clar! Penso. La tramposa! Així segur que l’encerta...
I em pregunto: Què fa que mos quedéssem a casa en lloc d’anar a votar?
La resposta és múltiple: Uns polítics, separats del sentir del poble, que en la majoria dels casos han perdut tota credibilitat, que apliquen fins a l’extrem allò que s’ha vingut dien la oligarquia dels partits polítics... Ara més que mai, se fa necessària una reforma electoral, a on hi poguen haver llistes obertes, a on los polítics tinguen de passar comptes i treballar-se al poble i no als seus dirigents polítics dins del partit, a on ningú se pugue vendre el territori per una cadira ben calenteta al Parlament de Catalunya. Una bona reforma electoral! No papers/vots per a tothom! No allò d’una persona un vot, com volen PSC i ICV, que faria que les Terres de l’Ebre ja mon podríem anar cap a casa i tancar la porta en clau perquè tot ho decidiria Barcelona. Una nova llei electoral a on també la circumscripció electoral de casa nostra, sigue en llistes obertes.
Davant de tot això, tan sols mos queden tres possibles respostes:
Abstenció/vot en blanc. Això pot donar una imatge antidemocràtica. Fer créixer als anti-sistema i als violents. I donar el poder al qui no s’ho mereix.
Votar sempre als mateixos fassen lo que fassen. Com solen fer les generacions més grans que van nàixer en dictadura. També no és gaire democràtic.
Votar per eliminació al menys dolent de tots o al que s’arrima més a lo que natros desitgem o pensem que tindria de ser.
Jo, ara per ara, aposto per la tercera opció tot i saber que això no fa res més que perpetuar el problema.
Però quin partit trencarà la alta tàpia que separa als polítics de la gent? Irremeiablement, aquells que haiguen guanyat, no amollaran la mamella així com així, i el problema es perpetuarà i s’enquistarà fent-se cada vegada més greu.