FER EL RIDÍCUL
Fer el ridícul
Data de publicació: 30/03/2007
Carles Bonaventura
Fer el ridícul
Diuen que els polítics es poden equivocar o poden encertar-la, el que no poden fer mai és el ridícul. I a Catalunya els nostres representants ja fa massa temps que el fan. A veure si ens entenem, si les relliscades i les ximpleries les cometessin els líders de les formacions polítiques d’obediència espanyola, doncs encara em plauria; crec que a hores d’ara tots enyorem Maragall, en Pasqual vull dir… El que és inacceptabe, el que no ens podem permetre de cap de les maneres és que les bertranades, les frivolitats… vagin a càrrec dels dirigentes polítics que representen el nacionalisme, el sobiranisme, l’independentisme… o digueu-li com vulgueu; perquè, llavors, ja no són ells o els seus grups els únics que fan el ridícul, sinó que és tot el poble de Catalunya el que el fa. I això no pot ser, ens hi juguem massa. Quan els bascos estornuden, tot l’Estat es constipa; els espanyols els respecten. Als catalans, en canvi, ja fa temps que no ens té por ningú. I ara, a sobre, fem riure. Ja s’ha vist amb el nou Estatut.El darrer episodi sobre el dret a l’autodeterminació ha estat definitiu. Ja no es tracta tan sols de denunciar la manera frívola i improvisada amb què un dirigent d’Esquerra va treure la proposta: un cap de setmana de calçotada, sinó tot el que ha vingut a continuació: la incapacitat de CiU i d’ERC de posar-se d’acord al Parlament per aprovar una proposta a favor d’aquest dret fonamental i bàsic per a qualsevol democràcia o l’adulació de Carod a Montilla en el ple de la cambra catalana. Hi ha coses amb les quals una nació sense estat no pot jugar i una és el dret a l’autodeterminació, l’exercici del qual és el seu més important instrument d’alliberament.Esquerra no pot sortir a la palestra mediàtica tan sols perquè s’acosten les municipals i cal marcar territori oferint alegrement la presidència de la Generalitat a qui convoqui un referèndum d’autodeterminació quan fa quatre mesos va fer president d’aquesta mateixa Generalitat un dirigent d’un partit que hi està radicalment en contra. No pot oblidar-se de la nit al dia del discurs amb el qual ens ha bombardejat –i gairebé insultat– els últims mesos: “polítiques socials”, “bona gestió de govern”, “lleialtat institucional”, “entesa amb el govern espanyol” i “aparcar el debat identitari”, i proposar sorpresivament la convocatòria d’un referèndum d’autodeterminació pactant amb aquells als quals ha dit el nom del porc reiterades vegades els darrers anys. Les coses no es poden fer així, perquè estem jugant amb drets massa importants i, també, perquè ens convertim en la riota de l’Estat.Cal fer un referèndum d’autodeterminació i segur que un dia el farem, posant-nos d’acord tots els que hi estem a favor: partits polítics, sindicats, societat civil en general… i Espanya, la Unió Europea i les Nacions Unides hauran de respectar el seu resultat, no pot ser de cap altra manera; però, sisplau, jubilem abans tota aquesta generació de polítics fracassats, oportunistes i submisos a la fe hispànica, perquè amb ells estem condemnats al fracàs. Fem foc nou.Carles Bonaventura i CabanesPartit Republicà Català (RC)
Data de publicació: 30/03/2007
Carles Bonaventura
Fer el ridícul
Diuen que els polítics es poden equivocar o poden encertar-la, el que no poden fer mai és el ridícul. I a Catalunya els nostres representants ja fa massa temps que el fan. A veure si ens entenem, si les relliscades i les ximpleries les cometessin els líders de les formacions polítiques d’obediència espanyola, doncs encara em plauria; crec que a hores d’ara tots enyorem Maragall, en Pasqual vull dir… El que és inacceptabe, el que no ens podem permetre de cap de les maneres és que les bertranades, les frivolitats… vagin a càrrec dels dirigentes polítics que representen el nacionalisme, el sobiranisme, l’independentisme… o digueu-li com vulgueu; perquè, llavors, ja no són ells o els seus grups els únics que fan el ridícul, sinó que és tot el poble de Catalunya el que el fa. I això no pot ser, ens hi juguem massa. Quan els bascos estornuden, tot l’Estat es constipa; els espanyols els respecten. Als catalans, en canvi, ja fa temps que no ens té por ningú. I ara, a sobre, fem riure. Ja s’ha vist amb el nou Estatut.El darrer episodi sobre el dret a l’autodeterminació ha estat definitiu. Ja no es tracta tan sols de denunciar la manera frívola i improvisada amb què un dirigent d’Esquerra va treure la proposta: un cap de setmana de calçotada, sinó tot el que ha vingut a continuació: la incapacitat de CiU i d’ERC de posar-se d’acord al Parlament per aprovar una proposta a favor d’aquest dret fonamental i bàsic per a qualsevol democràcia o l’adulació de Carod a Montilla en el ple de la cambra catalana. Hi ha coses amb les quals una nació sense estat no pot jugar i una és el dret a l’autodeterminació, l’exercici del qual és el seu més important instrument d’alliberament.Esquerra no pot sortir a la palestra mediàtica tan sols perquè s’acosten les municipals i cal marcar territori oferint alegrement la presidència de la Generalitat a qui convoqui un referèndum d’autodeterminació quan fa quatre mesos va fer president d’aquesta mateixa Generalitat un dirigent d’un partit que hi està radicalment en contra. No pot oblidar-se de la nit al dia del discurs amb el qual ens ha bombardejat –i gairebé insultat– els últims mesos: “polítiques socials”, “bona gestió de govern”, “lleialtat institucional”, “entesa amb el govern espanyol” i “aparcar el debat identitari”, i proposar sorpresivament la convocatòria d’un referèndum d’autodeterminació pactant amb aquells als quals ha dit el nom del porc reiterades vegades els darrers anys. Les coses no es poden fer així, perquè estem jugant amb drets massa importants i, també, perquè ens convertim en la riota de l’Estat.Cal fer un referèndum d’autodeterminació i segur que un dia el farem, posant-nos d’acord tots els que hi estem a favor: partits polítics, sindicats, societat civil en general… i Espanya, la Unió Europea i les Nacions Unides hauran de respectar el seu resultat, no pot ser de cap altra manera; però, sisplau, jubilem abans tota aquesta generació de polítics fracassats, oportunistes i submisos a la fe hispànica, perquè amb ells estem condemnats al fracàs. Fem foc nou.Carles Bonaventura i CabanesPartit Republicà Català (RC)
0 Comments:
Publicar un comentario
<< Home