LA RATLLA-Per Cales Bonaventura i Cabanes

La ratlla

El dissabte 17 de març vaig ser a Besièrs, ciutat del Llenguadoc –tot i que a TV3 probablement en dirien francesa i es quedarien tan amples–, on se celebrava una mobilització a favor del reconeixement de la llengua occitana i, per extensió, de totes les llengües minoritzades per l’Estat francès.

La manifestació va aplegar unes 20.000 persones, una xifra que dóna a entendre que la lluita a favor de les realitats nacionals i culturals des de sempre perseguides pel jacobinisme francès avança i creix cada vegada més.

Que 20.000 persones es manifestin a uns 250-300 quilòmetres anant cap al nord a favor d’una llengua germana de la catalana, com és l’occitana, que a més és reconeguda a l’Estatut de Catalunya perquè és la llengua que es parla a la Val d’Aran, hauria de ser una notícia que qualsevol mitjà de comunicació català hauria de destacar. Doncs bé, la majoria d’aquests mitjans, el cap de setmana passat, només van tenir ulls i orelles per a una altra manifestació: la que convocava la feixistada espanyolista a Pamplona contra el procés de pau a Euskal Herria. No em feu dir ara de memòria els quilòmetres que separen les terres catalanes de la capital navarresa, però, comptat i debatut, Bèsiers geogràficament, culturalment, lingüísticament i històricament és molt més a prop de Catalunya que Pamplona.

Tot i això, hi ha un factor a tenir en compte: entre Catalunya i Besièrs hi ha una ratlla que entre Catalunya i Navarra oficialment no hi és: la ratlla fronterera.

Independentment del que marqui l’actualitat, i en aquest sentit cal reconèixer que la passejada “rojigualda” de la llopada “pepera” per la capital navarresa era una notícia de primer ordre, un mitjà de comunicació català com TV3 no pot obviar una mobilització de milers de persones a favor del reconeixement de l’occità, i també del català, pel simple fet que això passi en un estat que no és l’espanyol, o és que la Televisió Nacional de Catalunya és simplement una cadena autonòmica espanyola, que tan sols ha de parlar del que és actualitat a Espanya, de quatres temes domèstics catalans i de les guerres que hi ha pel món i prou?Relacionat amb això, crec que és positiu creuar ratlles frontereres de tant en tant, sobretot la dels Pirineus, per compovar la seva artificialitat i, sobretot, per descobrir que aquest univers espanyol amb què ens bombardegen cada dia a la Catalunya Sud tan sols fent un viatge de pocs quilòmetres cap al nord desapareix totalment per ser substituït per un altre univers, el francès, igual de poderós i igual d’agressiu; per sota, però, si parem atenció, veurem que sobreviuen les cultures de sempre, les realitats nacionals que avui serien de primer ordre si no haguessin estan esclafades per estats nació artificials unilingües, uniculturals i uninacionals creats per la força de les armes.

L’Europa d’avui no serà l’Europa real fins que els seus dirigents sàpiguen corregir els errors del passat, que han donat lloc a ratlles fronteres basades en guerres, tractats injustos i enllaços dinàstics que han amagat les nacions reals, unes nacions que, malgrat els anys que han passat i malgrat la persecució de què han estat objecte, volen formar part d’aquesta Europa que fins ara no els ha tingut mai en compte.

Carles Bonaventura i Cabanes.Partit Republicà Català (RC).