Endavant xiques! Segur que ho superarem!

Article publicat a la revista ebrenca l'Estel."Que no mos conten sòries"

Estimats lectors. Este sirà el darrer número ans de començar les tan desitjades vacances estiuenques. Desprès de tot un any de stress on anem de bòlit amunt i avall per a arribar a la faena, als col·legis de xiquets, a les activitats extraescolars, i demes perles. Ara toca dedicar tot lo temps lliure als nostres fills. Perquè sinó, les super-woman en les que mos ham convertit la majoria de les dones d’este país, no sirem unes bones mares i tindrem la consciència mes negra que l’estalzim. Quina temor defraudar als milions de catalans que esperen tant de natros!
Arriba l’hora d’anar a la platja. Te carregues de paciència i de fato: povalets, pilotetes, tovalloles, ombrel·les, inflables, ...etc, etc. Tot és imprescindible per a arribar a una platja on, quan tu erets jove, hi anaves acompanyada tan sols amb unes bones ulleres de sol i la teua tovallola. I quan arribes. O desgràcia! No mos podem banyar! L’aigua està plena de malaigües i d’altres coses innomenables surant per tot arreu. Brutícia que des de que han fet lo residencial i dos hotels al costat, ja s’ha fet crònica. Ja no recordes des de quan no veus les pedretes del fons de l’aigua de la teua estimada platja de Sta. Llúcia. I no cal que et fiques a buscar los ullets a la arena. Des de que l’han “arreglat” és més fàcil trobar-hi restes de cigarrets que caragolets. Torna-te’n cap a casa que no ha sigut res!

En se casa, corre a fer el dinar, arreglar als crios, fer els llits, agranar i altres qüestions completament indefugibles. Perquè com se pot entendre que estan de vacances, tingues la casa tan malament! A on s’ha vist! Mentre et fas un fart de cridar pels corredors per a que els teus fills te facen una mica de cas, apartes inconscientment aquell llibre tan interessant que havies de lligir est istiu. Potser més tard... Després de dinar, i mentre tothom corre a fer la migdiada o se planta davant de la tele, perquè fa molta calor, a tu te toca desparar taula i fer l’escuranda. No et queixes! Que tens rentaplats! Sí, però el rentaplats s’ha d’omplir desprès de buidar-se, saps? A les tardes, i si vols ser una mare complerta, toca repàs. Baralla’t per a que facen quatre ratlles d’aquell dictat, o repassen aquella assignatura en la que han afluixat una mica este curs. Més tard, toca dutxa i sopar. Total, que arribes a la nit, tan esgotada que no pots més que volgué agafar el llit per anar-te’n a dormir. Demà sirà un altre dia! Estem de vacances! Endavant xiques! Segur que ho superarem!

Núria Menasanch i Martí