Mas esquiva el dret a l'autodeterminació

I lo de les llistes obertes... no s'ho creu ningú. De fet quan la Terribas li ha preguntat no ha dit llistes obertes, ha dit "parcialment obertes" o s'ha inventat alguna cosa així com "no totalment tancades".
Què podiem esperar d'un senyor que va vendre el país per ànsia de poder aquell ja nefast gener amb lo pacte Mas-Zapatero, un senyor que va comdemnar a les Terres de l'Ebre a no tenir vegueria, ni demarcació pròpia i a viure amb l'ai al cor en lo tema del transvasament del riu a perpetuitat?

Noticia publicada a e-notícies
El president de CiU, Artur Mas, s'ha apuntat al dret a decidir -que ha pronunciat una quinzena de vegades en la seva intervenció-, però no ha concretat que això passés necessàriament per l'exercici del dret a l'autodeterminació, paraula que no ha esmentat en una quarantena de folis de la seva conferència. "El dret a decidir de la societat catalana -ha explicat- s’ha d’aplicar progressivament sense més límits que la pròpia evolució democràtica de la societat i sobre aquells temes que despertin consensos més amplis en cada moment, encara que no siguin unànimes". Mas ha advertit, tanmateix, que "el dret a decidir aconsella, i de fet requereix, que els temes sobre els quals s’exerceixi descansin sobre majories qualificades o reforçades àmplies, amb la finalitat de donar-li a la decisió tota la legitimitat i la força necessàries, i també d’evitar dividir la societat en dues meitats, amb el risc de fraccionament social que això comporta". També que els catalans ja "varen exercir en referèndum el seu dret a decidir. A decidir en aquell moment i sobre un tema concret. Si l’Estatut no surt íntegre del Tribunal Constitucional, el dret a decidir dels catalans quedaria alterat". "Se’m dirà -ha afegit- que el dret a decidir pot xocar amb el marc legal vigent a l’Estat. En molts casos és així. Prefereixo, de tota manera, que ens haguem de confrontar amb el marc legal que no pas amb la indiferència del poble català". Mas ha parlat també de Catalunya com a "nació plena", però sense parlar d'un Estat propi. "Molt sovint -ha afirmat- parlem de plenitud nacional per referir-nos a l’aspiració del més alt grau d’autogovern o de sobirania. En canvi, crec que la nació plena l’hem d’associar a la idea que la sentin com a seva tots o gairebé tots els catalans. Hem de reconèixer que estem lluny d’aquest objectiu, i que no és fàcil assolir-lo. Faríem bé de no d’oblidar que es tracta d’un objectiu determinant, sense el qual molts plantejaments que es fan no tindran viabilitat".(Mas saluda Duran i Ferrusola a l'inici de l'acte)