NI CATALANS NI VALENCIANS, TORTOSINS!

Publicat a la revista ebrenca l'ESTEL

Segona quinzena de novembre. Que no mos conten sòries.

Arribo a la capital de Catalunya a tres quarts de quinze, fent tard ja, a l’hora que m’havia donat lo metge. Lo tren, amb lo desastre de Renfe no es pot ni tocar (les més de quatre hores, no te les trau ningú fent les fintes necessàries per a sortejar els forats). Una reflexió: Mos afectaria igualment si este atropello en les infraestructures s’hagués produït a Madrid? Crec que ni mo’n hauríem donat conte.
Pos bé, l’altre dia a casa nostra se van produir manifestacions anticatalanes, protagonitzades pels caçadors en barraca. I és que tot ho casen a la Seu!

Tot això de la cacera, jo personalment, no ho he entès mai. Ja de menuda, me vaig espantar quan al sinyor que venia a portar-mos la llet, recent munyida de la vaca, fins a la porta de casa i que imitava molt bé el cant dels moixons, per a fer de reclam, un altre caçador el va confondre amb un moixó de veritat i el va matar d’un tret. Per això, l’altre dia des de la terrassa del tros, vaig cridar: Voleu fer el favor de deixar de fumar tiros? Que per aquí van crios! Cansada ja, de sentir com queien les perdigonades damunt de la meua taulada.

Diuen que no els entenen. Que esta forma de caçar és tradicional. Fan pagar de totes les seues desgràcies a la Generalitat, identificant-la en Barcelona, sense tindre en conte que tot això ve donat per la Comunitat Europea. Estos hòmens també diuen que no els deixen parlar com ells volen. Pobres!

Qui no els deixa? Los que viuen més allà del coll de Balaguer o els d’aquí mateix, que a vegades són més papistes que el Papa?

Pos jo sempre parlo i escric en Tortosí i ningú de fora, ni de dins, vindrà a dir-me que no parlo català, perquè com molt bé diuen los Quicos: Si hem dit picar tota la vida a sant de què hem de dir trucar? Aquí, l’únic que truquem són les motos!

Reivindico la catalanitat del tortosí i ningú me farà vore el contrari. Dient este disbarat de: “Ni catalans ni valencians, tortosins”, s’han perdut les formes i ficats a perdre-les se mos podria escapar un: ¡Por qué no te callas! Reial. Però no ho farem i no deixarem que arribe la sang al riu, perquè si hem de formar la república tortosina encara provocaríem un conflicte diplomàtic. Déu mos guard de pendre mal!

En lloc de perdre les formes, los caçadors en barraca, si es creuen que tenen tota la raó, lo que han de fer és anar a defensar-se amb arguments a on toque i deixar de fer-se les víctimes. Perquè no ha estat la Generalitat qui els ha denunciat, han estat los mateixos d’aquí, GEPEC i Panxampleros (ecologistes radicals), que aplicant allò de que qui no corre vola, han picat a la porta correcta.
I dic que és un disbarat perquè, com mai podrem ser una república bananera, si no som ni catalans, ni valencians, no mos quedarà altre remei que ser espanyols i unionistes radicals. I allavons sí que ja mos podem calçar!

Núria Menasanch i Martí