ELS "TONTOS" ÚTILS DE L'INDEPENDENTISME

Avuí he volgut publicar este article perquè m'ajudesseu a investigar sobre un estudi psicològic que estic intentant fer del procès mental que porta a una gent que ha vingut a este pais a guanyar-se la vida (perquè al seu no ho podien fer) i són capaços de mossegar amb tanta ràbia la mà que els ha donat de menjar. Periodistes com este Sergi Fidalgo (que sent generosos, és al menys de quarta fila) i que aquí s'han cregut una notorietat que algú els hi ha volgut donar però que en cap cas tenen.

Els 'tontos útils’ de l’independentisme per Sergi Fidalgo
Primer de tot: que us quedi clar que els 125.000 (em refio més d’El Pais que d’altres fonts) que estàveu a la manifestació no sou el poble català. Joel Joan serà molt guapo, però només és el gat més guapo dels quatre gats que sou. A les properes eleccions tornareu a comprovar que sou una minoria, que no tindreu majoria fins els comicis de l’any 2300 i que vau sortir al carrer tots el que defenseu aquesta causa. Tots? No, tots no. Segur que la meitat del que es van manifestar va ser “tontos útils”, gent que es va unir a la mobilització perquè pensaven de bona fe que era una concentració per a reivindicar el bon funcionament de la infreastructura, i es van trobar amb un acte independentista. A les valoracions dels líders polítics que van donar suport a aquest xiringuito, i dels organitzadors – i futurs clients de la menjadora – es parlava més del “Dret a decidir” i de les ànsies sobiranistes del “poble català” que de com solucionar el desgavell dels trens. Més d’un s’haurà fet creus de veure com havien manipulat la seva participació, i que l'han ensarronat: volien protestar pel funcionament de Rodalies i segons els pares de la pàtria estava reclamant els Països Catalans. Que n’aprenguin, i que el proper cop es quedi a casa seva.

Sergi Fidalgo