h2 class="sidebar-title">Vínculos La comedianta tortosina: FINLÀNDIA I EL PAÍS DE LES MERAVELLES.

La comedianta tortosina

19.12.07

FINLÀNDIA I EL PAÍS DE LES MERAVELLES.



Primera quinzena de desembre. Que no mos conten sòries. Publicat a les revista ESTEL.

Avui els proposo un joc. Tots coneixent ja el clàssic: buscar les vuit diferències. Lo meu joc anirà per aquí. Els proposo buscar les semblances i fins i tot, buscar LA semblança. Qui en trobe tan sols una, té premi.
Lo model que els exposaré és lo model d’educació finlandès. Model que està el primer de bon tros dins de l’informe PISA, del qual hem sortit tan mal parats. Dins del rànquing Espanya està a la coa i Catalunya a la coa d’Espanya. Si en troben una se podran considerar afortunats. Volen jugar?


MODEL FINLANDÈS


  • Mestre, pedra angular de l’ensenyament. Els mestres estan molt ben formats. Tenen una carrera que dura sis anys i se’ls hi exigeix saber idiomes. Alt prestigi social. Tan sols estudien per a mestre los millors. Los mestres estan molt incentivats.

  • Alta inversió en educació. Elevat percentatge del PIB destinat a l’educació. L’Estat posa molt diners per a la despesa educativa. Ha entès que s’ha d’invertir en capital humà.

  • Més del 90% de l’educació és pública. La privada és completament anecdòtica però també és gratuïta.

  • Gratuïtat complerta. Material escolar, llibres, transport, menjador...etc. Tot absolutament de bades. Hi ha gratuïtat fins a la universitat, a la qual arriben més del 70%.

  • Mitja de 15 alumnes per aula a secundària. 300 alumnes per centre.

  • Autonomia de centres. Que no serveix per a fiscalitzar, sinó per a incentivar.

  • Absència d’immigració.

  • Cultura familiar de l’esforç. Religió luterana.

  • Compatibilitat vida familiar i laboral. Relació constant escola-família. Participació de les famílies en les decisions escolars.

  • Se llegeix molt i es gasta poca tele, plays...etc. Les biblioteques sempre estan plenes i n’hi ha una bona xarxa.

  • Equitat entre tots els alumnes. No s’incentiva la competitivitat individual. Els alumnes s’ajuden uns als altres. No deixen que ningú es quedi ressagat.

  • Temps diari dedicat als deures. ½ hora diària! Els acaben i encara els sobra temps.

  • Fracàs escolar del 0’4 %. De fet l’han ficat per ficar alguna cosa.

    Per Núria Menasanch i Martí