TAN SOLS PER A INDEPENDENTISTES, LECTURA NO RECOMANADA PER A UNIONISTES RADICALS

Que no mos conten sòries. 2ona quinzena de març.

El Sr. Puigcercós, que va viure en directe la patacada d’ESQUERRA (republicana de Catalunya) estes adventàries eleccions espanyoles i que ara que van passar a fer jornada intensiva (de 8 a 3) se va reunir amb urgència amb l’executiva d’esquerra per a fer acte de constricció, ha donat un cop de ratera a la situació política de Catalunya sortint de la conselleria de governació, o això mos vol fer creure. Mentrestant, des d’ESQUERRA, s’apunta la raó de la gran davallada de vots en estes eleccions: Tots los independentistes amb agarrat temor del PP i mos ham posat a votar en massa als socialistes. És això cert? Esta afirmació té un greu problema quan se compara amb la realitat i és que els números no quadren de cap de les maneres. PSC ha guanyat però ha guanyat 80.000 vots, en canvi ESQUERRA n’ha perdut més de 350.000 i això sense comptar que s’incorporaven a estes eleccions més de 300.000 jovens i que este partit representa que té una nodrida bossa de joventut entre els seus votants. No nego que de ben segur, hi ha hagut votants d’ESQUERRA que han sucumbit al vot de la temor i han votat PSC inclòs també n’hi ha hagut d’haver que han votat CiU, però los números canten, sinyors. Personalment, no me crec l’escenificació que fan el Sr. Puigcercós i el Sr. Carod, fent vore que estan mata’m que et mataré i menys després de la reunió secreta de la cúpula del partit, previ pacte de silenci a tots els mitjans, però temps al temps. Mentre el Sr. Puigcercós se dedica a preparar-se per a l’avançat congrés d’ESQUERRA del juny, lo Sr. Carod va tirant floretes de l’estil que el seu propi partit hauria de replantejar lo seu sistema assembleari. Després d’atacar l’essència d’este partit (l’independentisme) canviant-li inclòs lo nom i arrancant la R de republicà i la C de Catalunya de les seues lletres, lo Sr. Carod, que es vanaglòria d’haver aconseguit 10.000 militants al seu partit durant tot este temps, també ha intentat canviar la base ideològica de la militància. Un exemple molt clar és la seua negativa a deixar entrar com a militant a gent més indenpentista que esquerrana com sap molt bé el Sr. López Bofill i ara vol atacar este històric partit (del qual sempre me sentiré unida per vincles familiars) just en allò que el fa diferent als altres partits, la veu democràtica de la militància i vol crear una nova dictadura de les que ja hi ha dins dels altres partits. CiU, mentrestant, ja es prepara per a pactar amb los socialistes posant-mos com a excusa de la seua traïció a Catalunya la temor d’un possible pacte espanyol PSOE-PP contra natros.
La paradoxa a tot això és que mentre totes les enquestes diuen que lo sobiranisme creix fins a números històrics, los partits catalans perden vots. La resposta és clara: Los sobiranistes estem orfes de partit.

Per Núria Menasanch i Martí