OH! EUROPA!
Que no mos conten sòries (publicat tot, menys el darrer parràgraf, per causes que no es coneixen)
Per Núria Menasanch i Martí
Confesso, que tot i sentir-me europea, este continent al que pertanyem m’ha desapassionat supinament. Durant anys, l’estat espanyol ha anat vivint del “cuento” a base de subvencions, mentre anava perdent llençols que ja mai més podria recuperar. I vinga a arrencar vinyes, i vinga a perdre flota pesquera, i tantes i tantes “vingues” que no acabaríem mai de parlar. Mentrestant, los anys de la bicoca, mos hem anat petant los quartos i hem abocat al país a viure de l’especulació i del diner fàcil i ara, quan han vingut les vaques flaques, mos trobem sense res i amb les butxaques buides. Los dos partits majoritaris a Espanya (PSOE i PP), resten ben calladets al sentir-se culpables d’haver-se venut a l’estranger les empreses més rentables del nostre país. Perquè... Què han fet estos països europeus amb les nostres empreses? Pos, o deslocalitzar-les o endur-se-les al cap de quatre dies cap al seu país, quan no desmantellar-les per a suprimir la competència. A tot això mos ha portat esta manera de fer dels dos grans partits espanyols que aplicaven a la perfecció la dita castellana: “Pan para hoy y hambre para mañana”. Després està el tema vergonyós de la constitució europea, a la qual en lo seu dia, jo vaig votar-hi en contra. A este país, on volem ser més moderns que ningú, i més europeus que ningú, hi va guanyar el sí, però els ciutadans dels països europeus que contaven, no es van deixar entabanar i hi van votar en contra. Què van fer els que manen? Es van reunir a Lisboa i s’ho van muntar tot solets a esquenes del poble! I la darrera que faltava per al duro era la nova normativa dels coets. La Unió Europea, en plena crisi galopant, considera més necessari prohibir que es tiren coets a l’entrada de la Cinta que intentar salvar els molts llocs de treball que s’estan perdent per tot arreu.
Ara venen eleccions europees i els dos grans partits espanyols mos volen fer creure que estan enfrontats. Però el ciutadà comença a obrir els ulls i es pregunta: si no vos podeu vore...què heu fet al país basc, que sou cul i merda? Com és que el 60% de les resolucions europees les heu votat anant del bracet tots estos anys? Qui,(ERC), ha donat el poder al PSOE a Catalunya? Quin partit (CiU) ha votat a Europa al costadet del PP? Per això penso que el millor és votar a partits com el partit Republicà Català, i que hem de fugir dels partits que ja han demostrat que no fan res a Europa per natros. Si no, se mos pot escapar aquella frase que es va fer famosa, aquella frase que deia una jove cada vegada que es trobava amb algun monument europeu, aquella frase que denotava decepció al pensar-se que les coses eren d’una altra manera: Jo, me la imaginava més gran!
Per Núria Menasanch i Martí
Confesso, que tot i sentir-me europea, este continent al que pertanyem m’ha desapassionat supinament. Durant anys, l’estat espanyol ha anat vivint del “cuento” a base de subvencions, mentre anava perdent llençols que ja mai més podria recuperar. I vinga a arrencar vinyes, i vinga a perdre flota pesquera, i tantes i tantes “vingues” que no acabaríem mai de parlar. Mentrestant, los anys de la bicoca, mos hem anat petant los quartos i hem abocat al país a viure de l’especulació i del diner fàcil i ara, quan han vingut les vaques flaques, mos trobem sense res i amb les butxaques buides. Los dos partits majoritaris a Espanya (PSOE i PP), resten ben calladets al sentir-se culpables d’haver-se venut a l’estranger les empreses més rentables del nostre país. Perquè... Què han fet estos països europeus amb les nostres empreses? Pos, o deslocalitzar-les o endur-se-les al cap de quatre dies cap al seu país, quan no desmantellar-les per a suprimir la competència. A tot això mos ha portat esta manera de fer dels dos grans partits espanyols que aplicaven a la perfecció la dita castellana: “Pan para hoy y hambre para mañana”. Després està el tema vergonyós de la constitució europea, a la qual en lo seu dia, jo vaig votar-hi en contra. A este país, on volem ser més moderns que ningú, i més europeus que ningú, hi va guanyar el sí, però els ciutadans dels països europeus que contaven, no es van deixar entabanar i hi van votar en contra. Què van fer els que manen? Es van reunir a Lisboa i s’ho van muntar tot solets a esquenes del poble! I la darrera que faltava per al duro era la nova normativa dels coets. La Unió Europea, en plena crisi galopant, considera més necessari prohibir que es tiren coets a l’entrada de la Cinta que intentar salvar els molts llocs de treball que s’estan perdent per tot arreu.
Ara venen eleccions europees i els dos grans partits espanyols mos volen fer creure que estan enfrontats. Però el ciutadà comença a obrir els ulls i es pregunta: si no vos podeu vore...què heu fet al país basc, que sou cul i merda? Com és que el 60% de les resolucions europees les heu votat anant del bracet tots estos anys? Qui,(ERC), ha donat el poder al PSOE a Catalunya? Quin partit (CiU) ha votat a Europa al costadet del PP? Per això penso que el millor és votar a partits com el partit Republicà Català, i que hem de fugir dels partits que ja han demostrat que no fan res a Europa per natros. Si no, se mos pot escapar aquella frase que es va fer famosa, aquella frase que deia una jove cada vegada que es trobava amb algun monument europeu, aquella frase que denotava decepció al pensar-se que les coses eren d’una altra manera: Jo, me la imaginava més gran!
2 Comments:
At 10:15 p. m., Unknown said…
Hola Nuria
Si el Partit Republicà Català fos decisiu per a formar govern a Catalunya...que creus que faria?
Fer a Artur Mas President?
Fer a Jose Montilla President?
Fer a Joan Puigcercós President?
Resta a l’oposició i ja s’ho faran?
Al cap i a la fi, quan tinguéssiu que cercar una opció de veritat i real us començarien els problemes i ja no tindríeu pau dins a la vostra formació.
Nuria, perdona que insisteixi en això, però te veig molt segura del PRC i de fet tot i tots son mes del mateix.
Una abraçada
At 4:59 p. m., Núria Menasanch i Martí said…
Enric,
fins aquí mos ha portat la decepció en los partits polítics.
Però jo no penso anar a deixar de votar. No m'agraden els antisistema i tota la violència que porten implícita. crec que encara podem canviar les coses, tan sols falta un grup de bons ciutadans que ho cregue possible i que vulgue ficar fil a la agulla i part del seu temps per a intentar canviar les coses.
Salutacions
Publicar un comentario
<< Home