AL 2010, CATALUNYA POT PROCLAMAR-SE INDEPENDENT!

Que no mos conten sòries
Núria Menasanch i Martí



Los esdeveniments s’encavalquen un rere l’altre i ja estàs fent públic lo manifest de Sant Jordi 2009 en que la majoria de forces sobiranistes, entre elles el meu partit (Partit Republicà Català), van signar la unitat d’acció per a aconseguir la proclamació d’una Catalunya lliure; que el Sr. Carretero, de Reagrupament.cat, el fins ara sector crític d’Esquerra Republicana de Catalunya, diu que plega d’esquerra i que ja n’està fart de tanta submissió a l’estat espanyol per part d’un partit que ha perdut fins i tot la C de Catalunya i que ja se les està empescant per a tornar-se a baixar els pantalons en lo tema del finançament.
Però què diu lo manifest de Sant Jordi 2009? Vos transcriuré les paraules del Sr. Carles Bonaventura, secretari general d’RC:
“El manifest que porta per títol “Compromís per la independència nacional de Catalunya”, en el qual es fa una crida directa al conjunt dels sobiranistes catalans a presentar-nos tots junts sota una sola sigla en les pròximes eleccions al Parlament de Catalunya previstes per l’any 2010 i a proclamar la independència del nostre país des de la cambra catalana tan bon punt s’aconsegueixin un mínim de 68 diputats independentistes”.
I molts es preguntaran: I això és legal? Ja mos ho deixaran fer els unionistes espanyols? Es podrà fer pacíficament? I es normal que mos ho preguntéssem perquè la gent està acostumada a que els únics que poden fer i desfer a n’este país de pandereta són estos vividors que tenim per polítics que tan sols miren pel bé de la seua butxaca i mai los hi passa res. Continuo amb paraules del Sr. Bonaventura:
“Estic convençut que el nostre partit sabrà estar a l’altura d’aquest repte apassionant i des d’avui mateix anuncio el nostre compromís a continuar treballant per fer possible aquesta candidatura unitària de l’independentisme, que aconsegueixi tornar a engrescar els centenars de milers de catalans sobiranistes que elecció rere elecció s’han anat quedant a casa farts d’una classe política covarda, submisa i sotmesa a l’actual marc juridicopolític espanyol, que ha convertit l’exercici del servei públic en el seu “modus vivendi” i que ha traït les esperances de tots aquells que en el seu dia els van fer confiança.”
Crec sincerament que si mos unim tots, ho podem aconseguir. L’objectiu ja està definit: 2010: 68 diputats independentistes, unitat d’acció amb un objectiu comú, aquell que fa cridar al final a tots los patriotes catalans: Visca Catalunya lliure! Visca la República Catalana!