L'ONCLE CINTO

Que no mos conten sòries. Per Núria Menasanch i Martí

L’oncle Cinto ha nascut, viu i de ben segur (o això espera) morirà a les Terres de l’Ebre. Se coneix cada pam del territori com lo palmell de la seua mà, per això va fer cara de badoc quan a l’estiu, en ple foc d’Horta de Sant Joan, los de la Generalitat, traent pit, li van dir que s’apartés, que ells venien a salvar-mos i que no necessitaven la seua ajuda per a apagar el foc. Per molt que l’oncle Cinto los hi va dir que coneixia amb los ulls tancats la zona dels ports, no li van fer cas i el van apartar de males maneres mentre veia impotent com lo foc anava mossegant virulentament aquells pins i carrasques que havia vist tota la vida.

A l’oncle Cinto fa uns dies se li va brindar la possibilitat de xafar neu amb la molta que va caure per tot arreu. Feia dècades que no nevava tant per estes contrades i quan per fi va parar de nevar es va afanyar a pujar al port amb lo seu vehicle. Recordava com quan era menut, al Port s’hi pujava en carro, si no a peu, i es va sorprendre de trobar en tan bon estat la carretera que el conduiria fins al Portell. Es veu que els alcaldes de Roquetes i Tortosa, per fi s’han posat d’acord i han arreglat lo caragol, es va dir. Però, hai! Quan va començar a pujar, tot de cotxes llançats per tot arreu, lo van fer desistir de la seua idea. A on estaven los mossos? On estava la policia local regulant o impedint el transit? L’oncle Cinto, va pensar en aquell moment que tenia molta mala sort, ja que mai trobava als policies quan los necessitava i en canvi per a posar multes, sempre en solia trobar un grapat, tan dins com fora del poble. Tampoc va poguer anar a visitar al seu germà, ja que feia dies que el poble a on vivia estava incomunicat per la neu i les llevaneus ni sabien quin color tenien.
I la mala sort, s’encadena perleta a perleta i acaba fent un rosari, perquè l’oncle Cinto, ja fa temps que està a l’atur, la seua empresa va plegar i va deixar tots los treballadors al carrer. No van sortir als mitjans perquè la empresa on treballava era una empresa menuda, de 7 o 8 treballadors, i estos si es queden a l’atur no són tanta noticia com una empresa de 500 treballadors. L’atur ja se li acaba i s’ha anat a informar a la seguretat social, per a vore com queda i si té coberta la sanitat. I com no podia ser d’altra manera, amb la mala sort que últimament l’acompanya, li han dit que quan se li acabe l’atur, també se li acaba la cobertura de la seguretat social. Just davant seu, un immigrant sense papers, està sol•licitant la cobertura sanitària i tan sols porta un certificat d’empadronament. L’oncle Cinto pregunta: I este bon home, sí que en té dret? La funcionaria li respon que segons la llei d’estrangeria, qualsevol immigrant amb certificat d’empadronament té dret a cobertura sanitària. Ah...! Exclama l’oncle Cinto. I després de rumiar-s’ho uns segons, pregunta: I em podria informar com podria fer-me estranger a casa meua?