S'HAN DE DIR LES COSES PEL SEU NOM

Que no mos conten sòries. Per Núria Menasanch i Martí

Què passa amb lo tema de la immigració a este país? Per què un tema que està recurrentment al carrer és vetat sistemàticament per la classe política i pels mitjans de comunicació fins al límit d’intentar tapar notícies relacionades amb la immigració i els problemes que comporta sobretot en temps de crisis? Podríem parlar del per què l’alcaldessa socialista de Cunit va intentar tapar la boca a la mediadora cultural amenaçada per un iman, però crec que no cal anar tan lluny. Aquí a casa nostra ja en tenim molts exemples. Amb los socialistes, tot era volgué arribar a 40.000 habitants a qualsevol preu. S’acceptaven al padró tot de nouvinguts amb tan sols un rebut de la llum. Autobusos sencers feen coa davant de la porta de l’ajuntament per a empadronar-se i l’ajuntament no vea la càrrega en serveis socials que això comportava, si no que tan sols volia vore, les subvencions que podria demanar. Lo servei de menjador escolar gratuït i laic del que en feen ús, es va haver d’adaptar amb menús especials per a musulmans amb la carn de pollastre matada de cara a la Meca. Tortosa va arribar a aproximar-se al 30% de població immigrada. Van començar a haver enfrontaments amb la població autòctona, com ara l’assalt d’un bar a la plaça dels farols per part dels usuaris de la mesquita del costat amb l’excusa de que s’hi volia vendre alcohol (cosa que els musulmans tenen prohibida). No deixa de ser anecdòtic, però, que molt a prop hi hague un bar regentat per immigrants al que li haguessen pogut fer competència directa, perquè si no com és que no es van ficar amb los pernils penjats que hi tenen a l’adrogueria del costat? Bé, ara tot això és història passada i l’actual ajuntament sembla que no li fa tanta gràcia arribar a 40.000 habitants a qualsevol preu. Regularitzant lo padró municipal, s’ha pogut reduir la població immigrada a un 22’85%. Però la hipocresia continua instal•lada a l’ajuntament. Per a aconseguir-ho, hem de pagar justos per pecadors, perquè com sempre, no es diuen les coses pel seu nom i als autòctons, també mos fan passar un calvari per un simple canvi de domiciliació. Fins a 1.500 € per cèl•lules d’habitabilitat, nombrosos tràmits a gent que vivia feia, no fa tant, a la ciutat i que per motius diversos se n’havien anat a viure fora i ara es troben en moltíssimes traves per a poguer tornar a empadronar-se a casa seua. Burocràcia, hores perdudes i molts de diners per a maquillar un tema del qual no en som responsables però que sofrim molts ciutadans sense entendre ben bé per què. Molts acaben desistint d’empadronar-se a la Tortosa que els ha vist nàixer i continuen figurant a un altre lloc. Pares, germans, fills, que administrativament viuen separats però que en realitat viuen junts. Tot això, per no volgué dir les coses pel seu nom.