h2 class="sidebar-title">Vínculos La comedianta tortosina: JO, VOTARÉ JUNQUERES!!!

La comedianta tortosina

22.11.12

JO, VOTARÉ JUNQUERES!!!


Vivim uns dies apassionants. Les emocions desbocades després de la manifestació de l'11 de setembre s’aboquen a una campanya que per primera vegada explica la realitat d’un país, Catalunya, que ja ha dit prou i que vol ser lliure, per fi.
Esta il•lusió, però es va vore estroncada en la falta d’acord que es va escenificar entre Solidaritat per la Independència i Esquerra Republicana de Catalunya.
Encara recordo com va entrar Solidaritat al parlament, dient que no anaven per les cadires i que una vegada aconseguida la independència, les deixarien buides perquè l’objectiu estaria acomplert. Així a què juguen? Poden més les rancúnies personalistes que l’interés d’una Catalunya independent? Que no se’n recorden de la història del seu nom? Jo els hi recordo: Solidaritat Catalana va ésser el primer gran moviment unitari català que va sorgir l'any 1906. Aquest moviment va unir momentàniament diversos grups polítics, que tenien en comú el seu catalanisme, des de llurs respectives posicions polítiques.
Lo nostre gran patrici catalanista Francesc Mestre i Noè, solidari, mos deia:
Per lo tant, lluny d’anular als partits polítics se’ls hauria d’ajudar i enfortir, fent esforços per a que anessin a nodrir-los tots els homes d’ideals consemblants. Quan els partits polítics són forts, la mateixa potencia col•lectiva mou a la gent i la condueix pel camí de l’ideal i del patriotisme”.
Una coalició quan hi ha afinitat de sentiments, es sempre justa i molt més si la mou un ideal...”.
I acaba donant una lliçó que des de l’actual Solidaritat hauria de tindre ressò:
“ Han de treballar pel bé comú i servir a la ciutat, mai servir-se d’ella”.
Per això demano a la gent independentista, que voten, que voten pel país, i que voten un dels dos partits que mos poden portar a la independència. CiU o ERC. seria una llàstima que es perdés qualsevol vot independentista i es donés l’excusa als del trust per dir que a Catalunya no hi ha el sentiment que va aflorar l’onze de setembre.
Visca Catalunya Lliure!