CAMPS DE GOLF = XOCOTETS BENEFICIS A CURT PLAÇ I GRANS PÈRDUES A LLARG PLAÇ
Lo ple de l´Ajuntament de Tortosa ha aprovat gràcies als vots favorables del Sr. Franquet, lo Sr. Lluesma, el PP, CIU i PSC la construcció del camp de golf en hotel i urbanització incloses. Se mire per a on se mire, les nostres terres són camps d´auliveres i garrofers, i si critiquem als que volen plantar tomateres i primentons al desert, no mos podem excusar en la idea de que un camp de golf gasta menys aigua que un camp de tarongers, tot i que el cultiu de les taronges estigui completament justificat. Vostès me diran que el camp de golf i la especulació urbanística està completament justificada per la gran riquesa que mos proporcionarà. I jo em pregunto. A qui? Qui se les embutxacarà estes peles? Los quatre rics de sempre? I encara que això fos cert. Quan perdem en tot això? Jo crec que podríem mirar més a lluny quan pensem en un model econòmic-turístic per a les nostres terres i ser més originals que a Marbella.
Quan el cronista tortosí Francesc Mestre i Noè, se queixava al 1915 en les seues giripìgues de que: “es destrueixen los boscos, sense consciència, i que la gent contempla en indiferència lo pas de llargues fileres de carros carregat de pins, carrasques i anoguers i que s´embarquen, sense protesta, anyalment, milers de tonelades de fustos de tots gruixos procedents dels ports” mos venen ganes d´anar cap a endarrera i dir-los hi cridant, ATURE-VOS!!! Que no veeu que la riquesa d´ara sirà la pobresa de demà? Quin futur tindran los nostres fills si els hi destrossem la natura?
Pos això que ara veem tan clar, és lo que estem fent en lo camp de golf. Quan muns fills, l´altre dia, no es van ni poguer banyar a la platja per lo munt de malaigües que hi havia, quan la collita del musclo del delta, se fa malbé per la gran escalfor de l´aigua, pensem allavons en los models de sostenibilitat que estan aprovant los nostres polítics. Sí que tan sols és un de camp de golf, però un i un fan dos, i si tots los ajuntaments pensen lo mateix, allavons, una flor, SÍ que farà maig.
Penso, en molta giripiga, que els nostres polítics han traït per un grapat de quartos les manifestacions d´un poble que va sortir al carrer a defensar una nova cultura de l´aigua. Dixe-mos de sorieries! Això Tortosa i les Terres de l´Ebre no s´ho mereixien.
Quan el cronista tortosí Francesc Mestre i Noè, se queixava al 1915 en les seues giripìgues de que: “es destrueixen los boscos, sense consciència, i que la gent contempla en indiferència lo pas de llargues fileres de carros carregat de pins, carrasques i anoguers i que s´embarquen, sense protesta, anyalment, milers de tonelades de fustos de tots gruixos procedents dels ports” mos venen ganes d´anar cap a endarrera i dir-los hi cridant, ATURE-VOS!!! Que no veeu que la riquesa d´ara sirà la pobresa de demà? Quin futur tindran los nostres fills si els hi destrossem la natura?
Pos això que ara veem tan clar, és lo que estem fent en lo camp de golf. Quan muns fills, l´altre dia, no es van ni poguer banyar a la platja per lo munt de malaigües que hi havia, quan la collita del musclo del delta, se fa malbé per la gran escalfor de l´aigua, pensem allavons en los models de sostenibilitat que estan aprovant los nostres polítics. Sí que tan sols és un de camp de golf, però un i un fan dos, i si tots los ajuntaments pensen lo mateix, allavons, una flor, SÍ que farà maig.
Penso, en molta giripiga, que els nostres polítics han traït per un grapat de quartos les manifestacions d´un poble que va sortir al carrer a defensar una nova cultura de l´aigua. Dixe-mos de sorieries! Això Tortosa i les Terres de l´Ebre no s´ho mereixien.
0 Comments:
Publicar un comentario
<< Home