DINTRE DEL MAL…

Quan al principi de la nit, justament a les 8 de la tarda, van donar la primera enquesta, que deia la intenció de vot, no vaig poguer evitar atemorir-me.
Jo no volia que Sabaté tornés a sortir d’alcalde, però tampoc volia una majoria absoluta de CiU, i molt menys, que el PP pugés 3 o 4 regidors.
Al final, la cosa no ha anat tan malament. S’ha aconseguit que el quatripartit no sume, i CiU, no obté la majoria absoluta. ERC no pot fer alcalde a Sabater i es veu obligat a pactar amb CiU, si vol estar al govern. Era lo que natros volíem.
De totes maneres no descansarem tranquils fins que el pacte CiU + ERC no s’haigue decidit.
Si CiU hagués promès, com ho vam fer natros, que no pactaria amb lo PP, a hores d’ara, tots estaríem molt més tranquils.
RC, tot i partir de 0, o dels 50 vots que va tindre a Tortosa fa uns mesos, en les autonòmiques, no està, ni content, ni molt menys, decebut. Menys de 100 vots hagués sigut un fracàs, 300, una victòria. La representació a l’ajuntament, quasi una quimera, tenint en compte que no teníem ni temps, ni mitjans econòmics, ni mitjans mediàtics, ni panxes contentes, ni promeses de millores salarials, ni tan sols un vot fidelitzat al llarg de molts anys. Tan sols teníem il·lusió per Catalunya i per Tortosa.
Mos queden quatre anys per seguir creixent. Ara, a les pròximes municipals, ja no partirem de 0. Suposo que ningú, que ara mos mira des de dalt, deixarà de tindre la memòria necessària com per a no recordar, que tan sols fa uns quants anys, ells també lluitaven, des de baix, per una representació a l’ajuntament de Tortosa, que va costar en vindre.