Sort que són d’esquerres

He arribat a la conclusió que el millor de les campanyes electorals és el contacte directe amb la gent. De fet, cada cop costa més que una persona del carrer, sense interessos polítics de cap mena, s’acosti a un acte electoral en el qual el candidat de torn, amb la butxaca ben plena a càrrec de d’un sou de l’administració, li prometrà que li muntaran llars d’infants a cada barri, ludoteques, centres cívics i totes les meravelles del món. El ciutadà assisteix astorat a aquest reguitzell de promeses quan, en molts casos, el mateix que garanteix el seu compliment forma part de l’equip de govern que ha dirigit el consistori fins ara, amb la qual cosa la pregunta que es fa la gent de bona fe és del tot lògica: “Tot això està molt bé, però com és que no ho has fet fins ara si fa quatre, vuit, dotze… anys que governes?”.La cosa canvia, però, quan la campanya no la fan els professionals de la política, sinó gent “normal”; és a dir, aquells que per presentar-se a les eleccions han de demanar vacances a la feina, pagar-se les campanyes de la seva butxaca i robar hores a la família per dedicar-se a intentar tirar endavant un projecte polític nou amb tota la il•lusió del món. Llavors, la gent que ja ha començat a immunitzar-se contra les promeses buides de l’entabanador polític de torn es desfoga i et parla en confiança; et diuen que ja havien decidit deixar d’anar a votar perquè “tots els polítics són uns mentiders que no miren pel país, ni pel ciutadà sinó pel propi càrrec i la pròpia butxaca”, però que ara han decidit dipositar la seva confiança en tu. I aquest gest, per si sol, ja compensa tots els viatges en cotxe amunt i avall, tots els diners en díptics i gasolina que has hagut d’afegir pel teu compte i risc, i totes les hores de son perdudes.Com quan se t’acosta un home ja gran, amb una mare encara molt més gran al seu càrrec, i t’ensenya l’última comunicació del Departament d’Acció Social i Ciutadania (Esquerra) que li fa saber que l’“ajut assistencial” que fins ara cobrava d’aquesta conselleria per complementar la seva pensió de viduïtat passarà de 37,80 euros al mes a 35,21. O quan coneixes els pares i familiars de Núria Pòrtulas als quals preguntes per la situació de la seva filla i tens una sensació d’enorme impotència per no poder fer més pel seu alliberament mentre observes com Saura, Mayol, Boada… (Iniciativa), dirigents del partit responsable de la seva detenció i empresonament, continuen omplint-se la boca parlant dels “drets dels ciutadans” i de “parar els peus a la dreta”.Doncs encara sort que són d’“esquerres”. Si aquests són els d’esquerres, com deuen ser els de dretes…

Carles Bonaventura i Cabanes.

Partit Republicà Català (RC).