FREGINT I MINJANT

Tinc la sensació que a voltes(per no dir quasi sempre), la majoria dels nostres representants polítics van actuant sobre la marxa, arribant sempre a misses dites i amb lo pas canviat als esdeveniment i als problemes que passen al nostre país. Fregint i minjant sobre la marxa.
Comprovant amb los meus propis ulls com reguen a ple sol lo camp de golf a la vora de Camarles, penso amb lo nou camp de golf que ara mos faran a l’Ampolla i que ans havia de ser de menys de 10 forats i que ara, han descobert que el faran de 18. Aquí també van fregint i minjant. Decisions que es prenen d’avui per a demà sense ordre ni concert i a les que tan acostumats hi estem per n’estes terres. Com lo flamant canal Xerta-Sènia que també mos volen encolomar de pressa i corrents per a regar no sé què (deu ser les tomateres de Marina d’Or que encara no estan plantades). Fregint i minjant que vol dir: Primer fem-lo i després ja s’apuntaran los pagesos per a regar encara que l’aigua la féssem pagar a preu d’or i no hi haigue ningú interessat en lo tema.
També esta primavera van estrenar el nou pavelló firal (poliesportiu?) a Remolins, que ara resta tancat i barrat sense que ningú encara haigue decidit per a què el volen fer servir. Les entitats no hi volen anar i al mateix Patronat municipal d’esports no li han estat lliurades les claus per a poguer fer-ne us. Total que mos trobem amb una obra que mos ha costat lo que no tenim i que no sabem per a què la volem. Mentrestant les entitats esportives que no en volen ni sentir parlar d’anar al mausoleu, continuen barallant-se per un bocí de pavelló obsolet i que es cau a trossos.
Los polítics ebrencs mos van demanar el sí a l’estatut en nom d’una futura vegueria (promesa de l’any de la picassó que surt sempre que hi ha eleccions) i ara, inclòs lo president de la diputació de Tarragona, fregint i minjant, mos diu que com a molt pronte arribarà al 2025. Si arriba! Després mos demanaran que creguéssem en les seues promeses cegament sense tindre en conte totes les mentides que mos han dit abans. Per això quan aquell home que parlava en castellà del “ministerio de fomento” mos va dir que per molt forat que fessen la Sagrada Família no faria figa, no se’l va creure ni sa mare. Per això, quan Barcelona s’ha quedat a les fosques i Fecsa los hi va prometre que restabliria la llum en breu, tampoc ningú s’ho va creure i la gent farta de llançar el minjar a la brossa, va decidir anar fregint i minjant.