Carod s'escriu amb C?

Tinc davant meu una foto del túmul del Memorial Gandhi, a Delhi, que una catalana va immortalitzar poquíssimes hores després que Carod l'hagués abandonat amb un cotxe oficial de banderola rojigualda. S'hi veu la flama permanent, les ofrenes anònimes i una corona de flors amb una gran cinta espanyola. Una corona rodona com una plaça de toros; airosa com un pasdoble; enorme com en Manolo, el del Bombo.

També davant meu, la invitació per anar demà a la Fête nationale de la Catalogne que se celebrarà a París. Remitent: el vicepresident de la Generalitat de Catalunya. Palau de la Generalitat, 08002, Barcelona. Al sobre, hi consta el meu nom, l'adreça, el codi postal, la població (amb errada toponímica) i una «Espagne» ben subratllada. Ni una referència a la comarca, menys a la nació.

Definitivament, per on passa Carod, la E hi queda subratllada.

Però Carod diu que no, que ell s'escriu amb C i em convoca a autodeterminar-me el 2014, que és quan ja no quedarà ningú perquè els seus protegits del PSC sí que saben de què va això de la política. Aleshores, feliçment retirat, podrà lliurar-se a millorar el nivell de portuguès i riure's d'aquells càndids de l'RC («te'n recordes, Teresa?»), d'aquell embrió separatista que, set anys abans, mentre ell menjava petit-fours a París, preparava un 11-S a Cardona lluny de la pantomima, lluny d'aquesta C transfigurada en E uncial gràcies al bigoti espès que la travessa pel mig com una llengota.

Ramon Sargatal