PARADOXES DEL NADAL

Article publicat a la revista ebrenca l' ESTEL. Primera quinzena de gener de 2008.


Ara que ja hem acabat definitivament de rematar les festes de Nadal podem dir que tot lo que mos van vaticinar els nous bruixots moderns sobre l’estat futur de les nostres butxaques és indubtablement cert. Ai, ai, ai. Mos diuen des de fa mesos. Ve una crisis. Lo pollastre, los ous, lo pa... tot està pels núvols! L’època de les vaques grasses hipotecàries s’ha acabat. Ara, ja no tindreu una casa que valgue un bon grapat de milions, ara la vostra casa baixarà de preu. Això sí, és l’únic que baixarà, perquè lo que és la hipoteca continuarà pujant. Consells governamentals a la crisi imminent: compreu abans de Nadal i congeleu, minjeu conill, no donésseu propines..., i altres elucubracions mentals per l’estil d’algun que altre il·luminat. Mentrestant, a l’ajuntament de Tortosa, los nostres estimats polítics en l’únic que es van posar d’acord, tan pronte van aposentar les seues reials posaderes a la cadira, va ser en apujar-se el sou. Xiquet! Aquí sí que no hi havia oposició que valgués! Això sí, per a poguer cobrar més, també s’havien d’apujar els impostos municipals, la qual cosa van fer tot seguit pujant fins a un 15% los impostos directes, com també han fet lo propi amb lo transport públic, solució definitiva per a acabar de col·lapsar de cotxes los carrers de Tortosa.
I la gent de a peu, què ha fet? Quina ha esta la seua reacció? S’ha tirat a comprar conill, com seria lo raonable? No! De cap manera! Ses majestats los Reixos d’Orient han apedaçat com han pogut les seues atrotinades capes i baixant d’un Port coronat per una Cella espectacular, amb lo Caragol recent restaurat, han portat tota classe de presents als xiquets i xiquetes ebrencs, que de ben segur s’han hagut de portar molt bé durant tot l’any per a que en plena crisis econòmica haiguen aconseguit esgotar totes les Wii, camions de Cars, i altres coses imprescindibles per l’estil. I s’acaba el Nadal i ve la costa, aquella terrible costa de gener que mos recorda que los Reixos després de baixar, han hagut de pujar altre cop i que aquell Caragol ara se veu més costerut que mai. Los camells trauen fins al fetge pujant-la, tot i que ara ja van molt més lleugers d’equipatge. A sobre, lo 2008 comença amb altres pujades significatives: Lo butano, lo telèfon, la llum...etc, etc. Mos avisen de que a Catalunya poden haver en breu més de 30.000 parats del sector de la construcció. I l’amenaça d’abans del Nadal ja comença a ser una crua realitat.
Finalment, contemplant com les torxes dels tres Reixos comencen a desaparèixer lentament mentre ressegueixen la llarga cabellera de La Reina dormida del Port, un desig: Que tingueu un any ple d’Amor i de Pau en companyia de tots los vostres essers estimats, que en definitiva és lo que més importa de tot. Bon any 2008 a tota la gent de bona voluntat!

Núria Menasanch i Martí