LA SOBIRANIA JA NO ÉS COSA DE DOS

La patacada electoral d’Esquerra, de retruc ha fet mal a l’independentisme, només heu de mirar el que diuen alguns mitjans de comunicació espanyols. Per això, els sobiranistes que militem en altres opcions no ens hem alegrat de la clatellada que els ciutadans de Catalunya van clavar el 9 de març a l’actual direcció d’aquest històric partit. Ni tan sols tenim ganes de celebrar que el temps hagi donat la raó a tots aquells que en el seu dia ja vam advertir que l’aposta de Carod, Puigercós i companyia pel PSC era un suïcidi polític per a l’independentisme català. Les dades són clares: abans del pacte amb Pasqual Maragall, Esquerra pujava sense parar elecció rere elecció; després, la davallada ha estat constant i per ara no té aturador.

Els independentistes, els sobiranistes, els que estem a favor que en aquest país hi hagi una majoria social favorable a la independència, no podem alegrar-nos que els companys de viatge baixin, ja que la sobirania, la República Catalana dins la Unió Europea, l’Estat català que desitgem no l’aconseguirà cap de nosaltres sol; per això en el seu dia el Partit Republicà Català va aprovar un document denominat Crida a la Unitat d’Acció de l’Independentisme, un text que avui és plenament vigent. I per això, també, alguns ens indignem quan constatem com uns determinats personatges molt ben pagats per la seva nefasta feina han estat capaços de dilapidar en pocs anys el treball que han fet tants independentistes d’ençà de la transició perquè un projecte polític rupturista, sobiranista i europeista assolís les més altes cotes de representació parlamentària.Les actuals direccions d’Esquerra i CiU han fet retrocedir el rellotge en el temps. Ens han tornat a situar en un escenari en el qual els socialistes són gairebé hegemònics a Catalunya i Espanya, un escenari en el qual la màxima aspiració del catalanisme polític torna a ser mirar d’incidir d’alguna manera en el govern espanyol del PSOE, un escenari en el qual fins i tot és possible que Esquerra, Iniciativa i Izquierda Unida comparteixin grup parlamentari propi al Congrés dels Diputats, per “gentilesa” del PSOE –no cal que us escandalitzeu perquè de fet al Senat ja van junts amb el PSC–.A alguns encara ens toca fer la travessia del desert, ja ho teníem clar quan vam decidir tirar endavant un nou projecte polític: el Partit Republicà Català, i tampoc ens ha anat tan malament, tenim un partit unit, amb gent amb ganes de treballar i hem assolit uns resultats –malgrat el silencia mediàtic al qual som sotmesos–, sobretot al Senat (44.000 vots), que ens encoratgen a continuar insistint en la necessitat de bastir un projecte sobiranista, interclassista i transversal que tingui com a prioritat la independència de la nació catalana. Els electors han demostrat amb els seus vots, alguns, i quedant-se a casa, els altres, que el sobiranisme ja no és cosa de dos, de dos que van de baixa, és cosa de tots els que defensem les llibertats nacionals de Catalunya, de tots els que no volem una Catalunya espanyola.Avui dia hi ha més independentistes que mai, avui dia les tesis sobiranistes estan esteses per pràcticament tots els sectors de la societat, avui dia hi ha cada cop més desafectes amb Espanya, avui dia hi ha centenars de milers de persones disposades a sortir al carrer per defensar el dret a decidir. Per tant, no falla la societat, fallen els partits polítics, uns partits que defensen avui les mateixes tesis, les mateixes receptes, les mateixes propostes que vint anys enrere. Que la gent deixi de votar Esquerra, no vol dir que l’independentisme baixi, vol dir que els independentistes s’han cansat de votar Esquerra perquè consideren que és un partit que no serveix per fer avançar l’independentisme. Que molts catalans deixin de votar CiU, no vol dir que el nacionalisme baixi, vol dir que els nacionalistes no consideren el projecte encapçat pel senyor Duran útil per avançar cap a la sobirania.Per tant, malgrat que el poder mediàtic i determinats lobbys d’opinió insisteixen a presentar el sobiranisme com una cosa de dos, difícilment dues propostes caducades, encapçalades per direccions hereves de la transició espanyola i acomodades a l’autonomisme poden regenerar un projecte polític sobiranista que sigui capaç d’engrescar una majoria de la població catalana que insisteix a demanar més poder polític per a Catalunya; cal fer foc nou, cal saba nova i cal unitat de projecte, la qual cosa no vol dir partit únic.

Som-hi doncs, que tot està per fer i tot és possible.
Carles Bonaventura
Secretari General del Partit Republicà Català