ARTICLE DE MANEL ZAERA

Estem vivint unes setmanes, després de les eleccions, de tristesa i de sensació d'engany en veure el sentit que ha pres la política d'aigua a Catalunya i a Espanya.

Es vol fer la interconnexió de la qual van renegar els membres del tripartit, fins i tot els socialistes, l'any 2003.

Primer era el Segre, després una canonada temporal a l'Ebre, una solució no estructural, i ara estem davant de l'inici d'enviament d'aigua en vaixell a Barcelona, des de Tarragona, la qual pot ser també de l'Ebre, i davant d'un projecte d'interconnexió permanent de l'Ebre amb Barcelona, venut com un camí d'anada i tornada.

No ens podem sentir enganyats, traïts?

El vicepresident del govern, Josep Lluís Carod-Rovira, ha vingut a les Terres de l'Ebre a explicar-nos que la interconnexió s'ha de fer, malgrat les pluges, i ha utilitzat l'argument de manual, el de la reversibilitat en el sentit de l'aigua.

M'ha vingut al cap un adjectiu que s'utilitza molt en el món de l'independentisme, el de botifler. Els botiflers, en una de les seves accepcions del diccionari, són els que col·laboren amb els enemics de la seva terra. I els que col·laboren amb els enemics de l'Ebre, per dir-ho d'alguna manera, com se'ls pot dir, botiflers de l'aigua?

Que no s'estranyin si se senten adjectius com aquest, com traïdors o altres. S'ho han guanyat.

Manel Zaera

Amposta