EL COMISSARI ZARAGOZA

Carles Bonaventura
Secretari General del partit Republicà Català

S’acosta el veredicte del Tribunal Constitucional espanyol sobre el ja retallat, escapçat i ribotejat nou Estatut català i els partits parlamentaris catalans ja s’estan preparant per a la patacada.

La majoria de filtracions que han començat a sortir publicades a la premsa indiquen que, tot i que en les formes el TC no emprarà l’arsenal nuclear, com hauria volgut el PP, en els continguts entrarà a sac en aquells pocs punts del text estatutari que encara reprensenten una certa singularitat per a Catalunya: bilateralitat, inversió en infraestructures, llengua…

La meva modesta opinió sobre aquesta qüestió és clara: tant de bo el Tribunal Constitucional espanyol trinxi totalment l’Estatut català i el converteixi en una eina del tot inservible per a les aspiracions catalanes, ja que en cas contrari la nostra classe política encara ens voldrà convèncer que, malgrat l’arrasada, i amb un desplegament que pot durar vint o trenta anys, l’autonomia catalana pot fer “un pas endavant significatiu”. Doncs res, que el massacrin del tot i que quedi clar per als catalans que dins el marc constitucional espanyol no hi tenim res a fer i que la via per a la recuperació de les nostres llibertats ha de ser una altra.

Entre totes les reaccions dels polítics dels partits catalans no n’he sabut veure cap d’engrescadora, d’imaginativa, cap que apel·li a l’orgull dels catalans a plantar cara… què hi farem és el que tenim i potser també és el que ens mereixem si tenim en compte que en les últimes eleccions espanyoles l’electorat català va elegir 33 diputats de partits d’obediència espanyola d’un total de 47. Res podem esperar dels primers i ben poca cosa dels segons. I sobre el que podem esperar dels 25 diputats del PSC a l’hora de defensar l’autogovern català, ja ens ho ha deixat ben clar el senyor José Zaragoza: “Acceptarem la decisió del TC perquè fer el contrari seria un delicte”, doncs ja ens ha quedat ben clar. De fet, almenys per la meva part, ja ho teníem clar. El senyor Zaragoza forma part d’aquesta classe de polítics que genera Catalunya, sobretot a l’ombra orgànica del PSC-PSOE, que el máxim a què poden aspirar al nostre país és a viure a costa de l’administració, a arribar a ser algun dia delegats o subdelegats del govern espanyol, com abans haurien pogut ser governadors civils. Tenen vocació de comissaris, de virreis, de prefectes… en definitiva, de repressors. I, si tenen sort i fan molts punts davant dels seus amos, algun dia podran esdevenir ministres d’aquest Estat que tant adoren i pel qual estan disposats a reprimir les ànsies de llibertat d’aquella part del poble català que encara no s’ha rendit. Sabem que la seva fidelitat és espanyola, que mai podran representar els interessos i els ideals d’un poble que aspira a ser com els altres. I sabem també que aquests personatges han arribat a tenir a Catalunya el poder que avui tenen perquè un partit que es presentava a les eleccions com a independentista els ha ajudat.

Uns i altres haurien de tenir clar, però, que si avui Catalunya encara existeix no és gràcies precisament a les lleis espanyoles que Zaragoza diu que hem de respectar, sinó malgrat aquesta legalitat que sempre s’ha fet en contra nostra, buscant la nostra desaparició com a realitat nacional diferenciada. I que Catalunya avançarà en la mesura que siguem capaços de forçar i quan calgui de trencar aquesta legalitat que ens converteix en presoners d’Espanya, i per fer això haurem de combatre els Zaragozas, les De Madre, les Chacons, els Ferrans i els Corbachos de torn, i tots aquells que destinaran tots els seus esforços a convertir la nació catalana en la “comunitat autònoma del nord-est d’Espanya”. No se’n sortiran!
Carles Bonaventura
Secretari General del Partit Republicà Català