PADRÍ SENSE BOSSA...!

Que no mos conten sòries- 2ª quinzena de març de 2009
Per Núria Menasanch i Martí


“Qui té padrins el bategen”, sempre s’ha dit. Lo refranyer català sempre sol ficar el dit a la nafra quan es tracta de descriure la realitat, i encara que estos refranys venen de lluny, estan de rabiosa actualitat. Antigament, al sortir del bateig d’un infant, una bona colla de xiquets tan bon prompte sortien de la porta de l’església ja corrien a envoltar al padrí per a cantar-li la cançoneta: “Padrí sense bossa...! Padrí sense bossa...! I no callaven fins que el padrí, fumant mà a la bossa, llançava un bon grapat d’anissos, caramels, i inclòs monedes, a la munió de xavals que li demanava. I pobre de ell si no ho feia!
Pos bé, resulta que les atxes estan alçades a l’ajuntament de Tortosa. Tant socialistes com convergents se llancen acusacions un contra l’altre sobre favoritismes a l’hora de col·locar a la gent dins a l’ajuntament. El Sr. Bel s’esgarra les vestidures proclamant al cel que el seu predecessor va contractar per via d’urgència més de 30 persones i posa en dubte la legalitat d’aquest procediment. Per la seua banda, el Sr. Sabaté, tampoc se queda curt i diu que al més pur estil convergent, l’ajuntament tortosí, en plena crisi, s’està convertint en l’oficina de contractació a dit més eficient que s’haigue produït mai en la història de Tortosa. El Sr. Bel s’escuda dient que ell està seguint el procediment i que fa entrevistes abans de col·locar als seus, encara que estes entrevistes tan sols siguen per a rentar la cara al mateix procés pel qual acusa al Sr. Sabaté.
I davant d’estes acusacions, què mos queda a la resta dels mortals que no tenim padrins? Al poble que està patint les conseqüències d’una crisis galopant que està enviant al carrer a milers i milers de treballadors competents, però sense padrins? A treballadors que amb la seua suor tan sols intentaven tirar endavant les seues famílies, que tot i no tindre padrins, eren tan vàlides com les dels altres? A les moltes PIMES i comerciants que s’han jugat lo seu patrimoni i que tan sols fan que pagar impostos per tot arreu? Per què malbaraten els nostres impostos creant funcionaris que es solapen en la faena i que ni tan sols et resolen diligentment tots los problemes burocràtics que et venen a complicar la vida?
“Qui té bon padrí, té bon bateig”, diu un altre refrany, per això molta gent corre a llepar el cul a qui troba que pot ser més vàlid per a quan sigue l’hora del seu bateig i cride allò de: Padrí sense bossa...! Lo seu padrí, allavons, sap que posarà mà a la bossa plena d’anissos i els repartirà per tot arreu.