KOSOVO, LA SENYERA, ELS PRIVILEGIS REIALS, I EL TANTO MONTA: LA HISTÒRIA CANVIADA

Que no mos conten sòries
Abril de 2009

Los catalans solem ser molt autocrítics amb natros mateixos, però esta vegada, me’n alegro de tot cor de no sentir-me per a res espanyola, perquè el ridícul amb majúscules que Espanya a fet amb la qüestió de Kosovo ratlla fins i tot l’absurditat més absoluta.

Els socialistes espanyols van cridar no a la guerra d’Irak i sí a la guerra d’Afganistan, perquè segons ells, la primera no respectava la legalitat internacional i la segona sí. En canvi, van contra la legalitat internacional amb la retirada de les tropes de Kosovo i aquí no passa res. I tot, perquè este país, després de patir un vergonyós genocidi, ha triat democràticament la seua independència. Els unionistes radicals espanyols se van atacar dels nervis quan el Putin los hi va dir que s’anessen preparant les barbes perquè prompte els afaitarien, ja que tant Catalunya com lo país Basc hi anirien al darrera. Me’n he alegrat molt de que les dos úniques banderes que estan al meu cor siguen la de Tortosa i la senyera. En cap cas me considero part d’una bandera: la espanyola, que fa un ridícul tan gran.

I parlant de banderes. Alguns haurien de saber que la propaganda espanyola, canviant la història a benefici propi, ha funcionat sempre a les mil meravelles tant si manen pretesos demòcrates, reis o fins i tot dictadors.

Els pretesos privilegis reials d’alguns reis il·legítims a la nostra ciutat no són més que un intent més d’emmascarar una realitat que no els convenia gens. Una realitat que ja fa temps que va sortir a la llum i que distingia a Tortosa per la seua defensa contra l’atac dels de fora. O és que al costat de la Plaça d’Alfons no hi tenim un carrer als màrtirs de 1640? I no és veritat que ja al 1933, en plena república, se va historiar degudament este període i es va aconseguir traure de l’escut de la ciutat les palmes i el vergonyant “fidelísima y ejemplar” imposat pel rei espanyol a l’escut de la ciutat de Tortosa per a rentar-se la cara?

I és que els espanyols conten la història com volen, i si no se la inventen i es queden tan amples. Els franquistes eren uns especialistes amb això. Los nostres pares van mamar durant molt de temps, al col·le, la dita: Tanto monta, monta tanto, Isabel como Fernando. La història és que el rei Ferran II de Catalunya i Aragó tenia com a divisa al seu escut el tanto monta, que volia dir que tant és tallar com desfer. La dita era de la resposta d’Alexandre el Gran al tallar el nus gordià amb la seua espasa en lloc de desfer-lo. Lo que passa aquí, és que els espanyols i sobretot els franquistes, que justament no eren molt feministes que diguéssem, no suportaven que dels dos reis catòlics la fèmina fos la seua i, especialistes en canviar la història com eren, se van inventar la coeta: Misión cumplida, nos volvemos para casa. Ui, no! Esta és una altra història canviada...