LA HIPOCRESIA S'HA INSTALAT EN LA POLÍTICA INTERNACIONAL

Publicat a l'Estel per Núria Menasanch i Martí (març 2010)
Lo S.XXI , lo segle de la globalització i de la informació immediata, mos avisa de qualsevol esternut que passa a l’altra punta del món, però per una altra banda, la manipulació a la qual estem sotmesos constantment per part dels poders fàctics també és constant i arriba a límits incalculables, fins al punt que el ciutadà es pregunta si veritablement l’estan tractant d’imbècil al pretendre que es trague segons quines sorieries i veritats a mitges.
Fem història, el Sr. Zapatero guanya les eleccions amb lo lema “no a la guerra” que el fa enfrontar-se a mort amb l’allavons president d’EEUU, el Sr. Bush. En l’actualitat, en canvi, la guerra d’Afganistan es fa més cruenta que mai, mos costa més quartos que mai en temps de crisi, i els nostres soldats maten a civils en una guerra que es diu “humanitària”, mentre arriben cadàvers a casa nostra. Però el Sr. Zapatero prefereix anar-se’n a resar amb el Sr. Obama, lo dia de “l’Esmorzar Nacional d’Oració” per a purgar tots los seus pecats, abans d’assistir a l’enterrament d’un soldat català de 21 anys mort a la guerra. I és que el Sr. Zapatero vol ser carn i ungla amb lo nou president d’EEUU i per això, més valent i solidari que ningú, no n’acolli’t ni 2, ni 3, ni 4, de presos de Guantànamo (base naval d’EEUU a Cuba), sinó 5! Estos presos que són una vergonya per tot govern que es digue democràtic, han estat torturats i empresonats sense judici i aquí no passa res, en canvi, mos estripem les vestidures per la mort d’un delinqüent comú per vaga de fam a Cuba, un país que tot i el seu bloqueig internacional (fins i tot de medicaments) durant dècades, ha sabut fer-se un nom en tants de camps com la cultura, l’esport ...etc. Perquè tots sabem lo que li ha passat a la veïna illa d’Haití, on la seua població i la seua qualitat de vida no es pot comparar amb la cubana. Espanya li demana a Cuba respecte pels drets humans, però se n’oblida de demanar el mateix a un país com Xina, on a l’any s’executen més de mil penes de mort i on los presos polítics no poden ni respirar. Xina, que tot i passar-se pel forro tots los drets humans i ocupar un país com lo Tibet ha organitzat uns jocs olímpics amb lo beneplàcit de tots los països “democràtics” i que ara, diu que armarà un exèrcit de milions i milions de xinesos per si ha d’entrar en guerra. Però clar, amb Xina no mos hi podem posar, és massa gran, més val posar-mos-hi amb una illa xicoteta com Cuba, que sinó prendrem mal. Xina, mentrestant, amenaça als EEUU per rebre al Dalai Lama i diu que prendrà mesures. I què hem de dir del Sr. Gaddafi, que no fa tant va ser rebut amb honors per tot arreu. Ara ha declarat la “yihad”(Gerra Santa) a Suïssa perquè este país no ha volgut que a les tantes de la matinada surte un moro a un minaret i per altaveus cride a l’oració.
Total. Lo món al revés!