ELS SIS-CENTS MIL VOTANTS SEGURS D'ERC

Estic completament d'acord amb este article. Però què potser els dirigents d'ERC no hi estan? Ells, sabien molt bé el que feien quan van fer a Montilla president de la Generalitat.

Art de Víctor Alexandre
Els sis-cents mil votants segurs d’ERC

Una vegada, després de les eleccions del 2003, parlant de la situació política del país, un dirigent d’ERC em va dir: “Tenim sis-cents mil votants segurs, ara hem d’anar a buscar-ne més”. No el vaig contestar, m’ho deia tan convençut que em va saber greu decebre’l. Compartia amb ell, com és lògic, l’objectiu expressat en la segona part de la frase –no hi ha creixement sense votants-, però em deixava astorat que fes una lectura vitalícia del vot de sis-centes mil persones. No cometré la indelicadesa de recordar els vots segurs perduts en les darreres eleccions, però sí que em sento obligat a demanar a aquest partit que pel seu bé i el del país abandoni la docilitat i la renúncia com a praxi política. Pel que sembla, ERC no s’adona que la molt bona gestió de Carod a l’Índia s’ha vist entelada per negligències de caràcter simbòlic. És cert que els qui ara retreuen a Carod que usés el cotxe oficial amb l’estanquera i que es deixés acompanyar sistemàticament per l’ambaixador espanyol –o n’hem de dir tutor?-, són els mateixos que callaven quan Jordi Pujol s’allotjava a les ambaixades espanyoles. Però no és del passat d’aquesta gent, del que parlem, sinó del present d’ERC. I ERC no sembla ser conscient de fins a quin punt humilia els seus votants quan renuncia a recórrer la llei de la dependència, una llei que envaeix en un 70% les competències del govern de Catalunya. No li preocupa, a ERC, que la gent es pregunti com pot liderar la independència aquell que ni tan sols és veu amb cor de defensar una escardelenca autonomia?El descrèdit més mediàtic, però, ha estat l’afer de la bandera espanyola a la seu de Governació. “És la llei”, s’excusa ERC. I mentre la compleix a ulls clucs, ens recomana que fem el contrari negant-nos a pagar el bitllet de Renfe. Curiós, si més no. Però el cert és que hi havia una altra manera de demostrar al país que Governació continuava en mans d’Esquerra, i era responent amb aquestes paraules l’ordre del delegat del PSOE a Catalunya: “Et recordem, molt honorable Montilla, que tu i el teu partit heu perdut les eleccions. De fet, no les heu guanyades mai. Mai. Això vol dir que no és Catalunya, sinó Esquerra, qui t’ha fet president i que no hi haurà bandera espanyola a Governació. I ara, si tens valor, expulsa’ns del Govern?” Però, és clar, Esquerra està tranquil•la, té sis-cents mil votants segurs.