ERC-Heu malbaratat el somni

Carod passant comptes després de les eleccions.

Art publicat al web de reagrupament.cat, pel col·lectiu Prisma.

Les eleccions municipals del passat diumenge no han anat bé per Esquerra. Només cal llegir els resultats electorals amb atenció i es pot comprovar que Esquerra baixa en totes les capitals de l’àrea metropolitana i perd 40.000 vots a Barcelona. Aquest fet és especialment greu quan se’ns proposava, des de la direcció, que l’estratègia era sumar al projecte independentista aquells ciutadans de l’àrea metropolitana que n’estaven lluny, però als quals calia convèncer que una Catalunya independent ( a una velocitat de tren de RENFE, no us penséssiu… i sense incomodar gens el president Montilla….) els beneficiaria. Feu-nos confiança, demanàvem en campanya. Doncs no hem aconseguit la confiança de nous votants i una tercera part dels qui ens havien atorgat la seva confiança, ens han abandonat. No ens han volgut utilitzar. Ben segur que són ells i elles els qui s’han sentit ben mal utilitzats massa vegades per nosaltres….. i han dit: prou!!.
A la Catalunya interior tampoc no hem aconseguit millorar els resultats. S’han perdut alcaldies en pobles on fa quatre anys s’havien aconseguit majories absolutes. I s’han perdut molts regidors en benefici d’una alternativa independentista més radical.
Ens preguntem el perquè de tot plegat. Creiem que la resposta la podem trobar en el fet que les decisions que l’actual direcció d’Esquerra ha pres no han aconseguit desvetllar la il·lusió per un projecte independentista en aquells que no hi creien i han aconseguit que, molts dels qui crèiem i hi continuarem creient, no ens sentim representats pels nostres dirigents que han utilitzat una estratègia, han propiciat uns pactes, han realitzat un seguit d’actuacions absolutament equivocades.
Podeu estar segurs que la davallada no ha estat més gran perquè encara som molts els qui pensem que la possibilitat d’anar a votar és un valor democràtic que cal exercir. Molts dels qui, fa pocs anys, posaven la papereta d’Esquerra a dintre del sobre i la dipositaven amb orgull dintre de l’urna o bé s’han abstingut, o han votat altres opcions més radicals o han continuat votant Esquerra, però sense cap il·lusió… I aquí estan els resultats. Una tercera part de l’electorat perdut i una gran part dels nacionalistes de “pedra picada” desorientats, decebuts i emprenyats.
Feu-nos confiança, ens demana la direcció. Més confiança? Fins quan? Ben aviat tindrem les eleccions generals. I si continuem així no només no tindrem la clau sinó que ens quedarem sense ni el pany de casa nostra.
I, francament, quan veus els nostres dirigents, fent pinya, alguns amb un somriure als llavis, manifestant que som la tercera força municipal de Catalunya, et cau l’ànima als peus. A qui volen convèncer? A qui volen enganyar? Sembla impossible que no s’adonin dels seus errors, que no s’adonin fins a quin punt han devaluat la seva imatge i la del nostre partit. ¿És que no parlen amb la gent del carrer, la gent del nostre entorn ideològic, amb els amics, els fills, els parents…?. Només cal parar l’orella per saber que no anem bé. S’han de canviar moltes coses a Esquerra. No es pot enfonsar tot un sector del nacionalisme català per uns quants homes sols….
Els votants d’Esquerra, però sobretot els militants i simpatitzants que hem donat i donem la cara pel nostre partit ens mereixem una mica més de respecte. Ens agradaria sentir que s’han equivocat d’estratègia, que lamenten no haver estat a l’alçada de les circumstàncies… però això no ho sentirem. Seria el primer pas per presentar la seva dimissió. I , de dimissions, no en volen ni sentir parlar.
Senzillament: heu malbaratat el somni. Volem passar comptes. Volem un congrés extraordinari.
Col·lectiu PRISMA