Tothom ha guanyat. Només Catalunya ha perdut

S'explica que, per allà primers del segle XX, per terres de l'interior del nostre país (terres de secà precisament), un aspirant a diputat, per tal de convèncer l'escèptic públic que tenia al davant, anava prometent les mil i una meravelles que ell faria si el votaven. Va començar prometent un hospital, després un parc i, més tard, una carretera fins que, portat pel seu entusiasme, va prometre: "I farem un pont". Aleshores, un dels que l'acompanyaven, astorat, li digué: "senyor, si aquí no hi ha cap riu..." El diputat, sense immutar-se, tot alçant la veu digué: "Doncs farem un riu!" I es quedà tan ample.

Si l'anècdota és o no és certa tant me fa. Sembla, però, que, al cap de cent anys, estem allà on estàvem. Promeses falses i xerrameca barata.

Certament, aquesta és la sensació que molts hem tingut de la darrera campanya electoral, cosa que ha portat que a la vora de la meitat de la població de Catalunya es quedés a casa sense anar a votar. Cada cop n'hi ha més que no volen pas ser presos per beneits.

Els ajuntaments estan escanyats. El 13 % de l'aportació de l'Estat central és una burla. Una burla que s'afegeix a l'espoli secular que pateix Catalunya i tots els que paguen impostos aquí. No ens cansarem de repetir-ho.

Aleshores, davant de tanta promesa, el poble pla reacciona amb escepticisme burleta. Què diu que ens farà aquest? Tot això? Apa home, que fa anys que m'afaito! El descrèdit de l'anomenada classe política ha arribat a unes cotes inimaginables fa tan sols deu anys. I, malauradament, també el descrèdit de la política en el seu sentit més ampli. El descrèdit d'una tasca en la qual, precisament, tots els ciutadans hauríem de participar cada dia i en cada moment, amb ànims i amb il·lusió, sense esperar que uns suposats "entesos" - creguts que amb els vots obtinguts tenen carta blanca per fer i desfer a balquena - l'esgarriïn un dia sí i un altre també i acabin arribant al nivell de mediocritat i d'incompetència actuals.

Encara que no tot acaba en la "classe política". En el mateix sac, hi hauríem de posar aquells mitjans d'informació (tots els públics i alguns de privats) que han estat partíceps de l'estesa ombra de silenci que ha planat damunt d'aquelles propostes polítiques que no eren les oficials, les del sistema, les del pentapartit. Diuen que han estat els del pentapartit que així ho han manat... i el Consell Audiovisual de Catalunya mirant-s'ho avergonyit.

Així els hi ha anat. Uns més que altres els del pentapartit s'han quedat amb un pam de nas. La plantofada que els ha etzibat la ciutadania s'ha sentit des de l'altra punta del planeta. Això, però, no ha immutat els nostres dignes representants polítics tan ben cofats i tan ben peixats. El mastegot no anava per a ells. N'estan convençuts. Tots han guanyat.

I tenen raó. Tots han guanyat. Només ha perdut Catalunya.
Agustí Soler
President del Partit Republicà Català