EMBOLICA QUE FA FORT. EXAGERACIONS

Que no mos conten sòries. Primera quinzena d’octubre de 2007.
Per Núria Menasanch i Martí.
Darrerament estem assistint al compliment literal de la dita: “embolica que fa fort” en lo sentit d’exagerar fins a l’absurditat fets, que per altra banda i gràcies a això, s’han vist reforçats i han pres una notorietat més que rellevant, propaganda per entendre-mos.

Així s’ha aconseguit “embolicar la troca”, dita també bastant popular que fa referència a que les coses han pres una dimensió impressionant i que pareixen portar-mos a un camí sense sortida, a un no retorn, que mos pot portar a pensar que potser al fons d’estes manifestacions superficials o anecdòtiques, algunes més i altres menys afortunades, hi ha alguna cosa més que pot tindre un rerafons molt més important. Lo temps ho dirà.

Ara passo a explicar més profundament un d’estos: “embolica que fa fort”:

La reacció desproporcionada de l’estat espanyol davant de la crema de les fotografies del rei.

Se pot saber qui assessora a la casa reial? Este rei imposat per la dictadura de Franco, s’ho hauria de fer mirar quan surt en defensa de la seua pròpia persona públicament i en canvi no surt per a moltes altres qüestions més importants, o quan surt dient que “nunca fué el castellano lengua de imposición”.

Això és com segrestar revistes. Des de que va sortir la notícia la revista en qüestió es va esgotar al quiosc. Si no hagués estat per la reacció desproporcionada de l’estat espanyol a la crema d’una fotografia del rei a Girona per una minoria d’exaltats, l’afer no hagués tingut més ressò que la que va tindre la crema de senyeres a Reus per partidaris del Real Madrid fa pocs mesos.

Jo sóc partidària de que quan s’ha de fer foc, se fasse a la muntanyeta i dins la barbacoa i, tot i que trobo de molt mal gust cremar al mig del carrer fotografies de qualsevol ciutadà, confesso que moltes vegades per a aconseguir un bon foc per a fer brases he pogut cremar fotografies del rei i de la seua família sense donar-me’n conte, inclòs de la Bàrbara Rey, que també surt a les revistes del cor i que potser pel seu cognom o per algun que altre afer obscur, també pot estar a la llista dels intocables.

Estos xiquets i xiquetes amb un puntet d’anarquistes, en alguna cosa més d’okupes i amb un tot de grenyosos, ara han trobat un filó d’or en tot este tema. Fins ara, quan destrossaven mobiliari urbà (que paguem tots) no rebien cap mena de recolzament popular, però ara cremant fotografies (que se les paguen ells) han rebut una propaganda que no es pot pagar en or.

Imaginen! Tota la pesant maquinària de l’Audiència Nacional exigint als mossos d’esquadra que perguen lo temps perseguint i identificant estes manifestacions, que a EEUU per exemple no estan penades i s’entenen com a mecanismes d’expressió. Dixeu als xiquets que es desfoguen! Los mossos ara, per ordre del fiscal, en lloc de vetllar per la nostra seguretat, la de vostès i la meua, en lloc de parar conte en que no mos entren a casa violant la nostra intimitat i robant-mos lo poc que tenim, han de perdre el temps acaçant criatures.

Embolica que fa fort! Natros, RC, continuarem granet a granet intentant, que a poguer ser més pronte que tard, se pugue proclamar la República catalana sense violència i amb democràcia.