LOS PARES HEM DE POGUER DECIDIR L'EDUCACIÓ DELS NOSTRES FILLS?

Fets consumats:

A Tortosa, desenes de famílies, este curs escolar, no han pogut decidir el col·legi que volien per als seus fills en los pròxims nou anys. Famílies, que havien triat col·legis concertats, han hagut d’anar, per obligació, a col·legis públics no concertats a on sí que s’han creat les places necessàries per atendre’ls.

Altres qüestions adjacents:

• 
  
  Primera: partim del fet de que a Tortosa no hi ha cap col·legi privat. Concertats o no, tots són públics.


• 
  
  Segona: lo problema de la immigració a l’escola, a una Tortosa on la població immigrant ja supera el 22%. Estudis recents indiquen, que quan se supera el 10% de estudiants nouvinguts en un aula, el rendiment escolar baixa irremeiablement. Educació ha detectat, que en alguns col·legis concertats (públics), lo nombre d’alumnes nouvinguts és molt menor que en col·legis no concertats (públics).


• 
  
  Tercera: Intromissió de l’Estat espanyol en l’educació catalana. Exemples: 3ª hora del castellà, creació de l’assignatura d’educació per la ciutadania.


• 
  
  Quarta: S’ha passat d’una escola on se castigava físicament per no res (cops de regle a la punta dels dits, hores de genolls amb los braços en creu i amb llibres gruixuts al palmell de la mà, ascensions involuntàries cap a dalt penjant de les orelles, etc) a que els mestres causen baixa per depressió per culpa d’agressions i a que alguns xiquets se senten agredits pels seus companys.

Demanaria que paressen atenció en que, fins ara, encara no he expressat cap mena d’opinió. Tan sols he posat a exposició una sèrie de fets, que s’estan produint dins del camp de l’ensenyament a Tortosa i a Catalunya en general.

Lo que està clar és que el camp de l’ensenyament és un tema que a ningú deixa indiferent, perquè en definitiva, el que mos hi estem jugant és l’educació dels nostres fills. Sóc plenament conscient que este és un camp molt sensible amb posicions enfrontades, o si més no, vistes des de perspectives diferents, depenent del camp de visió des d’a on se mire. Per entendre-mos, no tindrà la mateixa opinió un pare que un mestre, inclòs hi haurà mestres que tindran, de ben segur, opinions diferents referents al tema. Però, som conscients que a altres llocs on hi hague col·legis privats, los pares amb quartos seran lliures de triar el col·legi per als seus fills? Conclusió: Los pobres no poden triar. També crec que una assignatura no educarà en los valors profunds per decret real, sinó que això s’ha de fer des de casa, perquè si fos tan fàcil educar no hi hauria fracàs escolar.
I ara ve la pregunta: L’Estat hauria de decidir esta educació? Hauria de suplantar als pares en la tasca d’educar en los valors més íntims dels nostres fills? Hauria de decidir en definitiva el seu futur? Ho deixo a la seua consideració.

PUBLICAT A L'ESTEL. Que no mos conten sòries. Segona quinzena d'octubre.
Per Núria Menasanch i Martí