El Cercle d’Estudis Sobiranistes fa públiques les bases per a la llei de consultes populars

Les bases per a la llei de consultes populars elaborades pel Cercle d’Estudis Sobiranistes ja ha estat presentada públicament.

El CES planteja que la iniciativa popular pugui convocar qualsevol consulta si es recullen entre 150.000 i 200.000 signatures. I, aleshores, que aquest referèndum se celebri «agradi o no» al Parlament i al govern, i que sigui vinculant si hi vota més del 50% del cens.

L’entitat pensa en la democràcia directa per combatre la desafecció política, malgrat que l’Estat –article 149.1.32 de la Constitució (CE)– hauria d’autoritzar la consulta. Els objectius del CES són, d’una banda, materialitzar el dret de decidir dels catalans –que no trobaria cap topall en forma de vet dins de l'ordenament jurídic català– i, de l’altra, combatre l’abstenció i la desafecció política. Per això, els referèndums convocats –un o diversos– coincidirien amb cites electorals, i serien un altre motiu per cridar la gent a les urnes. El document de bases amb què els sobiranistes esperen agilitzar el tràmit de la llei catalana de consultes populars, recomana que les consultes es puguin convocar per iniciativa popular. Caldria recollir una xifra de signatures superior a les 50.000 que requereix una iniciativa legislativa però inferior a un 5% del cens –ara mateix, 266.229 persones–. L’entitat situa el llistó al voltant de les 175.000 adhesions, però hi afegeix que ni el Parlament ni la Generalitat puguin vetar la convocatòria. Només l’Estat hi hauria de donar el vistiplau, per no conculcar-la (CE). Autoritzaria el president del govern espanyol la convocatòria d’un referèndum d’independència? Amb tota probabilitat, avui, no. Però el president del CES, el jurista Alfons López Tena, recorda que la prioritat de les consultes és poder reclamar «la gestió de les infraestructures o el concert econòmic» per a Catalunya. I la negativa de l’Estat seria «política», ja que la consulta no es podria considerar «il•legal». Si són matèries de jurisdicció estatal, el poble català reclamaria a la Generalitat –de manera visible– que negociï amb l’Estat o l’administració competent. A la CE hi ha un buit legal que no deixa clar si qualsevol referèndum té caràcter vinculant o només consultiu.

El Partit Republicà Català considera la iniciativa del CES un pas endvant en matèria jurídica però continua pensant que una decisió del Parlament de Catalunya a favor de la sobirania ratificada en un referèndum pel poble de Catalunya hauria de ser reconeguda per la comunitat internacional independentmenet dels obstacles que l’ordenament jurídic espanyol hi posi, i aquest és l’objeciu polític pel qual treballa RC.