I què si guanya el PP?

Les forces del tripartit poden mantenir discrepàcies en diferents temes però, ara que s’acosten eleccions, coincideixen en una qüestió: fer-nos venir por amb la possibilitat d’una victòria del PP.

Joan Herrera, tant si parla de ferrocarrils, d’Europa o de l’aigua, sempre ens bombardeja amb la lletania que cal assegurar la victòria de les esquerres a les cambres espanyoles.Carme Chacón (PSC-PSOE), fa pocs dies es va despenjar dient que Catalunya, en els pròxims comicis, s’hi juga més que Espanya, alertant contra una hipotètica victòria del PP. I l’amic Ridao, d’Esquerra, tant a Girona com en altres circumscripcions del país, ha repetit i una altra vegada que el vot a ERC és la millor manera d’impedir que el PP assoleixi representació (en el cas de Girona) o que tregui un resultat millor a Catalunya que li permeti governar Espanya. Tot i que el cap de llista per Barcelona d’Esquerra, de tant en tant, incorpora en aquest paquet els socialistes –suposo que per veure si pot enredar algun independentista despistat que encara dubti si cal tornar a votar ERC– quan hi afegeix que “votar el PSC reforça el PSOE i, per tant, el maltractament del país”.

És ben curiós que el cap de llista d’un partit que està governant la Generalitat amb aquests que, segons les seves mateixes paraules, són directes aliats dels que “maltracten el país” i que no tan sols això sinó que, a més, han regalat la Generalitat a un dels seus màxims dirigents i que governen la majoria de les institucions catalanes amb la “de facto” federació catalana dels “maltractadors” digui ara als ciutadans que no els votin perquè això pot fer que en un futur Catalunya sigui encara més maltractada. I així vostès, que no tan sols els voten sinó que a més a més hi governen, què representa que fan amb el país?Però tornem al PP, jo no entenc aquesta dèria que afecta alguns polítics catalans amb aquest partit. Per què els ciutadans de Catalunya hem d’intervenir a Espanya per impedir com sigui que els populars assoleixen el govern de l’Estat?

En primer lloc, Espanya no és el meu país i, per tant, m’és absolutament indiferent qui hi governi, quin sigui el seu règim polític: republicà o monàrquic, i allà on enviïn els seus exèrcits: l’Afganistan, el Líban o a l’altra punta del món mentre no ens els enviïn a casa nostra, d’on n’haurien de marxar les tropes que encara hi resten. I si el que esvera els nostres preocupats polítics és com pot afectar Catalunya un hipotètic govern del PP, o del PSOE, al Regne d’Espanya, caldria recordar que, excepte matisos, populars i socialistes coincideixen gairebé al 100% pel que fa al model d’estat. Tots dos partits són signants del pacte antiterrorista i de la llei de partits; tots dos partits coincideixen a negar el dret a l’autodeterminació de catalans i bascos; tots dos partits faran el que calgui per mantenir l’espoli fiscal contra Catalunya; tots dos partits negaran sempre per tots els mitjans l’oficialització de les seleccions esportives nacionals catalanes; tots dos partits, encara que sigui per camins diferents, posaran tot el seu esforç a fer del català una llengua minoritària i en procés de desaparició als Països Catalans; tots dos partits mantindran a Catalunya unes infraestructures tercermundistes en tot allò que sigui bàsic per al desenvolupament de l’economia catalana, justament perquè no els interessa que Catalunya sigui rica i pròspera…En definitiva, l’únic que varia entre el PP i el PSOE respecte a Catalunya és el “tempo” i potser les “maneres”. Els uns presenten un recurs al Constitucional per carregar-se de soca-rel l’Estatut català; els altres, no presenten cap recurs però propiciaran que la sentència que dicti el TC rebaixi encara més el ja migrat Estatut perquè el converteixi en una eina encara més inútil per resoldre el problemes dels catalans. Els uns, si governen, ja han dit que no aplicaran aquelles disposicions de l’Estatut en què no estiguin d’acord; els altres no han dit que no les aplicaran però les dilataran tant en el temps que de fet serà com si no s’apliquessin. Els uns diuen directament que no, els altres diuen que potser sí i prometen molt i al final no compleixen. Els uns estan a favor de garantir per llei l’ensenyament del castellà a les escoles en tot el territori de l’Estat; els altres, tot i les bones paraules, aniran incrementant tant com puguin l’ensenyament de la seva llengua a les escoles de Catalunya encara que sigui d’hora en hora. Els uns volen tancar ara TV3 al País Valencià davant la indiferència dels altres, però els altres ja l’havien volgut tancar abans i no se’n van sortir. Els uns, Acebes i Zaplana; els altres, Bono i Magadalena Álvarez… dues cares de la mateixa moneda. Ja us puc assegurar que el Partit Republicà Català no mourà un dit perquè els uns o els altres obtinguin la presidència del govern de l’Estat amb els vots dels independentistes catalans: Adéu Espanya!
Carles Bonaventura
Secretari General del Partit Republicà Català