h2 class="sidebar-title">Vínculos La comedianta tortosina: ERC LLAMA A CAPÍTULO A SUS DIRIGENTES DE LAS COMARCAS DEL EBRO

La comedianta tortosina

15.4.08

ERC LLAMA A CAPÍTULO A SUS DIRIGENTES DE LAS COMARCAS DEL EBRO

ERC, hau traït Catalunya i ara traiu a les Terres de L'Ebre! Botiflers!!!!
Notícia publicada a " El Pais"
Con buen talante y sin acritud, la ejecutiva de Esquerra Republicana mandó llamar el domingo a sus dirigentes de las comarcas del Ebro para que acudieran a su reunión de ayer. *El objetivo era calmar a las bases ante los temores trasvasistas*. *El delegado del Gobierno catalán en el Ebro, Lluís Salvadó, y el alcalde de Deltebre, Gervasi Aspa, asumieron este minitrasvase del Ebro, pero hasta un límite aún por determinar, que la dirección de ERC hace suyo.*

1 Comments:

  • At 4:00 p. m., Blogger Ricard said…

    Aquest text l'he publicat a un full informatiu local. El trobo adient aquí que parles dels miserables d'Esquerra.

    La riera

    El curs d’un riu no em serveix com a exemple o, millor dit, com a metàfora d’Esquerra. S’hi ajusta molt millor una riera. La riera és més curta, sinuosa i abrupta. Té un cabal variable, que en períodes de pluja, que és molt bon temps per a ella, fa que baixi superba, orgullosa, pretensiosa: sembla un riu de veritat. Igual passa a Esquerra quan té un bon resultat, però només cal un petit període de sequera perquè torni a la humilitat. Faltada d’alegria, transita a pas lent i indecís, com quan Esquerra té sequera de vots. Ahir corria cabalosa i presumida i avui sobreviu amb un filet d’aigua i ha d’aprendre a ser humil, contrariada pel seu èxit efímer, més o menys com els d’Esquerra ara que han perdut el seu grup parlamentari i han de fer vida al grup mixt. Va avançant d’aquella manera, lenta a les planes, quasi estàtica, amb més vivesa quan troba un salt, i desapareix als sorrencs per sortir més avall en alguna gorga. La seva vida és fràgil, depèn de l’atzar del temps, com els d’Esquerra, que depenen de l’humor de l’electorat infidel. Moltes vegades el seu esforç no té premi, perquè s’asseca per complet i no pot arribar a cap lloc, com passa a Esquerra quan s’ha quedat sense regidors en algun poble. La riera somia de ser un gran riu, com Esquerra somia ser el pal de paller del nacionalisme català. Però, malauradament, l’esforç de la riera massa sovint no serveix per a res. Quan va plena passa massa depressa per abastir els territoris que travessa i ni plantes ni animals o persones en poden refiar. L’aigua de les rieres és de tan mal aprofitar! Aquest fet ens convida a reflexionar que massa vegades ens deixem endur per l’esperança i construïm els nostres somnis i il•lusions en terrenys secans alimentats per una vulgar riera que no ens donarà benestar per culpa de la seva inestabilitat, com ara Esquerra quan es barallen entre ells pel poder i els càrrecs. La riera, amb les aigües tèrboles, amb més rates que carpes, com a Esquerra, en què hi ha més vividors que patriotes, només pot aspirar a alimentar, a canvi de res, el riu calmós i tranquil, de la mateixa manera que Esquerra només pot aspirar a lliurar als sociates la seva força a canvi de la vanitat de quatre cadires i l’avarícia d’uns sous que encara els fa més miserables. Però que tothom estigui tranquil: mentre Esquerra lliura el país als enemics de Catalunya, estem de sort, perquè en el transcurs de la lectura d’aquest text ja falta mig minut menys per la independència.

     

Publicar un comentario

<< Home